lunes, 2 de diciembre de 2013

Paròdia frívola .Woody Allen i Blue Jasmine


Sorpren que un mateix sigui director i guionista avui en dia perquè sembla que crear idees i dirigir els actors i actrius sigui a vegades poc compatible . Efectivament la pel·lícula darrera d'Allen és de tarda de diumenge amb un públic que al final aplaudeix el geni i figura del cineasta. 

Ja fa anys que Allen fa cinema però s'oblida de fer bon cinema. L'acció segueix el fil argumental de 4 personatges ; dues germanes adoptades - insisteix molt el guió en aquesta situació - pels mateixos pares a qui consideren divergents i oposades i les seves parelles. La protagonista a qui dóna nom el títol representa com el seu nom indica "el glamour" de viure la vida rodejada de riquesa i bellesa . La segona viu el món i la vida des de la realitat més pràctica amb crits, dolors, plors, pobresa... 

La pel·lícula avança des de l'inici quan la germana rica veu un canvi radical a la seva vida conseqüència de l'estafa pel corrupte del seu marit. El  món dels ideals s'esvaeix com si no pogués sostenir-se en les idees que envolten a la protagonista. La depressió i l'ansietat provoquen la pèrdua de consciència de la realitat i la distància respecte d'aquesta per fugir dels mals del món. La pel·lícula plena de tòpics no mostra res més que aquest personatge tràgic que veu com la seva vida s'enfonsa amb ella mateixa i no sap com resoldre la seva pròpia condició que sembla que pertanyi a la seva persona . La vida no alliçona - encara que la germana que sembla no haver triomfat mai i ha estat perseguida per la mala sort  en el darrer moment salvi la seva vida tornant a la realitat crua i dura del xicot salvatge i feréstec- si més no fa que no oblidem la solitud irrenunciable dels personatges que som i representem socialment. La identitat narcicista de Jasmine obliga a aturar-nos a pensar en nosaltres mateixos i a filar prim en el joc d'infidelitats, mentides, enganys, ambicions, corrupcions que semblen formar part de la normalitat de l'èsser humà. Uns personatges interrogats pels nens que incapaços de mentir senyalen amb les seves preguntes a les dues germanes com úniques responsables del seu únic destí. 

En conclusió el cinema del director Allen sembla més encertar en la tasca de saber escollir els actors i actrius que en la d'escriure uns bons diàlegs i un bon argument. Sembla doncs una pel·lícula prescindible del tot. 

No hay comentarios: