sábado, 14 de mayo de 2016

PER QUIN MOTIU ENS HAURIEM D'OPOSAR AL MAL ?









Ningú diria que existeix el Mal perquè existeix el Bé ..potser aquest dualisme semblaria en una primera instància motiu suficient per configurar una visió maniquea del món i de la realitat. Tu ets dolent perquè jo sóc bo, jo sóc bo i per tant tu ets dolent. 


Hi ha qui viu contra el mal i hi ha qui viu fent el bé.. Però si sembla que aquesta evidència resulta tan obvia és  perquè sempre sembla que ens deixem atrapar pel mal -sense ser-ne prou conscients-  i que no tenim clar allò que  ens mou a actuar amb maldat i amb rancunia  contra els  altres , els que podrien representar el bé.  

Un deixa el seu fill i l'abandona un dia de tal any  i sembla que això no vagi amb la pregunta per si està fent un mal al seu fill ... Un altre dia un menteix a la seva parella sent infidel amb un altre persona que ha conegut ..però sembla que no es plantegi si és un mal el que està produïnt-se sobre l'altre ? .. Un de més enllà aprofita que no hi ha ningú per robar aquella pasta sobre el mostrador de pastissos ... I així podem engrandir una i altre vegada tantes coses que ens fan actuar malament de forma irresponsable, insconscient, ...

No sabem que hi ha un mal ? Per què actuem com si no hi fos o si més no perquè sabem que actuem fent aquest mal ? El mal existeix tal com sostenen les religions, ..el dolor és un altre cosa , la conseqüència de fer el mal , amb crueltat es produeix ...

Algú pensarà que el mal en petita escala no és mal o quasi mal doncs que passa si sabem que una relació no funciona i sense dir res deixem aquesta un bon dia ..?   Però hi ha una gradació en el mal ? Hi ha un mal menor i un mal major ?  Hi ha voluntat de fer una lluita contra el mal ? O més aviat ens és indiferent actuar contra el mal ? 


Banalitat ?  Indiferència ?  Covardia ? Estulticia ?  ... La corrupció es justifica perquè tots som corruptes, la mentida de forma similar, la infidelitat qui no ha estat infidel una vegada , la violencia contra l'altre qui no ha estat en alguna ocasio violent , ... així doncs no valdria més la pena deixar d'oposar-nos al mal --?  

Què passaria si ens deixessim d'oposar al mal  ?  


La pel·lícula Winter Sleep ( sueño de invierno)  de Nurt Bilge Ceylan , palma d'or a Cannes presenta aquest dilema. El director turc presenta el personatge que amb la seva soberbia i vanitat i orgull intel·lectual patirà una catarsi . La pedra que un nen li llença , un incident que remet a Dostoieswki i als germans Karamazov  i als camins que separen el bé i el mal , i sobre la culpa, l'empenediment, el perdó, la vergonya, la ira, la humiliació, .....


Si deixem que el mal sigui mal potser el mal no té opositor i es disolt en el no-res... EL malvat existeix perquè hi ha qui s'oposa a ell, per tant i si ningú actués contra el mal ? ..No serà com deia NIetzsche una necessitat dels covards pensar que la conciencia ha d'existir per guanyar la batalla al valent i despietat ?  NO hi ha un mal necessari que fuig de la moralina dels sacerdots, psicólegs, economistes , sociolegs que ara per ara ens dictaminen aquesta realitat sostinguda en un terror, en la por i en el mal que diuen que existeix ?  Què és la crisi sinó la creença en el mal ? QUè és la guerra sinó la idea del mal ?  QUé és la por sinó la fonamentació del poder dels senyor i reis del petit regne com a la pel·lícula el personatge Aydin ...   

No hay comentarios: