jueves, 24 de marzo de 2016

EL SANTUARI DE NÚRIA




" Escull entre la humanització per la preeminència de l'esperit i de la consciència , o l'animalització per la preeminència de l'instint"  Reeixir  Michael Quoist 


Hi ha oportunitats que ens alliçonen en instants concrets de la nostra vida. Podria ser que les casualitats ens busquen i ens troben moltes vegades. 

Efectivament tot pujant al santuari de Núria per primera vegada vaig buscar en Rafael. Una idea que rondava pel meu cap feia anys ... 


Semana Santa Abril de 1983  Arenys de Mar. Regla i Vida dels germans menors.Testament del pare sant Francesc. 



Una vida teologal , una vida .  No és perquè sí que Sant Francesc en la seva obra "les floretes" pugui convertir-se en un baluard de la universalitat humana. No és cap home de doctrina ni cap dogmàtic a l'estil de l'escolàstica tomista continuada pel Concili eclesiàstic catòlic i cristià. 



Francesc és un home inmers en la naturalesa i en la recerca de la pau interior. 






Recordo la pel·lícula de Liliana Cavani criticada durant el festival de Cannes per les imatges de Francesc nu fent l'amor amb la mare natura (la neu verge). Aquest rodamón que es converteix en un frare cerca dins les granotes, els ocells, els llops, l'arbre, la vall , el riu , la muntanya una espiritualitat incompresa i poc aceptada en el seu entorn històric. Avui davant aquest allau de veganisme i vegetarianisme com a forma de vida i estil de relació amb la natura potser ha de ser novament recuperat . 

Rafael Orri havia arribat a frare des del món del teatre i des de les arts escèniques més irreverents i iconoclàstiques com poden ser els joglars. En aquella època ell es relatava passejant pels carrers de Barcelona amb capa i barret de copa acompanyat per la seva figura baixeta i grassoneta. Els anys el van portar a la comunitat d'Arenys de caputxins. 

Estudiar teologia durant els anys 80 quan havia estat a prop el famós i renovat Concili del Vaticà amb la voluntat d'incloure els moviments laics i seculars d'Amèrica Llatina (Medellín per exemple) era una forma de viure una espiritualitat compromesa per passar a l'acció. 

En Rafa anava amb una colla d'amics als estudis de teologia de Sant Pacià acompanyat de la seva cigarreta i del seu aire mìstic i intel·lectual. Parlava de canvis , de transformacions , de renovació espiritual davant certs discursos que ens trobavem a les classes vinguts de Romà. Contrastava molt unes ensenyançes de professors experimentats en la fe de la teologia de l'alliberament d'Amèrica Llatina com Jon Sobrino, Rafael Sivatte, Ignacio Gonzàlez Faus, Xavier Alegre,  i altres com Frederic Raurell , Rafael Cortés ...caputxins tots dos. 

Va arribar una setmana Santa , era Abril de 1983 hi van decidir assistir a la comunitat on vivia en Rafel. Les cel·les eren de gran austeritat. La biblioteca era una reproducció de la novel·la que havia publicat aleshores Umberto Eco "El nom de la rosa" amb el pare Valentí, un frare amb unes ulleres i una mirada penetrant. Rafel poc a poc anava parlant de comunitats de vida, d'espiritualitat i de la seva crítica a l'ordre i al sistema eclesiàstic. 

Molts de nosaltres ens vàrem sentir tocats per aquesta aventura...com Mas Blanc entre altres. Sommiavem en seguir aquesta austeritat, pau, tranquil·litat , força, energia, i contacte amb el silenci de Déu i la divinitat. Moments en aquells anys amb una voluntat de poder fusionar confesions i camins espirituals comuns com la comunitat de Taizè que va assistir a Barcelona amb trobades de gran públic. 

La història de Francesc d'Assís comença amb 12 seguidors companys i un Joan de la Capella que apostatà i es penjà del coll com Judes.La pobresa i la fugida de la sobèrbia i la vanitat van ser exemple de vida i caminar espiritual. Va viatjar a Sant Jaume de Galicia per devoció i allà va ser precisament el lloc on va pensar en fundar l'orde . 

La pobresa serà un eix vertebrador del seu viure i la continència per tal de fugir del món. El dejuni a quaresma era i és una font per arribar a pregar millor dins aquesta espiritualitat franciscana. No acceptar cap diners o moneda per tal de treballar desinteressadament sense apropiar-se de res. 

D'altra banda la fraternitat implicarà una voluntat de viure dins la pau i l'amor als altres entenen que l'altre és qualsevol , o sigui, una persona sense rostre concret que s'entendrà com un germà , com un autèntic germà. Per això la fraternitat inclou tot element viu, considerat com un igual fraternalment a un mateix. Germà sol , germana lluna, germà arbre, germà llop, germana natura, ....


" Francesc va viure a Gubbio , on va canviar la vida d'un llop terrible i ferotge devorador d'homes i animals...i la domesticació de tòrtores salvatges ...i als peixos del mar...


La vida va fer que no seguissim les mateixes petxades , així ell acabà de mossen . El vaig veure fa ja uns anys més de deu per TV3 com a mossen de la Vall de Núria i el seu santuari i parlant de l'esperit interconfesional de les religions. La seva vinculació amb l'esglèsia ortodoxa el portà a una iconografia molt rica amb la que restaurà l'ermita de Sant Gil que es troba a la mateixa Vall de Núria. Aquest eremita sembla ser una oportunitat de trobar-se en aquelles muntanyes de la Vall amb un aire espiritual. El crist de Taüll, les icones de la verge de Núria , ...sobria i alhora profunda i penetrant. 


Les hores de reflexions que vaig tenir amb Rafel permeten sentir una enorme pena i tristor , ara que he sabut de la seva mort fa tres anys,  quan jo també estava fent canvis en la meva vida laboral. Un regal que en arribar a la nova casa laboral va venir amb mi va ser la seva caixeta feta de vimet i decorada amb unes aus que volen. La tinc sobre el despatx i l'observo sobint tot pensan-t'hi . En el seu interior vaig escriure : 

   "  La realitat no pot ser , de fet, ni negada ni acceptada.Fugir-ne és com tractar de fugir dels propis peus.Acceptar-la és com tractar de besar els propis llavis." 


Ara he tingut novament la oportunitat de trobar-me i potser el més important que he aprés del Rafael Orri -tal com emocionat explicava un amic en el punt d'informació de la Vall de Núria - tot dient que els darrers anys el van destinar a Ripoll on va morir, ha estat l'ego. 

Aquest poder esbrinar qui ets ... 






No hay comentarios: