miércoles, 17 de abril de 2019

MARIAN KOLODZIEJ ..les paraules del silenci











Era un 18 de març de 2019 amb 22 noies i nois de segon i una professora vàrem visitar el Centre Maximilian Kolbe a l'esglèsia Nostra Senyora de la Inmaculada , de religió catòlica i franciscà a la població de Harmeze , molt a prop d'Oswiecim o Auschwitz. 
Ens havien recomanat baixar a la cripta de l'esglèsia per poder veure les pintures de l'artista Marian Kolodziej . 
La història d'aquest artista-escenògraf dins el món del teatre és molt curiosa. Ens va rebre una dona d'origen italià que es va presentar com a laica, doncs dins l'ordre franciscana , hi ha aquesta possibilitat . 
L'artista va estar uns 30 anys sense expressar ni una sola paraula, ni escriure, ni pintar res sobre la seva experiència com a presoner número 432. Marian Kolodziej neix un 6 de desembre de 1921 a Raszkow i serà arrestat un 14 de maig de 1940. Serà deportat a distints camps entre ells Auschwitz-Birkenau fins que serà alliberat al camp de Mauthausen, però abans també serà a Buchjenbal ..I tornarà a Polònia l'any 1950 per aprendre escenografia i teatre com WYbrzezo a la seva ciutat Gdansk . Caurà malalt amb una greu als 50 de la que en surtirà i començarà a pintar més de 300 dibuixos inspirats en la poesia de Zhigniew Herbet i la frase "Vas ser salvat de no morir". D'aquí neix una obra que té per títstol "El laberint " que simbolitza les paraules tancades, silenciades, empresonades en els dibuixos . 

Enviad al camp amb 17 anys el jove Marian era uns dels qui transportaba els cadàvers als crematoris .. En el monestir franciscà de Harmeze es troba la seva obra , que ell explicaba com document vital com experiència espiritual  .Un laberint d'horror, de por, de rostres demacrats, de cossos esquelètics, de mirades penetrants, de gestos entortolligats, d'ossos acartonats, d'imatges infernals, de paratges bosquians o goyescos ....En forma de película Jason Schmidt ha filmat l'espai  i que ell mateix va presentar l'any 1995 fins que el 13 d'octubre de 2009 va morir a Gdansk. 

Resulta un viatge en el temps on la presència jueva practicament absent només unes petites referències en algunes de les pareds perquè ell deia consdieraba que l'holocaust jueu havia estat massa tràgic per ser representat... 






















La visita de més de dues hores explicada amb detalls per aquella dona de cos menut amb accent italià ..poc a poc ens porta a cada racó .. una mena de cripta on el sostre les pareds el terra tot està pler d'aguesta mena d'angoixa asfixiant de retrats esferidors que parlen de l'horror, de la barbàrie, dels laberints de la ment incapaços de poder posar paraules a l'experiència viscuda... Els nois i les noies de 17 i 18 anys semblen amb les mirades intentar comprendre des del silenci més profund el que veuen en el viatge però no és així i en sortir cauen en una ensimismament , en un ostracisme que ens portarà de nou a la vella Cracòvia .. 



No hay comentarios:

ENCONTRAR EL DESTINO

Había encontrado un cadáver en la callejuela de alrededores de su casa. Un lugar oscuro y alejado de viviendas habitadas . Puede que fue...