Hi ha que regular-ho tot perquè no tinguem una societat transgressora i la llei pugui garantir el sistema social establert. Sembla doncs que els valors econòmics són els reguladors de qualsevol hàbit i costum correcte i legal. Èxit, autonomia , esforç, treball, productivitat,rendibilitat són els referents de la vida social i el món actual. Aquesta necessitat de prescriure i normativitzar les conductes permet saber com actuar per funcionar en comunitat.
Tinc la sensació que hi ha un cert fracàs en una ètica quan s'apropa a la ciència amb la neuroètica de la professora Evers o la reflexió que fa Adela Cortina relacionant la component biològica amb la formació del caràcter dels individus o les persones. Les distintes aproximacions que fa temps van configurant un model ètic per parlar de bioètica , neuroètica, tecnoètica,ciberètica, .... semblen buscar en la forma de ser i estar que ens relaciona amb nosaltres mateixos i amb els altres els codis que garanteixin la reproducció dels principis establerts. En el model empresarial ja fa anys la responsabilitat va fer que s'apostés per cercar aquests codis deontològics fonamentats en molts casos en l'utilitarisme i el pragmatisme dels models neoliberals . Malgrat aquesta idea habermasiana d'una ètica dialògica que utilitza una raó instrumental i dels distints paradigmes per fusionar l'aprenentatge de l'ètica amb el servei a la comunitat : projecte anomenat aprenentatge i servei continua existint un salt qualitatiu que garanteixi que entre les raons ètiques que em porten a actuar no hi ha més que el desig que la meva voluntat em porta. Els dilemes morals també que s'impulsaren fa uns anys per treballar els hàbits morals i els conflictes socials quedaven en la majoria dels casos en una reflexió allunyada de la realitat individual. En el fons del debat els models que es busquen socialment semblen impulsats ara més que mai per veure com la política pot impulsar socialment una educació en valors i en actituds que permeti creure que és millor la bona conducta dictada que la conducta realitzada i viscuda. En educació i ens tots els espais d'aprenentatge social l'ètica sembla voler elaborar un discurs que posa l'accent actualment més en la forma que en el contingut. Un exemple és la proposta que el ministre Ruiz Gallardón proposa per fer que els polítics encausats des del primer moment que es rep un indici de corrupció puguin ser apartats de l'espai públic i polític. La lògica ens diria que hauria de ser el propi polític qui en veure's acusat renunciï a seguir en el càrrec polític per ètica personal però això no és en la majoria dels casos així. Sembla doncs que aquesta normativització de la vida privada i pública s'està introduint poc a poc .Regular sembla que ajudi a saber gestionar-se i gestionar-nos millor en els espais privats i públics. Un altre exemple és en la nova llei d'educació i el nou decret de direcció que sembla accentuar que l'aprenentatge es relaciona amb la bona organització dels recursos humans i materials. Sembla doncs que la importància ètica es posi en endreçar la vida personal i social més que en viure ..... En aquest sentit les normes no fan que siguem més bones persones,les normes no fan que siguem més ètics,les normes socials no ens ajuden a viure una vida més feliç i plena , les normes no fan el caràcter ...i per això no hi ha ètica .....
No hay comentarios:
Publicar un comentario