domingo, 26 de octubre de 2014

AFORISMES D'HERÀCLIT I FRAGMENTS DEL POEMA DE PARMÈNIDES .



"El camí d'amunt i d'avall és un i el mateix" 

El concepte principal que expressa aquest aforisme és que la realitat està formada per la lluita entre contraris, de manera que qualsevol cosa existent és resultat d'un equilibri (harmonia) entre dues forces oposades. És a dir, el camí d'amunt només pot existir perquè existeix el camí d'avall i viceversa, perquè els dos camins contraris creen un equilibri que fa que puguin existir i per tant són el mateix camí. 

Heràclit ens diu que cada cosa porta en ella mateixa el seu contrari i, com que no pot ser sense el seu contrari, és també el seu contrari com ara el camí que puja i el camí que baixa. El canvi així no resulta ser sense sentit , tot segueix una natura lògica.La raó pensament ens ensenya la llei que regeix el canvi el moviment és aquest resultat de l'oposició constant de contraris que genera el moviment constant. Per això es diu que el moviment és la unitat de mesura de contraris. Sense lluita constant el món o realitat deixaria d'existir. 

fonts d'informació 

http://www.xtec.cat/~fvilasec/presocratics/heraclit.htm

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/Heraclito.htm

http://www.infofilosofia.info/modules.php?name=News&file=article&sid=228



"El sol és nou cada día" 


Aquest aforisme expressa el concepte de Panta rei , és a dir, Tot flueix.Això vol dir que la realitat és un procés de canvi constant i per tant no es pot fixar , és a dir, no es poden posar etiquetes a coses que mai són les mateixes. Per això Heràclit diu que el sol, com que forma part de la realitat i està en canvi permanent , cada día és diferent que l'anterior, per tant és un sol nou cada dia per nosaltres. 

Així ens diu que el sol mai és el mateix, canvia cada dia.La realitat no la podem fixar, és un constant canvi, en aquesta fluència permanent de les coses. 




"Doncs t'explicaré (tu escolta i recorda el relat) quines són les úniques vies de recerca pensables: l'una , què és i què no és que no sigui, és una ruta fiable, perquè la veritat l'acompanya; l'altra , que no és i que cal que no sigui, t'asseguro que és un camí del tot impracticable, doncs ni pots conèixer el que no és ni ho pots pensar" Parmènides. 


El fragment del poema de Parmènides parla de dues vies per arribar a conèixer la realitat, és a dir, la veritat i la raó.La via de l'opinió i els sentits. Per ell la via de la veritat és l'única fiable, ja que segueix el principi d'identitat : el que ès, és , i el que no és , no és. L'altra via , en canvi , és la via de l'opinió , la vida de pensar que seria possible encara que no ho sigui realment , però ell ens diu que aquesta via és absurda perquè només podem pensar allò que és , i per tant una cosa que "seria possible" no és i , segons ell, això fa que no la puguem pensar. 

No hay comentarios: