martes, 30 de abril de 2013

DE QUÈ SERVEIX TOT PLEGAT ?

                                                         Fotografia Helena Sopeña


 Les noticies de la ràdio anuncien que la Generalitat es pot gastar en la festa dels tres cents anys de cel·lebració dels fets de 1714 un total de 1.350.000 euros per la logística i oficines per treballar en aquest fet històric. La consellera Irene Rigau filla d'una nissaga catalana anunciava ahir mateix que segurament ella no podia negar que no hi haguessin més retallades en els propers temps. 
La ràdio difon també la noticia que el president espanyol Mariano Rajoy fa un balaç positiu de l'esforç que la ciutadania està fent per sortir de la crisi però anuncia més austeritat, més retallades, més mesures per acabar amb la crisi. La mateixa emissora anuncia que a Grècia s'acomiaden més de 15.000 funcionaris públics aquests dies per seguir els plans de la Troika europea. 
Ignasi Ramonet explicava que Alemanya té una nova llei que decreta que en determinades situacions l'exèrcit pot ser utilitzat per anar contra els avalots i disturbis ciutadans que es pugin produir. En el programa SALVADOS de Jordi Evolé s'explica com el Govern de la Generalitat va amagar i manipular informació en el sinistre amb víctimes del tren-metro que va passar fa ara uns 10 anys i com es continua amagant els fets ara per les personalitats polítiques valencianes. D'altra banda penso en els discursos que el president Artur Mas feia acusant el Partit Popular de anticatalanista i de boicotejar les llibertats d'un poble amb l'Estatut i amb la defensa del castellà ; i ara escolto com dins l'Ajuntament de Barcelona el pacte de convergència i Unió i el Partit Popular està garantint la governabilitat del pais i l'avenç en obres com les Glòries que té enfrontats als comerciants i veíns del barri.  Més enllà de les crítiques que alguns economistes semblen començar a fer a aquesta voluntat de voler imposar les mesures d'austeritat i retallades socials contra les classes socials més desfavorides la renunica d'un professor a EUA d'HIstòria per considerar que en les Universitats s'està vinculant el saber amb la productivitat i considerant que el pragmatisme i l'utilitarisme són les explicacions úniques per respondre a les necessitats.

I d'altra banda la realitat social ens diu que les lleis com la WERT s'aprovaran si o si ... Em pregunto fins quan el poble aguantarà de manera silenciosa i disciplinada les retallades, el desconcert, les nombroses lleis injustes, la insolidaritat ..?  Què falta per reaccionar com a ciutadania ?  

Per l'anàlisi social i polític sembla que ara mateix tot està donat i beneit amb una voluntat de controlar , normativitzar, regular i condicionar el monòleg polític i social a una única veu del mercat neoliberal. 



 Un conte 

.






 Avui tenim dos tipus de bitxos vivents : els parias i els pudents. Els primers viuen únicament del seu salari , son desposeits de tot , i actuen sempre amb una total resignació davant dels qui sempre dicten i sentencien el que s'ha de fer i com s'ha de fer. Aquests han renunciat fa temps a tot i sobreviuen amb la dignitat d'un silenci autoimposat que virtualment en facebook, i red socials presenten amb un m'agrada. El món virtual els fa convertir-se en petits parias que preparen en aquestes tecnologies a les que tenen accès els seus somnis utopics del que voldrien aconseguir. Miren amb por el futur, han deixat fa temps en els carrers la indignació massiva que en un moment van tenir.. Els segons realment no tenen escrupuls i viuen molt bé, poseeixen el 90 % de tot allò que podriem dir mon , s'escolten quan parlen, sentencien i dicten , manen als qui obeeixen , es despreocupen dels seus actes, i la soberbia i l'orgull fan que es preocupin més de tenir abans que res més. Es creuen superiors i aparenten aquesta superioritat, .....
Entre uns i altres la diferència cada vegada es va fent més gran i això implica que les desigualtats socials han obligat a viure els dos grups en móns separats. L'endogàmia dels segons fa que no es barregin amb la resta del poble i de la gent. Les Universitats han quedat sota les seves mans amb un 7% d'unics votants que accepten que els rics visquin en aquesta illa de riquesa i la resta no existeixen més que laboralment per treballar sense més. Els paries ja fa temps amenaçats per la por i la inseguretat no es mouen gaire de casa seva perque la closca que arroseguen fa que sentin la protecció que necessiten. Els pudents riuen amb el seu individualisme de la desgràcia que els paries arroseguen i esperen que un dia tot sigui com ja ho es ara al servei del seu nepotisme i la seva voluntat. 
El pudent es un ésser humà que trepitxa i que sent l'orgull de ser qui és perquè precisament es reconeix en allò que fa per això sempre acostuma a dir : " jo si que tinc un valor ..." .El pudent es sitúa en l'àmbit del que té. Tinc un rellotge rolex, tinc una noia model , tinc un IPAD, tinc.. el pudent es creu triunfador i amb això es capaç de defensar que el Món es troba en les seves mans. Menja xuxes, fa esport en un club, menysprea la cultura com un bé aliè perquè no serveix per res..Llegir per a què? 


No hay comentarios: