ULISES ....I ELS GERMANS COHEN .....

Me cuelgan, oh me cuelgan
Así que voy a estar muerto cuando me haya ido
No me importaría colgarlo todo  chicos, he estado esperando " por aquí demasiado tiempo
A la espera ‘de la fortuna   aquí demasiado tiempo

Mi papá fue un jugador
Él me enseñó a jugar
Él dijo, “Hijo, no te vayas a un "farol "  cuando tienes el as y el rey 
“Cuando tienes el as y el rey 

Ellos me llevaron a Old Form Smith 
Enfermo como estaba 
 ellos me entregaron  una carta diciendo : “Hijo, ven a casa con nosotros ”
“Hijo, ven a casa conmigo”

Me cuelgan, oh me cuelgan
Así que voy a estar muerto y se ha ido
No me importaría colgar chicos, he estado esperando " por aquí demasiado tiempo
He estado esperando " por aquí demasiado tiempo

Mi padre y mi madre
Hermana pequeña hace tres
Todos ellos llegaron a la prisión de la vida , para ver la muerte  mía 
Para ver la muerte  mía

Se me  puso una soga alrededor de mi cuello
Y me llevó muy alto
Yo podía oír a la multitud cantando“, no pasará mucho tiempo hasta que se muera”
“No pasará mucho tiempo hasta que se muera”

Me cuelgan, oh me cuelgan
Así que voy a estar muerto y me habré ido 
No me importaría estar  colgado  chicos, he estado esperando " por aquí demasiado tiempo
He estado esperando " por aquí demasiado tiempo

Me cuelgan, oh me cuelgan
Así que voy a estar muerto y se ha ido
No me importaría colgar chicos, he estado esperando " por aquí demasiado tiempo
He estado esperando " por aquí demasiado tiempo

Me cuelgan, oh me cuelgan
Así que voy a estar muerto y se ha ido
No me importaría colgar chicos, he estado esperando " todo aquí demasiado tiempo
He estado esperando " todo aquí demasiado tiempo 

Atrapat per l'escena inicial dins una road movie que llença a una melangia i tristesa des del primer moment la pel·lícula dels germans Cohen ens parla de fracasats i de triunfadors, dels qui viuen dels instints més primaris com el cartell de la pel·lícula de Walt Disney que sembla ser un resum del recorregut per Llewyn Davis. 

Contrasta la mirada dels musics i la situació dels anys 1960 on el folk sembla que proposarà veus com Dylan o Peter Seeger per parlar de la vida , l'amor, la pobresa, la buidor , la incapacitat de comunicar-se, la solitud, o la violència absurda que els directors semblen parodiar... 

El protagonista llença com a galès el seu cant , com una mena de lletania per una vida perduda com un fugitiu permanent en una mar sense ports.. Ni el compromís amb el fill ni la responsabilitat amb les parelles serveixen perquè s'avançi a una felicitat ....de fet la mirada des de fora o des del propi cantautor sembla solitària i aillada de la resta del món.. El pare sotmés a les intempestives situacions del treball com a mariner i de l'edat resta absent de tot allò que l'envolta... No hi ha més familia que la dels qui no volen veure el que Llewyn promou amb el seu gest i mirada. 

Ulises el gatet pelroig sembla que és l'únic que juga com el nostre protagonista a fugir i amagar-se a escapar del seu propi destí incert i incompres. Un gat que arrosega a l'espectador als sentiments i emocions que l'animaló provoca amb la seva innocència però que constrasta també amb la recerca del protagonista de no voler responsabilitzar-se de res seu ni de si mateix... Fins i tot la confusió entre Ulises i una gata pelroiga també finalitza amb l'atropellament de l'animaló previament abandonat pel protagonista en un cotxe. 

Sembla que el final obert ens deixa la possibilitat com espectadors a creure en que uns seguiran el camí del fracás i altres viuran la seva vida com un gran ordre establert i potser triunfaran...