domingo, 4 de agosto de 2013

OPS !


Va caure
i així va sentir-se reixit novament
res casual
tot destí .

Mirar el bosc d'alzines sureres
com l'escorça cobreix la pell de l'arbre
i tu , on ets , on ets ?

El vent sembla aturat
i el cel quiet amb una nuvolada que resta perduda
caminar i perdre's pels camins
trepitxant les fulles com a catifa de la fondària ....

Respira i  escolta el silenci de la floresta
sec i càlid el sól sembla enlluernar l'absència
oblidar, oblidar i així no malmetre en els paranys que la raó ofega
i més tard nèixer de nou com si res com si tot

Si s'escau les petjades que condueixen la nostra ànima
dormirant aquest vespre  com si fossin nadons en un bressol
ja sabem qui ens vetlla , ja ho hem trobat en la clariana pròpia
la meva,la teva la nostra ...

No hay comentarios: