martes, 20 de mayo de 2014

LA LLIBERTAT ÉS UN FI O UN MITJÀ ? DIÀLEGS





La primera cosa que penso sobre la idea de llibertat és que com a tota idea forma part d'una construcció social que ha vingut intencionadament inventada i creada en algun moment de la història. Què és això de la llibertat ? 

L'etimologia ens diu que vindria del sumeri de la ciutat de Lagash (actual Irak) l'any 2.300 a.c . En el seu origen significaria "tornar a la mare" i aquesta etimologia vindria de les relacions entre el poder dels reis i els distints usos i abusos amb els esclaus. Per això sembla que es referiria a l'alliberament dels esclaus de la situació d'opressió tal com a l'Antic Testament en l'Èxode s'explica amb el patriarca Moises i les tribus d'Abraham.
En llatí el terme fa referència a "llibertat,atis" i tindria el mateix significat "tornar a la mare, al lloc que és d'un mateix". Però ja amb Grècia i Roma el concepte es vincula amb la qüestió política i s'identifica amb la voluntat col·lectiva on la persona pertany com a tradició o cultura. Aquesta concepció dóna la idea del vincle entre la persona i el Bé o interés comú dels altres. 

Més endavant a l'Edat Moderna i concretament durant el Renaixement amb l´ús de la raó que introdueix la idea d'individualitat  es vincula el concepte amb la religió i voldria dir que entre Déu i l'home no hi ha cap intermediari. Un cop la religió poc a poc va desocupant els espais públics i de poder l'Estat substitueix aquest vincle. D'aquesta manera entre l'home i l'Estat la llibertat s'entendrà com la possibilitat de gobernar la teva pròpia vida. Una idea que ja els grecs amb Diogenes introduiren . 
Aquesta independència de la persona ofereix doncs possibilitat de ser un mateix i decidir sobre la seva existència però d'altra banda si acceptem el primer significat que prové del sumeri veiem com la lllibertat només és possible si es participa d'allò comú , del Bé general. 

Amb aquestes consideracions etimològiques podem entendre que el concepte o la idea de llibertat resulta força complex. Si entenem aquesta capacitat per actuar d'acord amb la voluntat al llarg de la vida d'un mateix semblaria que parlem d'un concepte inherent a la naturalesa humana. Però realment podem dir que som lliures per naturalesa ?  Si establim aquesta pregunta potser ens podem situar en la següent pregunta : La llibertat és un fi o un mitjà ? 


Demà per si voleu continuar amb la tertulia ens podem trobar al cafè Delicies del Raval a les 19 hores tal com anuncia en la web del Raval .


Qui vulgui seguir-nos en les properes trobades ho pot fer al facebook    o  bé al twitter 


viernes, 16 de mayo de 2014

CONTRA L'ENSENYAMENT


No puc entendre com hi ha qui parla de racisme i sosté amb l'alumnat una manera d'actuar racista i xenófoba menyspreant i menystenint aquell alumnat que és amb dotze anys o tretze inexpert amb això de viure la vida adulta. No puc entendre com hi ha qui creu que ensenyar és donar lliçons sobre la moral que cal tenir , sobre l'educació que cal sostenir i sobre el que cal aprendre i no aprendre... 

Hi ha lliçons que la vida ensenya . Les situacions que avui podem trobar dins un institut no deixen de ser a vegades més greus o més complexes que les urgències hospitalàries. 

Un pare arriba al matí a primera hora demanat i exigint que se li torni el mòbil del seu fill i demana per la persona responsable que li va prendre l`aparell.....  Sota l'amenaça de la demanda judicial i una violència velada imposa la seva força per sortir-se'n amb la seva.. El conserge no pot aturar aquesta impulsivitat adulta i l'alumne que el dia abans ha cridat contra el món i contra la vida amb tot tipus d'insults contra el sistema educatiu veu com finalmente ha guanyat la seva partida. El pare reforça l'actitut del seu fill i d'aquesta manera el centre consegueix un cop més la desacreditació pertinent per ser considerat una mena de guarderia sota el control dels clients que manen per sobre de les normes , les decisions . 

