lunes, 21 de octubre de 2013

MIRAR I NO VEURE ......REFLEXIONS SOBRE POLÍTICA LABORAL



Observo com el director entra a la sala de professorat per dirigir-se directament a una professora que seu al meu costat. Li demana que la justificació de la falta segons el nou model que està previst aquest nou curs no resulta del tot correcte. Sembla que no ha marcat la creu en l'apartat que demana que jura que no ha pogut fer el tràmit d'anar al metge en un altre hora que la que té establerta. Seguidament també senyala que en el justificant del volant que el metge li ha fet no li marca l'hora d'entrada i l'hora de sortida. Ella comenta que efectivament ella ha posat les hores i que la tinta del boligraf és d'un altre color . El director li remarca que cal que sigui la mateixa mutua que li senyali hora d'entrada i sortida. I seguidament li comenta que DKV si indica les hores clarament. El director es justifica que podria tenir una auditoria que li demanés compte de la seva justificació improcedent de la falta que ha comés la professora en qüestió. 

Sento molta vergonya treballar en aquestes condicions. No sé si vull seguir en aquest model de gestió docent. D'altra banda la psicopedagoga em demana que no rigui d'una situació que es presenta en el centre. Un alumne de primer d'ESO arriba a la sala de professorat i demana 6 fulls d'expulsió. Seguidament seu al meu costat i em diu que hi ha molts problemes a primer d'ESO i que no es important perquè això no s'atura i parla d'una aula de quart que hi ha molta desmotivació, i problemes disciplinaris. 

El matí segueix i veig com el programa de faltes que ha comprat l'Institut obliga a fer un seguiment de les families i alumnat. La cap d'estudis dóna ordres a tothom sobre què s'ha de fer i no fer sembla que ella sigui l'ull que tot ho veu ... 

A la sala de professors hi ha una llista que es demana que pel bon funcionament del centre el professorat apunti el seu nom per anar a la vaga de dijous. Hi ha tres noms a data d'avui. Ningú comenta res sobre el tema ni cap reunió per parlar sobre la qüestió però si que la setmana anterior l'alumnat secundat per l'equip directiu ha decidir fer vaga dos dies i per això s'envia una circular a totes les families ... Reflexiono sobre el tema sembla que sigui la vaga de l'alumnat que no hi perden res i no la vaga del professorat que venen a gaudir d'un matí de festa sense alumes.. El dret a no fer vaga s'imposa per sobre d'altres criteris... 

Aquesta sensació no m'agrada gens ... i si demà haig d'anar a l'hospital per guarir el meu cos sembla que estigui pecant o faltant al meu deure. Em sentiré un traidor per faltar a la feina i per haver de justificar que la meva salud no és bona i que la causa que ha portat a laboralment faltar és la precarietat dels anys que arrosego amb mi i les meves malalties... No m'agrada sentir el segrest d'un sistema que imposa les seves raons i demana justificar laboralment l'aire que respires... 

Avui ja tenim tres professors de baixa laboral per depressió però això no té valor , com no té valor que la salud malmeti la nostra condició personal. 

El director amb un somriure ens indica a dos dels professors que som a la sala que tenim el mateix nom ...ufff ara no caureu malalts !!! vosaltres dos ????  Estic temptat de dir si no em trobo gens bé .... 


I de la vaga res de res ... segurament anem al fracàs ..... però ja com deia avui a una professora que no farà vaga ...la filosofia ja no es desespera ja no s'angoixa , ja no denuncia ...... aleshores comento que potser s'hauria de cremar contenidors, trencar vidres i boicotejar panys de portes ....  Em miren estrany !!!! 


Si aquesta és la realitat docent de cada dia i ningú l'explica als mitjans de comunicació ni parla ..... silenci ...ara toca parlar de la defensa de la nació i el nacionalisme català ...per sobre de tot que no falti l'acte que l'alcalde i tota la plana dels partits polítics faran als brigadistes del Carmel per fer la foto del dia en memòria de la vergonya de les esquerres sobre la història oblidada...  

Ara toca el que toca i les altres coses no valen res..... reflexiono si haig de mirar i no veure res....  

1 comentario:

Anónimo dijo...

Mira bon amic! I no deixis de mirar, de veure, d'escoltar, de denunciar, de dir, d'acaronar i de crear! Ara amb aquestes paraules, demà potser amb un poema, relat o cançó, sigui com sigui no ens rendim i no callem!
Gràcies pel que escrius i salut!

Per tú ara aquest poema de
"Para la libertad sangro, lucho, pervivo.
Para la libertad, mis ojos y mis manos,
como un árbol carnal, generoso y cautivo,
doy a los cirujanos.

Para la libertad siento más corazones
que arenas en mi pecho: dan espumas mis venas,
y entro en los hospitales, y entro en los algodones
como en las azucenas.

Para la libertad me desprendo a balazos
de los que han revolcado su estatua por el lodo.
Y me desprendo a golpes de mis pies, de mis brazos,
de mi casa, de todo.

Porque donde unas cuencas vacías amanezcan,
ella pondrá dos piedras de futura mirada
y hará que nuevos brazos y nuevas piernas crezcan
en la carne talada.

Retoñarán aladas de savia sin otoño
reliquias de mi cuerpo que pierdo en cada herida.
Porque soy como el árbol talado, que retoño:
porque aún tengo la vida."

MIGUEL HERNÁNDEZ, El hombre acecha, (1938-39)