domingo, 28 de octubre de 2018

PLOU




El temps no compta ..  he arribat massa aviat  i espero . Esperar i esperar com si fos un ritual inusual un cop més a la vida. Però respiro. Sento el bateg del cor com la sang tremola i miro el sostre. Un sostre de bigues de fusta , de llargs i càlids ditets  . Tot al seu lloc ; les senefes blaves geometricament distribuides, les flors , els llibres, la música -situada en un ordre despreocupat- ..  i així poc a poc sento el mantra que cada matí recito . "Mi me tseng wei cher re sent resing ...." La gossa inquieta rascs la porta i estira una cop i un altre el petit forat per poder entrar-hi. Les cortines blanques tapen la pluja però el so repetit un cop i altre pren força , la força necessària per ser, per estar , per viure. Com si res,  resegueixo mentalment els poemes i les paraules que em neixen en aquest temps ..Penso i parlo amb mi mateix : 

el silenci abraça el gest 
i el mati banya 
sense pressa la casa que estimes  

 dins com si les gotes de la pluja convertissin el temps en etern voldria oblidar-me de tot 
i així ballo en la imatge del dia que hem  pres 

els segons deleitejen l'instant del record 
sempre al costat 
present com si fos el mateix una vegada més.


Tot sembla aturar-se . La cadira deixa de ser incòmode. Observo amb lentitud els quadres de la vida , cada un d'aquests únic ..i m'imagino possant-hi nom i significat . No hi ha sol aparent  . Es un día trist sense més. Penso .El sol interior si que hi és. 

Ell ja despert ha donat el bon dia . Tu hi ets. Les dents. I el passeig respirant natura . Mullat's i mirant les altres llunes. Salta, corre, amunt i avall. El braç encastat , com olora la terra molla a salvatge caprici dels dies passats  , els peus xops , el paraigÚes mig trencat , i els esvarçers que s'estiren i ofeguen la roba empapada d'aigua d'un dia com aquest. Res se m'escapa.Contemplem . 

Un passeig preciós , un matí bonic, un moment únic, un instant de temps .. les passes una darrera de l'altra caminen per la dreçera estreta del camí . Un camí , el teu camí , el que fas cada día des de fa temps ... que porta al bosc , que verbalitzes "m'agrada". 

Els ulls sempre son ulls, i l'encontre sempre es trobada. Tornem a casa .. encara el bosc ens demana l'ultima recapta de troncs a tonelades ..Una tona de bosc. Som a 6 quilómetres amb el fang a les rodes i ell que un cop més sembla ser un veritable ésser increible, madur i sencer.. estic amb la mirada amb ell. I tu ho dius ," què guapu que és". 

Els amics riuen i conviden i regalen i aprenen de la vida .. d'aquesta que mai del tot la comprenem. Però aixì és com tot un día comença . La col amb patata no ha sortit prou bé .. els vint minuts de rellotge han acabat massa sense plaer. Hi massa gana per la pressa. I si sóc un cuiner sense carrera acabada tampoc passa res. I si estem a taula parlant de la familia i dels projectes que tens estem aquí , i res més . M'agrada per una estona ser-hi, sentir-nos uns al altres , i veure com parla de la seva nóvia i de la vida que s'imagina . Estem i prou . 

La capseta màgica ens atonta .. tips endormiscats restem allà mateix , en l'indret de la visita primera .. El fred ha calat una mica els ossos .. El comiat com la poesia de Josep Palau i Fabre , arriba. Una abraçada . Una abraçada , no hi ha més paraules . 

No hay comentarios:

ENCONTRAR EL DESTINO

Había encontrado un cadáver en la callejuela de alrededores de su casa. Un lugar oscuro y alejado de viviendas habitadas . Puede que fue...