Aparentment sembla que ens trobem en una situació de control i accès als mecanismes que en un centre haurien de regular. Evidentment no hi ha cap guarda de seguretat a la porta amb porra .....  

Fins aquí sembla que l'acció respon al criteri d'ensenyament els nois o noies no son altre cosa que els nostres clients i nosaltres uns buròcrates que oferim informació més que coneixement... 

Però si valorem una mica més d'aprop allò que ha convertit tot en normes i documents com els NOFC dels centres em fa pensar . 

Tot té un context i una situació que pot no descriure simplement les circumstàncies sinó també les pot explicar per anar més enllà del que diem ensenyar i comença a pensar-se com educar. 

El noi té 12 anys i la seva vida no és fàcil amb unes circumstàncies adverses ... la seva inestabilitat emocional és evident des del principi de curs ... La manca d'afectivitat i d'estima personal va conduïnt cada cop més a una fragilitat humana que fa creure que tot podria estar força perdut a nivell social i personal. La familia en més d'una ocasió  ha demostrat aquesta hostilitat i ha fet manifestació de no saber atendre una situació familiar com la que té. 
I aquí entren en joc les famoses normes del centre que estableixen que l'ús dels mòbils està prohibida .. La norma s'aplica i no es pot fer excepcions de cap tipus ...i aquí ve la qüestió doncs l'alumne un bon día veu com la única forma de comunicació amb la persona que en aquests moments és el seu referent per sobreviure davant tanta hostilitat adulta se li prohibeix. "Ja no tens mòbil" i  la norma diu .....  

I aquí entra en joc aquest món absurd de qui volen i defensen les normes per sobre de totes les normes i els qui pensem que més enllà de les normes hi ha el sentit comú , l'educació i les persones  ... 

Si d'aquesta qüestió en fem un debat per passadissos i convertit això en una qüestió d'estat i un problema d'abast mundial convertim les víctimes autèntiques en autèntics éssers que mai s'adaptaran a la vida i a la realitat ....  

I es cert que cada cop menys puc escoltar com un tipus de professorat fonamenta en l'ensenyament tot el seu únic discurs per parlar de bretols, de primitus, etc etc ...  Sento doncs una gran pena en el meu cor que no puc oblidar curs rera curs....  


jueves, 8 de mayo de 2014

MANIFESTARSE , MANIFIESTO , MANOS PARA UNA FIESTA, MAN , .....



Ellos dicen que van . 
¿Quienes ? 
Ellos y ellas , de hecho son ellas más que ellos ... 
¿Por qué lo dices ? 
Porque las que tienen ojos grandes y saltones, ojos como para ver en la oscuridad, ojos para poder recoger toda la poca luz que se encuentra en la oscuridad son ellas .. 
¿ Y por qué ellas quieren ver en esa oscuridad ? 



Puede que sea una forma de ver cuando todo esta dormido y en silencio ..
¿Pero para qué quieren el silencio y la vigilia en lugar del sueño ? ¿No es acaso mejor soñar despierto? 
Quizás , no lo sé pero el silencio ayuda a hablarle a uno mismo y en eso estas son unas expertas .. bueno también no debemos olvidarnos de que alguno también hay de esos y no de estas... Lo del sueño es un vivir como decía Shakespeare o Calderón para no reprimirnos de lo que nos toca ... 


¿Y quien es él ? 
Uno de sangre real , noble diría yo el muy , bueno , bueno no quiero caer en eso que tanto odian unas y otro la demagogia que no es la dialéctica o el diálogo o eso que cada vez se estila menos .. 
¿ Y por qué será eso que dices ? 
Bueno un tal Platón ya lo decía en su momento ... pero decirlo es una cosa y escribirlo otra, quizás allí se perdió con la palabra escrita y lo que nos cuenta el mito recuperado por Platón , todo el encanto de hablar cara a cara con la gente ... 
¿Pero tu crees que ellas no están para opinar ? 
Eso se hace en programas como el salvame o hombres y mujeres , se opina de todo y sin saber de nada..por eso últimamente ellas andas como desconcertadas y perdidas ..puede que eso del sábado sea una buena oportunidad ...¿no te parece ? 




Que se yo de eso de manifestarse para qué y para quien , en eso precisamente no creo yo que me da palo y que prefiero hablar conmigo mismo o con ellas o estas o aquellas o esos que me parecen más cuerdos que esos que van pegando gritos en favor de la filosofía como si eso no fuera más que una tontería y nada más..

¿Pero no crees que alguna cosa debemos hacer ? No decía esto un tal señor Kant que el deber es un ejercicio de responsabilidad con uno mismo y con la paz perpetua del mundo . 

Mira yo sé que Tarragona no notará nada de nada por unos que leen un manifiesto .....  Un manifiesto sobre eso de pensar , de reflexionar, de hablar de forma crítica , ....  No creo que un manifiesto sirva de algo , ¿ no te parece ? 


Pues que te diría casi que si no levantamos las manos para irnos de fiesta tampoco conseguiremos levantar la mente y  hablar con razón sobre lo que nos pasa y lo que nos hace pensar ...  Conviene como ellas dicen que nos inspiremos por esas manos que se levantan por esas sombras que rompen las cadenas , o por ese pensar más allá de lo que nos es útil o no útil como decía el tal Mill ...  



¿Y si decimos que ellas nos acompañen y ellos también no será mejor asistir para no ir tan mal acompañados por la vida ? Claro que hay desánimo , claro que está lejos, claro que hoy es mi único día de fiesta, claro que otras cosas son peores , claro que ya me queda poco para jubilarme , claro que ... pero frente a tanta claridad sólo se me ocurre que a lo mejor me gusta más vivir en la oscuridad de la noche ... 




sábado, 3 de mayo de 2014

APOLOGIA DE LA FILOSOFIA- CONTRA INDIGNACIÓ ; REVOLTA I REVOLUCIÓ !!!!!!!




El proper dissabte 10 de maig hi ha la Trobada 2014 a Tarragonahttp://filosecundaria2014.wordpress.com/tarragona2014/ . Recolzem-ho i siguem-hi!

Com deveu saber, la situació de l’ensenyament de la Filosofia a la Secundària està en una situació límit, en especial perquè la nova Llei d’educació del Govern espanyol, pràcticament l’elimina: desapareix l’Ètica de 4t i la Història de la Filosofia de 2n (reduïdes a opcions mínimes entre moltes altres) i queda una assignatura deformada en el currículum – encara més - a 1r.

Moltes persones alcen la veu reconeixent el valor i el caràcter troncal que hauria de tenir en el pla d’estudis, des de la recent Resolució unànime del Parlament de Catalunya del 2013 (https://dl.dropboxusercontent.com/u/5691137/Difusio/Resoluci%C3%B3%20Parlament%20Catalunya%202013.pdf) fins a una multitud d’articles i reportatges als mitjans (el darrer, de fa tres dies  https://dl.dropboxusercontent.com/u/5691137/Media%202/140428-lavanguardia-filo-antich.pdf, o també el dossier https://dl.dropboxusercontent.com/u/5691137/Media%202/140420-ara-humanitats.pdf).

Des de fa anys (Girona, Mataró, Barcelona, Igualada, Lleida...) moltes persones, d’àmbits diversos, reivindiquem la necessitat de la formació filosòfica entre els joves i a la societat. Signem manifestos, difonem-ho, fem-nos-en ressò a les xarxes.

Podeu trobar més informació a http://www.creaif.org/creaif/ i també a http://blocs.xtec.cat/sphn/ o a les xarxeshttps://www.facebook.com/pdfilo, etc.

Fins aviat.

Plataformes en defensa de la Filosofia





Al llarg de la meva etapa docent n'he vist de molts colors. Feia poc temps que havia aprovat les oposicions i va nèixer una associació com AD-HOC en defensa de la filosofia , eren els anys 90 i va ser de fet una de les poques vegades que vaig veure més professorat de filosofia reunit a l'Institut Sant Josep de Calassanç dins la sala d'actes. Amb els anys he anat veient com els actes , les manifestacions, les accions, les voluntats, els manifestos, els recursos, les actuacions,  sempre han minvat  poc a poc potser causa  d' un cansament , una apatia , una descreença , una distància entre el pensament i l'acció en relació a aquesta mort lenta i agònica de la filosofia i de les humanitats en general. 

Fa un any en un acte al rovell de l'ou de Barcelona , Rambla Catalunya - Gran Via de les Corts Catalanes, davant l'estatua del toro pensant erem no més d'una vintena que encoratjavem amb un petit grupet d'alumnat a cridar en favor de la filosofia i el pensament. 

D'altra banda les nombroses iniciatives que aquests anys han aparegut han estat moltes i molt variades : la continuïtat de la Mostra de Foto filosofia dins el recinte de la Universitat de Barcelona impulsada per professors com Jordi Beltran i Àngels Baldó o Ramón Moix ; la primera Olimpiada Filosòfia a Catalunya que enguany també una professora com Dolors ha impulsat ; la continuïtat del premis Arnau de Vilanova dins el col·legi de Llicenciats  ; el naixement de revistes filosòfiques divulgatives en llibreries i quioscos ;  el naixement d'alguna editorial dirigida a llibres filosòfics ; els cafés filosòfics ; la nombrosa literatura i assaig de filosofia ; les xerrades i conferències a l'Ateneu promogudes per Ramón Alcoberro ; la participació de professors de filosofia com Josep Maria Terricabras o Manuel Cruz aportant un debat interessant sobre el pensar i la filosofia ; i aixì una gran llista de coses i idees com el treball de Xavier Antich , Mercé Coll amb el grup de DracMàgic i el treball amb el cinema i la filosofia, , Pere de la Fuente, Alejandro Sarbach, Lluís Roca , Salvador López, Miguel Navarro, Daniel Gamper, Mercé Rius, Irene de Puig amb la filosofia per a nens de Lipman,  fins arribar fins i tot a la proposta per novembre de 2014 d'unes Jornades Internacionals en favor de la Filosofia a partir d'un grup d'estudiants i professors de Filosofia ....  

No sembla doncs que aquesta agonia sigui dins l'àmbit públic i global més aviat la reducció d'hores , d'espai, de temps per pensar, de crítica, de reflexió humanística, de reflexió sobre la condició humana, de debat i diàleg la trobem dins una voluntat politica clara i un panorama cultural al servei del pragmatisme de la producció econòmica que des de fa temps disposa d'un poderós exterminador contra la filosofia. Ja Manuel Sacristan havia parlat contra aquesta filosofia acadèmica i llicenciada que ens ha fet més mal que altre cosa. L'educació no és únicament l'escola i els instituts de secundària ni fins i tot la Universitat. 

En el rerafons del que ens hauria de preocupar més a tots - situats  o installats dins el mínim llindar de subsistència econòmica i de renda bàsica possible - és la pèrdua de la dignitat i de la confiança en nosaltres , Avui la partida de l'individualisme amb els paranys de la protecció en favor de ... ha convertit la societat en una gran massa social controladora i submissa al servei dels únics interessos de l'Estat i del consum pel consum... 

Tinc la sensació que el que està en joc no és únicament la reforma o contrareforma de les hores de més o menys en favor de la filosofia i les humanitats , sinó més aviat el que estem oblidant és les formes socials de convivència , les formes de vida propiament humanes i col·lectives, les formes que han fet que la humanitat pugui veritablement sentir que la vida es pot viure amb sentit ...  

AIxò que dic pot ser una sensació , una intuïció que experimento any rera any dins els centres docents i en la visualització de les formes comunitàries que ens reuneixen.. La reforma continua sent una idea civilitzada de creure i tenir fe en això que es diu humanisme però hi ha gent que fa temps hem deixat de tenir fe , de pensar que més enllà de les bones intencions i dels bons propòsits el que ens queda és les úniques formes revolucionàries que han d'obligar a canviar les polítiques de les formes i les correccions per accions reaccionàries .....  

Indignar-nos no serveix de res ...potser per vendre llibres ... L'estètica ha d'estar unida a l'ètica , no la podem separar i el pensament és acció i reacció .. Si que cal moure el món, si que cal mobilitzar-nos la consciència , ´si que cal això i més però cal començar a pràcticar la famosa parresia grega que deixava nu a l'emperador quan algú li deia que anava nu del tot .... 


jueves, 1 de mayo de 2014

MODELOS DE FUTURO : LA PSIQUIATRIA AL SERVICIO DEL PODER ...


Tengo la sensación que estamos entrando en un camino sin salida. Los psiquiatras y psicopedagogos, los psicólogos... iniciaron ya hace tiempo una verdadera cruzada para difundir y etiquetar los trastornos y las patologías sociales. En educación el incremento de diagnósticos que obedecen a hiperactividad , desmotivación, trastornos desafiantes negativos, disortografía, dislexias, .... ha ocasionado un verdadero desafío para elaborar planes de atención individualizada con la idea de tratar la diversidad y poder establecer la igualdad inclusiva en las personas .... Sin embargo creo tener la sensación que convertir en patología conductas y comportamientos no deja de ser una excusa para justificar eso que en este articulo que viene a continuación se explica ..



Lo dicen los psiquiatras: no estar conforme con la autoridad será considerado una enfermedad mental

 
 
 
 
 
 
13 Votos

defiant-child
La psiquiatría moderna se ha convertido en un foco de corrupción, en particular el tipo de psiquiatría que trata de satanizar y declarar como enferma mental a cualquier persona que se desvíe de lo que se considera como “la norma”.
Esto se hace evidente en la última entrega del Manual Diagnóstico y Estadístico de Trastornos Mentales de EEUU, o DSM.
Ejemplares y reediciones del DSM
Ejemplares y reediciones del DSM
La denominada “condición” que determina por qué una persona tiende a desafiar a la autoridad ha sido etiquetado por la profesión psiquiátrica como “trastorno de oposición desafiante” o ODD
El nuevo DSM define esta enfermedad inventada como un “patrón continuo de comportamiento desobediente, hostil y desafiante”, y lo agrupa junto al TDAH (trastorno por déficit de atención con hiperactividad), otra trastorno inventado cuyo creador, el Dr. Leon Eisenberg, admitió que era falso en su lecho de muerte.
Leon Eisenberg
Leon Eisenberg
Como se puede sospechar por este tipo de definición tan abierta, casi cualquier conducta personal percibida por otra persona como indeseable o extraña puede ser categorizada como un síntoma de ODD. Los niños que lanzan rabietas o luchan con sus hermanos, por ejemplo, podrían ser diagnosticados con esta supuesta enfermedad mental, así como los niños que expresaran desacuerdos con sus padres o maestros.
oppositional-defiance-disorder-1
Pero este es el problema que presentan definiciones vagas como las del ODD, ya que prácticamente cualquier comportamiento fuera de lo común puede ser diagnosticado como “oposición desafiante” solo por salirse de lo habitualmente aceptado.
odd 2
Siguiendo estas premisas ¿cuántos inventores, artistas y pensadores geniales del pasado que desafiaron las normas serían diagnosticados con ODD hoy en día?
Un peligro aún mayor en el diagnóstico de esta supuesta enfermedad mental es que amenaza con restringir la libertad de expresión y la disidencia política.
Caracterizar la no conformidad con el poder como “enfermedad mental”, es algo propio de los gobiernos totalitarios.
“El encarcelamiento psiquiátrico de personas mentalmente sanas es una forma particularmente perniciosa de represión, ya que utiliza las poderosas modalidades de la medicina como instrumentos de castigo y eso representa una profunda afrenta a los derechos humanos con engaño y fraude”
“Los médicos que se dejan utilizar de esta manera traicionan la confianza de la sociedad y violan sus obligaciones éticas más elementales como profesionales”
jaapl
Curiosamente, estos comentarios anteriormente expuestos fueron publicados en 2002 en el Journal of the American Academy of Psichiatry and the Law (Revista de la Academia Americana de la Psiquiatría y la Ley) y hacían referencia a los abusos cometidos por la psiquiatría en la antigua Unión Soviética y en China.
Pues bien, ahora resulta que la psiquiatría de EEUU, el garante mundial de la democracia sigue los mismos pasos y proclama que “solo los borregos están sanos”.
Eso da que pensar…