jueves, 12 de septiembre de 2013

REVOLUCIÓ A LES AULES


Avui resulta força interessant com es recupera la política que havia estat molt desacreditada malgrat sembla com si la societat civil vulgui donar un missatge a la representació política. Les maquinàries institucionals han vist una gran oportunitat per una classe de nois i noies joves que conduida  per l'apatia i l'enfotisme havia iniciat un camí que podía qüestionar a la política. 

Aristótil en la seva obra "Política" ja posa en evidència que la res pública permet dir que l'home és un animal polític per esséncia. Però entre la ciutat i la ciutadania sempre es produeix una escisió , una ruptura important.  Qui representa a qui ? 

Les institucions públiques o privades representants d'aquesta ciutadania ofereixen l'entramat d'aquesta xarxa social que ha de permetre que els sistemes politics convisquin socialment amb la garantia dels drets i dels deures per tota la població. Però aquest aprenentatge des de fa temps dins l'àmbit educatiu ha vingut produïnt-se de forma molt discontínua i amb una forta càrrega ideològica. 

La matèria de Educació per a la ciutadania que fa uns anys es va implantar en els centres va obrir un fort debat sobre quins eren els temes que havien de configurar aquesta idea de "ciutadania democràtica". Per això temes com el gènere, el sexe, i altres  eren qüestionats com a possibles conflictes entre les idees i els valors de la persona per molt democràtica que fos. 

Però la veritable revolució ideològica no es produïa ja aleshores dins aquesta matèria a centres públics o privats més aviat en altres idees que pasaven del tot per alt. 


1.- Inclusió de la religió dins el sistema públic condicionant la resta d'hores dins el currículum amb l'anomenada "alternatives a la religió". 

2.- Inclusió de l'Economia i Estada a la empresa en els plans de Batxillerat i més tard "Emprenaduria a segon cicle de l'ESO". 

3.- Reducció a una sola hora  la matèria d'ètica. 

4.- Accentuació del saber instrumental per sobre de la resta amb increment d'hores en detriment de la resta de matèries. 

5.- Incentivar una diversitat que s'ha convertit en un "MANUAL DE PATOLOGIES " amb TDH, dislexies, TDN, ATT, At, SA ...

6.- Filosofia del coaching i de la gestió de les emocions com eina necessària per l'aprenentatge.... però de les emocions gestionades des de la contenció i autorepressió.

7.- Excés de tecnificació de les eines i usos de la didàctica i de l'aprenentatge educatiu. 

Tot això ens ha portat a que cada vegada més l'educació va dirigida a un determinat model ideològic , econòmic que reprodueix el propi sistema actual del mercat dels valors. Aquesta productivitat que es reprodueix des de les escoles i els instituts dibuixa de forma perfecte el model social que es vol impulsar i imposar. 

Competencia, emprenaduria, capacitats, tecnificació, ...que amaguen el menyspreu a una diversitat cada cop més vulnerable, desprotegida i amb menys recursos...

Els centres educatius han iniciat una campanya enguany de canvi de nomenclatura amb paraules com "Consell de direcció" (no equip directiu) ; el NOFC ( no reglament de règim intern i normes d'organització del centre)....desapareix en molts centres la figura del coordinador pedagògic que no es diferencia del cap d'estudis ... 

Tot això en aquest inici de curs fa pensar molt. De quina manera la pròpia classe docent acaba baixant el cap i sostenint el sistema amb silenci i resignació. NIngú pensa en fer cap revolució  des de dins de les aules o dels propis centres objectant a la religió , objectant a una determinada economia i el seu model , una objecció a una instrumentalització del saber i el coneixement com si la quantitat d'hores sigui una proposta i garantia d'èxit, objecció a aquesta gestió dels centres nepotista que fa que els amics i amigues i no els més vàlids o vàlides es quedin en una plaça sigui el perfil adient o no, etc etc ... 


Si ja ens esta bé creure que tot això no va amb nosaltres perque nosaltres no som d'aquest món com deia en Raimón. La llengua continuarà sent una moneda de canvi , la llengua continuarà sent una cortina de fum per tapar els veritables problemes reals a les aules ... 


Enguany sense encara començar les classes he consolat una professora de baixa tot el curs passat per depressió per estar en un centre públic difícil, he perdut més de 10 hores en reunions que han estat del tot improductives parlant del "ego" del que he fet , .. enguany he assistit a una reunió de 2 hores per parlar d'un nen amb TND ...amb la consegüent angoixa que ha provocat en acabar la reunió al professorat ...

Si no es tracta de defensar que qui més treballa en la docència és millor persona, millor ciutadà, millor funcionari, millor professional, ... no ens hem de creure que si creiem en nosaltres podem .....no és aixó..El discurs institucional una vegada més és del tot fals, irreverent i antipàtic....

Ens cal reaccionar per no creure en aquesta religió que ens venen de la pàtria, el pais i la gent ... perquè una classe dirigent segueixi dient que siguem austers, que siguem bons treballadors, bons educadors, ...els mateixos que fa uns anys ens deien que els funcionaris no feien les seves hores, i que tenien moltes baixes laborals, ... 

La veritable ideologia la fem en el dia a dia i a les aules i cal que sigui des de dins que canviem les coses ...no ens podem callar davant el que és l'aparença del món de les ombres..






No hay comentarios: