miércoles, 16 de octubre de 2013

SÒCRATES FURIÓS ...



La figura de Sòcrates ens planteja molts dubtes. Una de les causes és les històriques que tenim de la seva persona. Per això es pot parlar del socratisme com un fenòmen que va més enllà de la figura històrica del personatge. 

Però voldria parlar d'un retrat poc conegut de Sòcrates : el mestre furiós que disgustat de la vida que la ciutat té esgrimeix contra tothom i contra sobretot les institucions polítiques i religioses que Atenes té en els segles V i IV a.C. 

Un retrat que el podríem vincular amb l'escola socràtica de la secta del gos : els cinics. En aquesta hipòtesi trobariem un personatge que no afirmaria "Només sé que no se res"  sinó més aviat " no hi ha cap possibilitat de saviesa o sigui jo no sóc cap savi ". Aquest personatge el podriem dibuixar com la figura del silé : molt lleig , nas aplastat, panxut, llavis molsuts, ulls de gripau, amb vestits esguinzats, vells i desgarbats , sovint sense sandàlies .....

Retrat doncs d'un home que corre entre la gent dels mercats, parlant i increpant a tothom amb preguntes incòmodes i que els hi qüestiona absolutament tot allò que es pot vincular amb una forma de viure aparent, confortablement disfressada, decorada, ritualitzada, ...Un Sòcrates que molesta a la gent rica perquè és pobre i no vol diners i menja qualsevol cosa no gaire amant de banquets o simposiums... Un Sòcrates que molesta a la gent vulgar pagesa i artesana perquè els obliga a no desitjar el que volen : ser com els nobles i poderosos ... 

En aquest sentit Sòcrates no és un demòcrata ni un fill de cap democràcia com sempre ens han venut. Tot el contrari ell amb la màxima " fes de cada moment de la teva vida un examen constant"  provoca a tot aquell que no es pregunta per les capacitats que tenim d'autoengany, autocomplaença, autonarcicisme ... Sòcrates no accepta la idea de la igualtat i la diferència perquè no la veu real ni possible ....  "Més val un Sòcrates insatisfet que una cort de pocs satisfets"...Però aleshores ell mateix s'adona de la seva situació de porc satisfet en el món que no es qüestiona la religió ritualitzada i una religiositat acrítica amb si mateixa. 

Sòcrates doncs provoca al poble dient que no tothom pot aceptar el que és i el que l'Oracle li depara. FIns i tot la seva dona una histèrica rondinàire Xantipa no el soporta ni ell tampoc i la renya en el moment més important de la seva vida : la seva mort . Filosofar és aprendre a morir i ell acepta impasiblement aquest fet tot acomiadant-se dels seus amics. 

Un Sòcrates doncs que té amics i valora l'amistat com un lloc per trobar-se amb les idees i el pensar crític..Una amistat que durant els posteriors segles amb les escoles socràtiques es valora com la clau per sobre de les relacions humanes fins i tot familia, parella, matrimoni, comunitats,..... 

Sòcrates enfurismat està contra el sistema i per això no segueix les normes que les lleis i les constitucions havien començat  a imposar. La Constitució de Soló no val per jutjar la persona i ciutadania d'un home irreverent i furiós. Per això fins i tot se l'acusarà de bigàmia i d'homosexualitat. Diem fins i tot perquè aquesta eròtica del poder que es veu representada en el seu judici es silencia de manera plàcida en els estudis secundaris. Sòcrates efectivament té un llit que calentar però que no vol compartir amb una dóna a qui no soporta ni estima. Alcíbiades i altres joves efebs l'estimen i el veneren pel que representa i és. Inspira tot allò que ells volen aconseguir. 

Aquest coneixement d'un mateix que ell proposa ofereix reconèixer dins la vida d'un mateix la raó per gaudir de tot allò que el fa ser més noble i bell . Sòcrates és de llinatge noble i per tant malgrat sigui un fill de paleta i de mare llevadora és considerat amb tot el dret que la ciutadania ofereix.


Però el tàvec d'Atenes -que era així com li deien- té enemics i enemics no hi ha cap amistat en el seus retrats. Com podem entendre la seva mort exemplificada com a personatge que qüestiona fins i tot el propi saber socràtic?.

Clar avui un alumne interromp la classe per qüestionar-me com a mestre: 


- (X) avi  , no estic entenent res dels teus esquemes ni guions a la pissarra!!! 
-Sergi , què és exactament allò que no veus clar en aquest guió o esquema ? 
-Doncs tot, es barreja absolutament tot i sembla que els conceptes tots estiguin al mateix nivell . 
-Podries proposar un esquema tu que fos millor i més intel·ligible ? Si us plau surt a la pissarra...
(l'alumne surt davant de tota la classe però es queda mirant la pissarra ....) 
- Insisteixo si us plau pots dir com et semblaria millor aquest esquema. 
- Doncs potser amb fletxes i connectant les idees perquè en aquest no s'hi veuen connectades de cap manera. 
-Doncs endavant si us plau ,tu mateix ...
- (l'alumne calla , mira a la resta dels companys i aquests el miren a ell per demostrar el seu coratge davant el professor i li donen el seu beneplàcit) 
En  aquest moment la figura de la fúria queda clara ...qui o qui ? El qui critica sent la presència de la seva veritat com única raó per qüestionar l'ensenyança del seu professor (un poble que veu en Sòcrates un provocador i un histriònic exentric ) o el qui és criticat sent en l'observació del seu deixeble o alumne la ma esgarriada d'una inconsciència que s'atreveix a (un Sòcrates realment furiós que menysprea la vulgaritat i el llibertinatge d'uns ignorants que s'atreveixen a tenir la paraula com a savis ) .........per això  Sòcrates no és un ambiciós ni vol cap glòria ni honor com els joves aristòcratics d'Atenes. No busca la fama ni l'èxit social. Per això no ensenya ni adoctrina ni instrueix no dóna receptes ... ajuda a pensar , a generar ideas, a desmentir prejudicis, a no oblidar-se d'un mateix i del jo que es vol reconèixer socialment. Per això no és Plató ni podrà ser un deixeble que l'idealitza i el manipula convertint el seu mestre en un martir i un heroi del seu únic sistema tancat d'idees. 

La burleta o sorna socràtica és la imatge del Silé que en els boscos mig nu va amagant-se darrera els matolls per veure venir una jove doncella o un bell efeb. I tampoc és l'enemic dels forasters de fet ell actuarà contra un procés durant la tirania del Règim dels 30 tirans que vol condemnar a mort a un metec com els sofistes. Per això va contra les convencions i contra les conviccions fermes que la societat proposa com un dogma de fe. 

No vol convencer a ningú de res ell no és savi si alguna cosa es diu de si mateix com ignorant és de la seva modèstia que el converteix en un filòsof (amant de la saviesa) . Aquest inadaptat social mereix dons ser recuperat de la caverna mediàtica per oferir al Sòcrates més humà la figura que li correspon dins la història de la filosofia: un silé que recorre els boscos embogit per una follia de la saviesa i que la rauxa el porta a increpar a tota cuca que es belluga per demostrar que la filosofia no és d'aquest món... 

1 comentario:

Àngels Rosés dijo...

INTERESANT...! aquest Sócrates