domingo, 7 de abril de 2013

HIPOSTASIA NATURA-CULTURA .

Algunas cosas no tienen que tener sentido, simplemente valen la pena”, comentaba la modelo.
Fa pocs dies en el mateix bloc treballavem el tema de la relació home/dona naturalesa i cultura. En aquells moments en acabar el tema del segon trimestre vaig presentar una imatge polèmica extreta del llibre de Jesús Mosterín "La naturaleza humana" i preguntava a classe sobre quins sentiments despertava i quines idees podien sorgir de la reflexió sobre el tema dels limits entre lo humà (visió antropocéntrica) i allò animal. 
                                   model brasilenya Sabrina Boing apareguda en Instagram 

Era molt adient per un debat iniciat sobre les relacions entre homes i animals i per vincular la resposta a la relació i a la tesi aristotèlica "l'home és un animal racional". La qüestió havia portar a pensar aquesta animalitat considerada com element de la monstruositat i de la bestialitat més primària i instintiva que teniem com éssers humans. Un tema que més enllà de la barbàrie de la segona Guerra Mundial amb els camps d'extermini nazis podia fer-nos sospitar que la racionalitat del paradigma il·lustrat havia quedat qüestionada i fins i tot l'imperatiu categòric kantià racional podia considerar que el nazisme va lluitar obeïnt aquests principis del deure tal com Hannah Arendt va evidenciar amb el cas Adolf Eichmann. 


En el diàleg generat a classe els adjectius més emprats per tothom era horror, fàstig, primitivitat, barbàrie, incultura, incivilització ...i en la reflexió posterior i les preguntes que sorgien - la imatge prèviament explicada com una relació "comuna" que les dones de l'amazonia establien amb les cries de porc senglar quan aquestes havien perdut a les seves mares en una caçera- van donar peu a comentaris vinculats a la figura de la dona despullada i d'una civilització no occidentalitzada com quelcom rebutjable i reprovable. 

Sembla que amb la imatge de la model brasilenya Sabrina Boing que ara publica un diari podriem novament presentar aquest fet com una forma de contraargumentar els prejudicis o les idees dominats que des de la societat europea ens situaven en la relació dins el paradigma humanista. La proposta de reflexió que vàrem comentar presentava el paradigma post humanista de Peter Sloterdijk i Gilles Deleuze com una forma de pensament que podria fer variar la relació. Més enllà de l'escàndol de la imatge que pot representar a nivell d'impacte social dins aquesta era de la globalitzció podem creure que el segle XXI està obrint una manera diferent de mirar la natura i les relacions amb la resta d'espècies. 

Incomoda ara una imatge com la de la model blanca ? I com a dona ? I com a occidentalitzada ?  I les feministes què poden pensar del tema ? Representa la maternitat ? Algú pot ara continuar aquest debat parlant dels animals que amamanten a les dones molts diferents. Però el fet és que això ens permet novament pensar si avui la relació humans i animals ha de ser diferent de la que tenim establerta respecte a nosaltres mateixos i al lloc que sembla que ocupem dins la resta de les espècies i al món mateix. O no? 

No hay comentarios: