miércoles, 23 de julio de 2014

LA MIRADA I EL GEST .



Mirar els gestos i trobar les similituds entre la nostra època i la filmada és un bon exercici d'anàlisi . Les reaccions son part d'una època  però el gest és comú ...Per això una pregunta que ens podria interessar avui és per si el gest avui encara resulta emancipador , o sigui, si forma part dins  la societat dels elements no-controlats i sesgats per l'Estat i les institucions polítiques i financeres?

Si podem provar que el gest encara avui continua sent lliure o gaudeix d'una certa llibertat podem pensar que a través del gest es produeix una certa supervivència del present. 
John Berger , Maneres de mirar, edicions 1984  ,2011 ,Montcada i Reixac .  




En el primer dels articles es parla del mirar abans que parlar..en aquest sentit mirem i després parlem. Però també indica que entre el que veiem i el que coneixem hi ha una gran distància difícil de poder copsar. Qué veiem ?  Què mirem ? Quin és el gest que la mirada capta ? Per això només veiem allò que mirem -dirà Berger.  I en aquest sentit es impossible descriure del tot amb les paraules el que en el gest i des de la mirada es produeix. O sigui la mirada és dinàmica i per això indica un procés de triar i de poder escollir el que volem observar. Aquesta acció determina i condiciona la mirada sobre el gest. Els nostres ulls es creuen amb la mirada dels altres ulls i es produeix una reciprocitat , de fet acabem establint un veritable diàleg però a diferència de l'oralitat, en la mirada no hi ha esforç ... 
Què ens indica el gest avui a través de la nostra mirada ? situats en aquest gest d'avui podem observar com no mirem a través de l'ull físic sinó a través de l'ull tecnològic . La visita a la realitat és virtual doncs mirem a través de les càmeres , dels IPADS, dels IPHONES, dels mòbils, de les tablets, ..... El gest de l'espectador és de voler captar amb el seu ull tecnològic la realidad perquè no s'escapi. Atrapar aquesta i atrapar el gest i la relació que tenim amb aquesta realitat. Es clar que tal com diu Jacques Ranciere , El espectador emancipado, Ellagoensayo 2008 , si hi ha mirada hi ha expressió artística i espectadors i objectes observats. Darrera del tema del gest hi ha la idea de la configuració de la realitat d'avui . La societat de l'espectacle de Debord en el fons implica un gran problema que és la falta de distància entre l'observador o espectador i l'obra o la realitat observada. La manca de reflexió impedeix l'anàlisi i converteix d'aquesta manera el gest en banal precisament perquè està mancat de possibilitat d'admiració o contemplació de la realitat. D'aquesta manera el gest social d'avui obervat i observable s'oblida del que veu i mira i per això no analitza , més aviat , converteix des de la mirada la realitat inmediata en pura annècdota i circumstància . 
La falta de pathos dels espectadors de la realitat permet precisament una passivitat absoluta i incrementa la inacció i el coneixement. Un bon exemple és el cinema d'avui o el teatre que cada cop més - prova d'això és la supresió dels canals de televisió darrerament- que converteix l'evasió en un element circenc de luxe col·lectiu. La mirada queda sotmesa a les ombres i subjugada a la simple il·lusió del món de la caverna de Plató. La ignorància d'aquesta manera es pot oferir com un element que converteix qualsevol gest en un joc d'enveja, odis, desig, poder, violència... La mimesi és perfecta. La cultura i totes les seves formes han aprofitat el gest dels espectadors per convertir així els espais públics artístics i culturals en espais sense espectadors actius, sense mirades crítiques, amb la simple reproducció del gest mimètic que s'exhibeix . 
Hi ha una pornografia de la mirada que observa en el gest dels altres un element amb qui ha de demostrar la seva capacitat d'estar a l'alçada . L'obscenitat gestual així imposa una determinada relació entre qui mira a través de la moda el perfecte lluir del cos culturitzat i convertit en una icona. 
Per això es produeix un embrutiment del gest i de la nostra mirada respecte a la societat que vivim i observem. Aparença per sobre de tot indica doncs que hi ha no hi cap altre gest que el de la reproducció. Contemplant deixem de ser perquè no hi ha prou distància entre nosaltres i el que observem..per això no hi ha cap possible transformació. 




Luc Dardene , Detrás de nuestras imágenes, Un diario .. ediciones Plot 2006 . ens parla que l'ètica és una óptica ,,i afegeix que cal desfer i destruir codis per parlar d'experiència humana. I es que efectivament el gest avui sembla que deixa de tenir aquest caràcter antropológic . 

"Filmar a un ser humano que no sea una víctima , que no se reduzca a ser el soporte vivo de un sufrimiento, que se niegue a inspirar piedad, filmar a ese ser se ha convertido en un acto de resistencia cinematográfica contra el desprecio del hombre que se contenta con la piedad morbosa de las imágenes de esa estética del gesto" . 

Dardene afirma amb aquestes paraules en el seu diari que hi ha una morbositat en la mirada que converteix en complices les nostres mirades absurdes, distants , displaents, mortes, zómbiques, ... Per això el gest d'avui com espectadors ens acaba delatant dins aquest engranatge social que mira sense veure, que mira però no parla, que es mou restant quiet en el mateix lloc. En el gest d'avui no hi ha lloc ni espai, no hi ha moviment, no hi ha voluntat de mirada, no hi ha capacitat per girar enrera, per canviar de sentit, per modificar el meu gest, el teu gest...La veritable vida resta absent , no estem en el món...

No hay comentarios: