jueves, 29 de agosto de 2013

PER QUÈ NO ENS PODEM SALVAR DE RES ? ANTES DEL ANOCHECER.




"Before Midnight " del director Linklater  és una història de parella. La pel·lícula intenta parlar de les relacions quan el temps ja ha fet que la convivència sembli que justifica la divisió de tasques domèstiques, les relacions que semblen desgastades, .... Celine i Jesse  venen de les dues pel·lícules anteriors "Antes del amanecer" i "Antes del atardecer"  del mateix director i protagonistes on el temps -ara ja amb 40 anys . ha fet que la maduresa de l'experiència però també el deteriorament de les relacions sigui motiu d'anàlisi i debat.

Els nombrosos diàlegs que té la pel·lícula permeten parlar de política, religió, mort, vida, política, treball , amor, sexe, gènere... Potser una de les qüestions millor tractades és la tipificació dels gèneres -masculí i femení - que situa els homes en el sexe ( accentuat per l'edat) i les dones en tenir cura dels altres i la reivindicació de la feminitat com a element específic de relació amb el món.

El conflicte que fa esclatar en desenllaç final és purament annecdótic però motiu suficient per fer renèixer el sentiment de culpa i de no estar a l'alçada de les circumstàncies.."Estem de pas a la vida" frase que en un dinar de sobretaula una de les protagonistes llença a la resta per parlar del seu marit mort i de com es troba amb la seva presència. 

Podriem dir que la pel·lícula té el moment més àlgid i interessant en la part del final quan el matrimoni amb dues filles bessones accepta el regal d'uns amics per anar a passar una nit a un hotel. Aleshores surt un diàleg realment força viu i existencial entre ells dos.. Les raons que s'esgrimeixen giren entorn de retrets d'un a l'altre en el més estil Bermang ...Per qué no deixem que l'altre sigui com és ? Per qué sempre renunciem per l'altre ? Sembla que la pista final que arriba quan ella està disposada a un "ja no t'estimo" sigui el veritable leit motiv de la possible salvació de les relacions : el sentit d'humor... Si un pensa que la culpa pot fer que la racionalitat s'imposi per sobre de tot en aquesta pel·lícula sembla que es presenta tot el contrari ... mai ens sentirem satisfets del que fem en un passat o vàrem fer en un passat . Celine i Jesse semblen no voler renunciar a ells mateixos perquè saben que en el fons són els mateixos que un dia a l'albada van fer bategar els seus cors junts..Si el futur incert és la constant amenaça dels qui volen salvar-se dels retrets i la por es evident que no poden aconseguir-ho creient que existeix allò de l'eternitat. No és el romanticisme de l'albada ni tampoc el retrobament de la tarda que abandona el matrimoni anterior per renovar la vida. Ara la parella amb el temps parlen d'aquest com si fos motiu d'una pèrdua i motiu d'un desencant ... Si no som capaços de situar una mica de màgia i de sentit d'humor a la vida les coses semblen insalvables i potser en el film es veu que no hi ha cap possibilitat de trobar la perfecció i la salvació eterna.. 


No hay comentarios: