martes, 8 de enero de 2019

NO HI HA CONSOL PER LES LLÀGRIMES DEL TEU DOLOR


Com podré recollir en l'abraçada inmensa les llàgrimes del teu dolor? Com de la pregunta innocent que la mare et fa consolar amb el millor balsam la negror profunda en el teu cor ?  
Les teves filles del sol t'abracen i acaronen amb el gest més absolut l'amor que es desfà dins el teu interior . La teva aurora que neix del cada día amb la força de la més ferma mirada recolça cada instant del teu moment ... I jo que puc fer per batre les ales en un vol d'ángel i aixecar la pols que ara mateix enboira la casa i trenca la pau d'auest indret tan i tan dur i ferestec ? 

poesia que recorre l'esperit 





Petta guerrillera , sagirària 
que apuntes lluny , portes enllà de casa, 
reixes enllà dels braços que et cenyiren 
insidiosament , i amb nom d'amor 
bategen els paranys de cada dia ! 
No els miris : cor enllà , mirall enllà , 
ombres enllà , els meus ulls 
han apostat per tu. 

maria merce marçal



Quin sol desdentegat 
em somriu des d'un món 
que vaig conèixer fa 
molt temps i he oblidat ? 
Ocells salvatges s'han menjat les molles 
que vaig anar deixant per fer camí. 


A l'atzar agraeixo tres dons : haver nascut dona, 
de classe baixa i nació oprimida . 

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. 

maria mercé marçal 

No hay comentarios: