martes, 21 de junio de 2016

MEDEA , GELOSIA , PASIÓ, INFIDELITAT ... QUÈ ÉS UNA DONA ?





Acaba de sortir publicades les Tragèdies d'Eurípides , volum II  i en concret "Medea " i "Els fills d'Heràcles".  L'actualització bibliogràfica, les notícies preliminars, així com la traducció i notes són de Jaume Almirall i Sardà. 
Aquest any 2015 al Teatre LLiure sota la direcció d'Andrès Lima ha estat representada  Medea per Aitana Sanchez-Gijón . La representació va estar magnífica en interpretació i en escenografia . La posada en escena d'una tragèdia de gran complexitat va irrompre de manera excel·lent pel text dins un ritme dramàtic intens que poc a poc anava avançant però situaba en tot moment al públic en un estat d'alerta permanent. De fet no era d'estranyar que un dels amics que hi va assistir sortis desdibuixat. 
Medea es uan dona madura plena de força bella intel·ligent que amb una ànima trencada per l'amor d'un home intenta executar la seva venjança davant la negativa de l'amor. La venjança és l'infanticidi , un assassinat terrible per una dona casada amb un grec ..
·"Encara no saps plorar, esperaa't que siguis vell" ..  Per això Medea representa el dolor pitjor per l'èsser humà , el de l'amor, ens dirà Sèneca. La ferida de Medea és la seva desesperació per la incondicionalitat que en un primer moment ella diposità en el seu company. El dolor és signe de la vida, seguint els Estoics com Séneca i Epictet . 
En l'excel·lent introdució de Jaume Almirall ens situa el personatge de Medea abans d'Eurípides. D'on neix Medea ? Medea està vinculada al cicle dels Argonautes , i a la epopeia prehomèrica de l'Odissea. En concret el personatge és esmentat per Pindar , el poeta que ens parla de és anomenada "la filla de l'Ogre" i que els seus poders màgics ajuden al foraster. Però precisament la seva passió amorosa serà el motiu capdal per entendre la tragèdia d'Eurípides.Eros provoca la passió amorosa de Medea. I aquí inicia el seu amor per Jàson. L'abandó del seu país per anar a la pàtria de Jàson i es converteix en una dona astuta, la que coneix els secrets. 
Per això Medea és veu ultratjada quan Jàson vol dissoldre el matrimoni i pensa la seva venjança. Ella se sent traïda i menyspreada per l'abandó del seu company. 
Almirall continua analitzant la tragèdia i ens cita Aristòtil qui considerà "Medea" com un exemple de tractar bellament l'argument de la mort conscient i volguda dels propis fills. Així doncs hi ha una crueltat tremenda de Medea per complir la venjança contra Jàson. 
Eurípides escriu "Medea" amb 50 anys. Jàson , un heroi és conduït a l'infortuni més absolut, sense cap esperança . Ës la caiguda de Jàson per l'acció de Medea. L'espectacle d'horror és infinit. Per això Medea serà el personatge que es mou entre la compassió i l'abominació. 

És que l'amor de Medea no era increible, incondicional , intens i enorme ? Mèdea fins i tot marxant de la seva pàtria am Jàson traeix a la seva familia per un estranger. i en la fugida fins i tot mata el seu germà. Tot el seguint de despropòsits amb diverses morts fa que hagin d'exiliar-se a Corint on crien els seus fills.  Però l'abandò de Jàson de Medea, fa que senti la traició i la deshonra més gran i infinita. El ressentiment avança poc a poc, Medea aguanta i sosté aquest engany de Jàson . Medea serà la dominadora del temps  emparentada com està amb els deus.. El seu crim és esgarrifòs, 

Però com dona el cor de les dones de Corint li són compresives i solidaries , les paraules són de compassió ..Medea és la dona temible perquè passa a l'acció. El pla estratègic de Medea enganyant a Jàsòn perquè i a Creont per complir la seva venjança.  Les raons de Jàson i Medea ja no els poden reconciliar , el ressentiment i l'odi s'ha apoderat per sempre dels dos. Els amants més tard companys ara resulten despietats, indiferents, plens de rancunia. Però el que espera Jàson de Medea com a dona és el silenci, la discrecció, la resignació no arriba de cap manera. L'impuls de Medea és la voluntat de venjar el seu honor i l'amor dolgut , l'amor contrariat, l'amor abandonat. 
Què se li pot fer a un home pler de sobèrbia i vanitat per causar-l'hi el dolor més gran ?  Eliminar la seva progènie , la possibilitat de descendència. Els teus fills ja no seràn mai més nostres. Privar un home de la possibilitat de tenir descendència  , aquest és el dolor contra la vanitat de l'home . 
Medea i la seva màgia precisament té el poder de l'encanteri i la manipulació dels altres. Qui pot veure amb mals ulls a Medea?  

Medea però estima els seus fills `però la sed de venjança  resulta tan poderosa que el seu odi contra l'espòs guanya l'instint matern. Medea mata amb les seves mans els seus fills. Medea és la dona que desafia el desamor , o l'amor no correspost . Jàson ja no té ni els cossos dels seus fills i derrotat i destruït queda com la víctima desvalguda , impotent i desgraciada ..Medea acaba fent un vaticini : la mort patètica i solitària d'un heroi caigut. El públic no pot sentir cap compassió per Jàson ni cap odi vers Medea. 
Qui és Medea ? Una figura de la dona perillosa i letal, com si fos un escorpí que enfonsa el seu fiblò en les més profundes entranyes , Medea assassina perquè sent traició a una fe cega conjugal . Però l'estrangueria de la dona davant dels drets de l'home com a ciutadà trenca el codi patriarcal de la societat grega, precisament perquè estima i sent amor per Jàson.  Però l'error de Jàson és aquest considerar només Medea com una estrangera , com un amor transitori , com un amor peregrí i no cap igual i això evidencia l'egoisme i l'interès de Jàson er ella . L'home queda doncs retratat com d'una especial vilesa i mesquinesa, d'una naturalesa vanitosa i injusta a diferència de la dona que representa la passió i l'amor sincer i veritable. La innoblesa de l'home davant la noblesa i justicia de la dona com si estiguessin aquests valors canviats entre ells i els rols socials que el poble grec atribuïa. Medea traspasa doncs aquests papers de lo femení i masculí , de lo grec i bàrbar, de la humanitat i la bestialitat..
Hi ha una certa mirada misògina d'Eurípides i el paper de la dona dins la familia . Aquesta tensió entre la institució de la familia i la institució de l'Estat. La possible inspiració feminista de Medea que elimina els fills per desatendre aquest instint maternal i de la feminitat com si fos una via d'alliberament de la dona no deixa de ser especulativa . No sembla en canvi que la lluita reivindicativa del paper de la dona davant la infidelitat del varó per tal que ella pugui tenir honor i una vida digne , sigui motiu de controversia. La nova mirada de Medea ofereix la possibilitat de fer justicia a les dones, malgrat quedi dins el cervell de l'espectador aquesta imatge negativa de la mare que mata els seus fills i en general del gènere femení. 
Medea és una crítica al model patriarcal dels valors i de la familia i d'una societat androcèntrica que es troba en crisi.
Ana Fraga Iribarne en cuadernos inacabados número 42  ens parla de la creació dels valors patriarcals en l'Atenes clàssica (De Electra a Helena) . Medea és la lluita entre raó i passió. Una passió que destrueix tot allò que ens envolta. La dona tot allò que toca al seu voltant ho fa miques, ho desfà. La hybris de Medea és la desesperació , la histeria desmesurada, la passió perillosa i incontrolada. Jason és un prepotent indidel i Medea una apassionada histérica. Els insults de Jàson a la seva dona com assessina dels seus fills no s'escoltaran en cap moment. 

La Medea de Passolini converteix Jàson en un home positiu  a diferència de Medea que és presentada com una conservadora i plena de tics per seguir i complir les antigues tradicions. Però està clar que Jàson és un home que representa la prepotència del patriarcat 

·" No hauria d'existir la raça femenina , els homes haurien de poder tenir fills d'alguna manera: així no hi hauria cap odi ni res contra els homes"- 
Euripides doncs presenta una doctrina patriarcal , demana fidelitat home i dona , compromís amb l'amor i la familia. Però també queda clar que el mal de Medea és la seva passió , el seu amor per Jàson. Medea no vol pertanyer a cap home però si vol que l'home sigui exclussivament per ella , i que li degui fidelitat absoluta. ..La tragèdia queda palesa en aquesta contradicció entre el seu odi a la infidelitat i abandó de l'espòs i  l'amor als seus fills , fills del matrimoni mutu.  El destí com dona no és el mateix que el destí com a mare. Sembla incompatible ser les dues coses doncs una et fa renunciar a l'altre. Què es una dona ?  

" Arthur Schopenhauer en el seu "Ensayo sobre las mujeres " comença dient : "El mero aspecto exterior de la mujer revela que no està destinada a los grandes trabajos de la inteligencia ni a intensos esfuerzos físicos.Paga su deuda con la vida no mediante la acción , sino por el sufrimiento, los dolores del alumbramiento, los cuidados atentos de la infancia; debe obedecer al hombre y ser la compañera paciente que le serene". Sembla clara la misoginia del filòsof com podia ser la de Nietzsche davant la impossibilitat de l'amor correspost. Però també trobem el compromís mort de Sartre i Simone de Beauvoir on no hi havia cap amor de veritat .... 

Què és una dona ?  Jelinek , Elfriede en "les amants" ens parla de la impossibilitat de tenir un destí propi com a dona ... Medea si que escull el seu destí però a canvi de quedar sola com Hannah Arendt.  

No hay comentarios: