sábado, 28 de septiembre de 2019

DEIXA'M DIR-TE FILL


De ben segur que amb set anys la consciència no està prou desperta per adonar-se de qui entra o surt de la vida amb lleugeresa o amb la premura de temps que el fa restar prou despert . I tu amb set anys només la timidesa de les preguntes que feies m'obliga a contestar . Qui ets tu ?  Ets el meu pare ? Com has vingut ? Per què ets aqui´? 
La mare, l'àvia , la tieta t'acompanyaven tots els matins del món , totes les tardes de la teva existència i totes les nits t'acaronaven amb pors o sense d'una foscor que t'atrapava. 
No sóc el teu pare però t'estimo . Per això amb poc temps amb viatges a Galicia i cotxes i poquetes paraules el petit Edip amb síndrome de poder perdre la seva Electra va anar sortint del llit . En un inici dominava més una nit que obligava a comprar llibres sobre com conseguir que els fills o filles no tinguin malsons ; que si llumets a  l'endoll, que si portes obertes, que si plegatins ... fins i tot la timidesa va fer parlar amb aquest món adult que resabiat consegueix donar lliçons de tot i de res en el fons. 
Poc a poc parlavem de les hores d'ordinador amb els videojocs, de les teves tristors quan et trobaves amb els deures un diumenge sense fer i tots corriem , i de les primeres vegades que vartem parlar amb el professorat a l'Auró i dels conflictes amb amics o poc amics que et burxaven com una mala cosa ... I dels partits de basquest que van començar a guanyar-te el cor i el cos... Els caps de setmana la mare i jo anavem a veure't dia si dia també a cada competició on tu un defensa amb un cos excepcional no en deixaves pasar ni una i les cistelles les cridaven com posseits el teu nom Guillem amb una Carolina que et deia tantes i tantes vegades Guillem quina cistella tan guapa... I més tard els viatges a Portugal a la Lisboa de Pessoa , a Oporto, a La Universitat de Coimbra..acompanyant els records dels teus amics menjant un llamantol enorme a la vora de la mar a la sal o fent-nos a CAbo de Norte una fotografia amb la bandera indepe ... quan encara ningú parlava de res ... i el temps amb Milà , o Venecia,  o New York amb el Marc i tot i més amb Vall d'Aran , Benasque, Llançá i el surf o les piragues amb en Xavi Coral per casualitat de la  vida i l'esplai de les nits al ras, amb motxilla i sac de dormir , ..i tantes coses i coses i més coses ...  u quan vas aterrar al Maragall així com si res ....  
I un día sense pensar gaire vaig marxar després de tants i tants cops que haviem parlat dels teus 18 anys de decidir per qui era el teu pare , el de veritat no el de mentida i la teva decisió va venir sola aleshores com si res ... Havia marxat després de 9 anys de casa i com si fos un Pau de Tars vaig caure del meu cavall i vaig adonar-me de tu , et vaig veure , et vaig començar a sentir .. passejant pels camins del port sota els arbres parlarem de tu i de mi , de la meva decisió d'haver marxat i tu escoltaves i deies que si amb el cap.. I la floresta més tard quan un día vas venir acompanyant de sobte et vaig presentar al meu amic Jordi en Guillem el meu fill ... un abans i un després ... En silenci tu parlaves amb l'Oriol, en Xavi o el Gino del meu pare però mai havies dit aquestes paraules davant meu ...  
El temps ha posat les coses en el seu lloc , els anys següents ens veiem dinant o sopant i parlavem i xerravem i tu vas tenir la teva Sofia i parlaves d'amor i de tu i de tantes coses i vas fer-te gran amb la Sociologia dels dos primers anys a la Universitat i ja per sempre més vaig aprendre a dir fill davant els meus amics i amigues i al treball .... 
El temps ho cura tot i deixa que les coses reposin i ens facin més propers a el que som i vivim ... els meus cossins et trobem i em parlen de tu, la meva germana parla de tu , la meva mare , la meva familia sap que en Guille ha arribat ben lluny i que el mateix orgull que jo sento el senten ells i elles, fill .

No hay comentarios:

En la tarda les fulles dels arbres cauen ?

No totes les fulles tenen la mateixa forma. Les unes son en triangle, les altres rodones, n'hi ha de forma de sageta, o de romboide...