jueves, 13 de octubre de 2016

ETERNAL SUNSHINE .OF THE SPOTLESS MIND



El transhumanisme és una corrent de pensament que promou que l'espècie humana podrà millorar les seves capacitats físiques i cognitives aplicant les tecnologies i així poder desfer-nos com espècie de tots els aspectes que ens perjudiquen com per exemple : el dolor, la malaltia, l'envelliment, les psicopatologies, els transtorns emocionals i psíquics. 

La pel·lícula "Eternal Sunshine of the spotless mind , cinema d'autor planteja el tema de les relacions amoroses i el seu patiment. El títol  "Olvidat de mi " ja ens dibuixa l'argument. Una enginyosa màquina pot esborrar de la nostra memòria tot record de la persona que vàrem estimar. Es tracta doncs d'un programa per eliminar el dolor i la pèrdua en el cas de la ruptura amorosa. El protagonista un noi jove ha conegut una noia de la que ha estat enamorat profundament , de manera boja i profunda i no pot soportar la seva perdua per sempre . El psiquiatra proposa la MORT DE L'ALTRE  a través de poder eliminar tota petjada de la seva memòria . Introdueix el pacient en una mena de son profund i així una màquina va poc a poc esborrant absolutament tota escena, tota imatge, tot objecte, tota emoció, tot sentiment, tota impressió, tot gest, fins a esborrar el rostre de l'altre. 

La pel·lícula - ens obliga a pensar sobre aquesta possibilitat com una forma de MATAR L'EXPERIÈNCIA ,  L'amor element humà que juntament amb l'odi genera aquesta diatriba sobre els sentiments, i les emocions i la posterior desolació i solitud amb la que es troba un mateix molts cops provoca el desencís de la vida, de la realitat i de les condicions existencials . En literatura -Shakesperare  , Flaubert, Garcia Márquez, Salter, Chejov, ens han fet reviure experiències on la condició amorosa provoca aquest desgast en la nostra condició . Desgast perquè és una pèrdua de la capacitat que considera un mateix de relacionar-se amb la vida mateixa i amb un mateix. Un abandó que considera que han deixat de poder donar-se les possibilitats de tornar a sentir l'eternitat i el poderós amor vers l'altre . 

Eternal Sunshine of the spotless mind  , realitzada l'any 2004 vol conseguir que la relació a vegades intensa deixi de ser fugaç com un estel per restar oblidada per sempre. No resulta suficient marxar , cremar les naus , llençar en els contenidors les restes del nostre naufragi , cal anar més enllà , sobre tot si l'experiència ha deixat una mena d'emprempta , una llaga profunda que ens fa plorar constantment per les nits i vagar com zombies de día. 

El film sembla aparentment banal però a mesura que hi reflexionem convida a pensar sobre aquesta possibilitat futura de poder eliminar per sempre aquesta nyacra que la persona que vas estimar et va deixar . Olvidar com el propi Plató ens deia en els seus diàlegs és el que l'ànima no necessita per retornar al veritable món , i per això proposa el record, el coneixement dialèctic per trobar-nos novament amb les idees de l'amor veritable no el de carn i ossos. Però si l'oblid és precisament la malaltia avui diagnosticada com una de les pitxors -Alzheimer o demència senil- la reflexió convida a pensar si realment estem preparats per fer-ho nosaltres sols. Podem oblidar a qui hem estimat ? 

La neurociència i el transhumanisme ens dirien que perquè fer-ho si tenim sistemes tecnològics que ens poden ajudar a no patir més , a matar els moments i espais existencials que han representat unes espurnes d'alegria i benestar però que ara en el nostre present provoquen malestar i dolor encara. La nova corrent cultural, intel·lectual i científica ens donen la pastilla de la felicitat per deixar per sempre més aquests malsons que vàrem viure i vivim encara. 

Olvida't de mi proposa com a metàfora un viatge a una realitat cada cop més present de DESFER-NOS DELS MALS ROTLLOS. I clar més d'un o una poden pensar , si puc evitar patir - perquè com sembla que a vegades adhuc la religió sembla intentar que dignifiquem aquesta situació de dolor- no deixar-me portar per una idea de desintoxicar-me per sempre de qui un dia ens va fer mal i ens va abandonar ? 

El transhumanisme senyala aquesta via , aquest psicofàrmac pels nostres transtorns siguin amb les sigles que siguin i diagnosticats com a dolorosos socialment. Estimar pot causar aquest patiment per tant esborrem els rastres dels altres que ens fan patir per sempre més i visquem com si res hagués passat. Només així potser podríem viure en un món nou cada vegada.. 

Com veieu , els plantejaments ètics i morals surgeixen en aquesta pel·lícula. Val la pena pensar si estem caminant cap un model millor o no ?  

No hay comentarios: