MIGUEL BRIEVA I LA FILOSOFIA

La fotografia podria  estar realitzada per un reporter americà de la revista LIFE. Una familia americana saluda a l'objectiu de la càmera. El símbol de victòria del pare, la ma de la mare i la nena que indica als pares que els estem observant. L'observador queda inclòs en l'observat , i un petit robot a la dreta també ens alça el seu braç metàlic amb el so de shrekkk ... La familia amb una aparença de felicitat es prepara una barbacoa en el jardí de casa seva d'una casa luxosa. El futur ja ha no hi és -diu un slogan envoltat de planetes i estels ..I afegeix cal tenir-ho sempre present això.  La imatge és del dibuixant de còmic Miguel Brieva. On ens queda el futur ?  Quina relació hi ha amb Estats Units ?  Què representa aquesta imatge? Per què cal tenir present que el futur ja no hi és  ? 

Amb la filosofia busco sempre eines i instruments per navegar . Darrerament el còmic que d'adolescent havia llegit em resulta útil per fer pensar i reflexionar sobre els temes. Durant el primer trimestre ens hem fet una pregunta : l'ésser humà és un animal social o no ?  

Miguel Brieva el vaig descobrir fa poc amb un còmic que vaig trobar interessant : "DINERO". Per reflexionar sobre el tema comencem amb una entrevista que ell té penjada en la xarxa on explica quins son els seus origens , quina crítica fa al sistema econòmic social i quines alternatives proposa. 

Brieva és un autor irònic i que satiritza la societat tot cercant en els detalls, en els llocs menys inusuals elements per provocar una reflexió crítica a la societat i a la política. En el pròleg al seu llibre Santiago Alba Rico explica en "Walt Disney y los terroristas suicidas "  la importància del "gag"  com un instrument com un concepte que ens mira i ens lladra i fins i tot ens dona por doncs sempre dona que pensar. I això és precisament el que les imatges dels còmics de Brieva intenten fer. En les alternatives que proposa parla de la relació amb el consum , de la relació amb el capital , de la relació amb nosaltres mateixos i de quina manera no cal viure com estem vivint .

Entrevista Miguel Brieva- tesis

Miguel Brieva, mediante sus dibujos cómicos, es decir, su humor gráfico, transmite un mensaje que desea destaparnos la venda que tenemos en los ojos de la sociedad de hoy en día y meter el dedo en la llaga. Su objetivo es una enseñanza didáctica para que la gente de vueltas a las cosas y se de cuenta de que la sociedad en la que vivimos hoy en día no lleva a ninguna parte.

Entre sus dibujos se esconde la atronadora verdad que tenemos delante de nuestras narices. Critica los sistemas del capitalismo y comunismo, por lo tanto la autoridad.

Estamos en un Momento crucial para la humanidad ya que nuestra sociedad nos obliga de manera subliminal al progreso, pero este podría acabar con el ser humano, con el transcurso del tiempo.

Los medios de comunicación son utilizados para distraernos y para que no nos demos cuenta de lo que realmente pasa a nuestro alrededor, son medios de entretenimiento.

En la actualidad estamos en un proceso de crecimiento que en verdad no nos está haciendo progresar sino atrasarnos. La autoridad nos tiene entretenidos y lo que consigue es beneficiar a una minoría y perjudicar a la mayoría de la población.

En conclusión, nos da a entender que la organización de la sociedad y la jerarquía son malos sistemas para el verdadero progreso y bienestar del ser humano y que este nuevo pensamiento y hecho de una sociedad totalmente consumidora nos está llevando y nos llevará a serios problemas como es el cambio climático o la generación masiva de residuos, por ejemplo.  ALUMNA CARLA COMAJUAN 

 Una de les primeres imatges que comentarem a classe va ser aquesta de manera que hem començat coneixent el context o l'autor del còmic i ara analitzem la imatge vinculada amb el tema treballat.  

 Per això explicarem la diferència entre connotació i dennotació en el llenguatge. Primer era important observar i mirar amb els ulls de la raó quins elements trobem. L'home consumidor que és el ciutadà mitjà asegut còmodament en el sofà de casa llegint un diari que porta per títol "la puta verdad" afirma "soy una buena persona, qué leches!!!"  . El títol és "Mitos de hoy y de siempre  (para nada) " . I a continuació una piràmide plena dels residus que generem socialment : explotadors, explotacions, matèria nuclear, matèria humana, terrorisme, pseudointel·lectualitat, mitjans de comunicació domesticadors, abocadors incontrolats, residus tòxics,  totxos, neumàtics, soldats defensors del sistema, ....  

També altres dibuixants de còmic com el roto  o altres  poden servir per ajudar a reflexionar els temes que treballem a classe. 

L'experiència resulta interessant i profitosa doncs permet agafar estils de còmic diferents i treballar la mirada , l'anàlisi cognitiu , la comprensió lectora, la comprensió gràfica de les imatges . Insisteixo que cal saber mirar més enllà del que veiem en el primer moment. Per això també senyalo que cal iniciar la mirada de manera que l'espai d'observació estigui organitzat de dalt a baix, de dreta a l'esquerra, en forma de figura dins l'espai , etc... 
En resum penso que pot donar molt joc en la filosofia i altres matèries treballar d'aquesta manera i vincular el poder dels conceptes traduïts en imatges a la reflexió i comprensió de la realitat. 
Mafalda, El roto, Brieva, Milo Manara, .....i molts altres poden servir per aquesta reflexió. 

Trobadors d'avui : una necessitat inminent ...

                                    L'amistat és una obra de Ciceró : Leli . Tinc un amic a qui dedico aquest post que un dia va regalar-me precisament aquest tractat ciceronià publicat per la Fundació Bernat Metge. Un amic que primer va ser el que podem dir un "practicant de la meditació docent". El  vaig fer de mestre de pràctiques a les tècniques o teràpies del jo. El seu jo havia aterrat al món de l'educació o ensenyament ( ja no sé , ja no sé...) . Venia del món universitari però em va sorprendre el seu caràcter lluitador. Podem dir que s'havia fet a sí mateix a l'estil de "Un hombre tranquilo" de J. Whayne" 

El tractat De amicitia és un assaig adreçat per un amic a un altre amic amb la voluntat de correspondre en privat a l'amistat.  Àtic i Ciceró conversen com jo feia amb el meu amic absents del món que ens envoltava o millor dit indiferents al món hostil que ens envoltava. Reiem i apreniem junts a meditar ....Ulls de mirades ens fulminaven molts cops en aquella sala de professors i professores perquè molts cops cridavem i cridavem alçant la veu com si l'alegria es pogues contagiar en aquell espai trist i gris, però mai es produia el miracle  . Leli es va escriure el dia de les idus de març del 44 aC  i està dedicat a Tit Pomponi Àtic amic entranyable de l'autor . El meu amic no va tenir gaire sort perquè treballava força, era rigorós i s'esforçava per ser responsable en les tasques de coordinació, de tutoria, de preparar les classes... L'alumnat quan va marxar van entendre aleshores que el coneixement no era un saldo dels magatzems i que amb ell havien aprés realment què era això de la història. Va ser criticat i quasi ningú de l'equip directiu va reconèixer la feina que havia fet aquells anys al centre ... ( no sé perqué em recorda alguna de ben propera) .  Deien que no es preocupava dels nois  però jo l'havia vist molts cops preparant les classes  per ensenyar el millor possible als nois i noies  ... De fet hi havia qui robava les seves programacions, els seus exercicis, les activitats i examens ... Amb el temps vaig acabar fent cerveses en els pubs irlandesos amb una pinta amarga com la vida mateixa i negra com el meu cor.. si negre com el meu cor.. Tants cops l'amistat es troba quan no la busques perquè no esperes res d'ella. L'amistat és un amor unànime de l'ànima no del cos per això hi ha una unitat espiritual entre dos amics fonamentat en la virtut .

" si algú pugés i contemplés la natura de l'univers i la bellesa de les estrelles , aquesta meravella podria resultar-li desencisadora ; en canvi seria la cosa més joiosa si hi hagués tingut algú amb qui comentar-la" 

De amicit 88 

La literatura d'Homer va oferir exemples d'amistat a Ciceró , també s'inspirà en Hesiode i en Teognis així com en Pitàgores de Samos per la doctrina de la immortalitat de l'ànima i l'harmonia de les esferes. Per ell el cel era el cosmos  tal com Empèdocles d'Agrigent deia " tot el que es manté en moviment , ho conserva unit l'amistat ...". 

Un dels autors que més va influenciar a Ciceró va ser Epicur però hi ha una notable diferència doncs Epicur busca una certa ataraxia espiritual cosa incompatible amb la virtut de Ciceró. Per Epicur hi ha una utilitat en l'amistat a diferència que Ciceró que parla del fet gratuït de l'amistat perquè ve d'amar. 

Per acabar penso que l'amistat amb el meu amic requereix una cita com aquesta del filòsof 

Nietzsche en la seva obra Aurora ens dirà "Hem de prendren's  les coses amb més alegria del que mereixen , principalment perque les hem pres seriosament durant massa temps " 

LA CORBATA DE MI PADRE ,,,

Pensando entre mis pensamientos revueltos últimamente me encontre ayer mismo con mi padre. Mi padre es un señor de los que se pasa todo su tiempo en el trabajo. Sale muy temprano de casa , yo diría que  a las 7 de la mañana y regresa a la noche a eso de las 10.  Cuando se despierta se viste en su armario en el pasillo no en su habitación, rápidamente se ducha con agua fría y almuerza casi nada .

 ¿Qué almuerza mi padre ? Ahora mismo no lo recuerdo... Siempre viste con traje bastante gastado. Un día gris, otro marrón, otro azul marino, ...Lleva a menudo en las mangas de la chaqueta reforzadores de lo gastado que tiene las mangas. Lo veo que camina rápido y nunca he escuchado una queja sobre su trabajo ... No recuerdo que lleve abrigo en los días que hace frío, ... Y todo esto para trabajar para  la empresa (que no es suya aunque hable de mi empresa) desde hace más de casí 30 años se lo ha pagado muy bien. Un día me llevó a su despacho donde hay una gran mesa y un teléfono de los antiguos. Desde su piso observo el barrio del Eixample izquierdo de Barcelona en lo alto de un séptimo piso .

Nunca he sabido realmente en lo que trabaja realmente aunque sé que trabaja mucho. Me explicó un día que  había estudiado Intendente Mercantil .que era más que Périto Mercantil  .. y que su empresa se dedicaba a la distribución de cables de comunicaciones. Muchas veces desaparece entre semana para viajar a Zaragoza donde hay la fábrica general. Antes trabajaba en Cornellá del Llobregat....

La empresa trabajando lo que trabaja le reconoció hace poco su labor con un reloj de acero inoxidable y una plaquita que acabó perdiéndose por casa. Mi padre está satisfecho de su trabajo o como mínimo así lo vive en casa. Sus años le han servido para tener un automóvil y pagar el alquiler de casa, alimentar a sus 6 hijos e hija , dar gracias a Dios por todo lo que le ha dado la empresa y celebrar el día de la familia alguna vez al año , aunque nunca hemos asistido sus hijos (supongo que no le gustará mezclarnos con los otros hijos de sus jefes).

Ese hombre de la corbata,  trabajador de pie, asalariado, que cumple todos los días ,puesto que ninguno se ha puesto enfermo para dejar de asistir al trabajo nos recuerda tanto el futuro prometedor de nuestro mañana. Horas y horas de dedicación , días y días, años y años ... manteniendo la empresa y consiguiendo que el país prospere .... !Qué amable, bondadoso, trabajador, digno, laborioso, efectivo, productivo es mi padre¡¡¡¡ Y todo por esa máxima que el párroco repite y que yo no entiendo "el trabajo nos dignifica"..

Su corbata es  símbolo de los años trabajados, su corbata es  simbolo del traje gris que le identifica dentro del sistema económico laboral vigente... Homo laborus, homo productivus....

Perdonad !!! Olvidé decir que mi padre ya no vive con nosotros ,... desde hace más de seis años después de su vida laboral nos abandono para siempre... lástima creo que sigue trabajando en el nuevo lugar donde vive ahora... Ya le agradecerán algún día no se quien todo lo que ha hecho por eso que llaman Patria algunos, País otros, Nación los de más allá, o Comunidad de seres vivientes... Pero yo ya no estaré aquí para oirlo. 

I la realitat no existeix ....

Agustín García Calvo ha escrit molt i el cert es que desconeg la majoria de la seva obra. Malgrat tot la relació que tinc amb ell ha estat molt curiosa fins i tot jo diria que vinculada amb el seu propi destí. Ja el 31 de Juliol de 1985 vaig escriure una carta al director amb el títol "Teólogos sin teología" dirigida a Agustín Garcia Calvo que havia escrit un article al diari EL PAIS amb el mateix nom. En aquells moments havia conseguit la Diplomatura en Teologia i em sentia interpel·lat per aleshores com el vaig anomenar "ilustre escritor. L'article defensava la teologia del Concili del Vaticà II i argumentaba sobre la coherència del discurs teològic i feia una pregunta socràtica -ara penso - a Garcia Calvo : "¿Por qué no encontrar a Cristo desde otro lenguaje y probablemente más auténtico y veraz , más testimonial para vivir en Cristo el misterio de la encarnación? "  Continuaba parlant de la mort de déu i la mort de l'home i fins i tot m'atrevia a recomanar la lectura del teòleg Karl Rahner "Curso fundamental sobre la fe". 

Recordo que uns dies més tard un gran amic que és professor de filosofia al jesuïtes de Sant Ignasi va trucar a casa i fent-se pasar per Garcia Calvo va demanar per que em creia jo criticant el seu article. Vàrem riure una estona .

 Anys més tard la vida va donar tombs i tombs i vaig abandonar la teologia i els seus estudis i en unes Jornades sobre " Intergeneracions " organitzades pel professor Jorge de la Rosa vaig confondre Agustín Garcia Calvo amb Enrique Gil Calvo. Era la segona vegada que tornava a trobar-me amb aquest nom i de manera errònia vaig confondre del tot els dos noms... 

La vida va continuar fins que un dia una amiga hem va portar a casa una obra de Agustín Garcia Calvo que portava per títol " Contra la pareja" publicada per l'editorial Lucina. LLibre escrit al 1994 i tot llegint en un parc camí a Montjuïch vaig sentir un discurs que m'arribava però em generava una certa controversia interior em pertorbava en el meu ànim. 

Escribo para los que han, no se sabe cómo, sobrevivido al Imperio a pesar de los pesares y se mantienen relativamente sanos. Escribo para los que no se han vendido al miedo ni han vendido su pensamiento a la mentira para tener una Fe que les salve el alma.Escribo para los desesperados honestos que no acaban de desesperarse nunca. Con ellos cuento para proseguir la labor política del psicoanálisis , para descubrir lo común de lo privado..." [cit.pàg 12.Contra la Pareja.Agustín García Calvo]

El llibre semblava iniciar una diferència que al llarg dels pocs anys he aprés una mica : "La separación , contraposición y relaciones, entre mundo de que se habla y mundo en que se habla" , o sigui una cosa és més o menys real segons es parli més o menys d'ella. La parella és precisament un exemple d'aquesta cosa que es parla a tot arreu : Què és parella ? una paraula que fonamenta la realitat i que no es qúestiona i per tant la cosa més natural del món. 

Uns anys abans a casa d'uns coneguts havia assistit a unes tertúlies amb filòlegs d'hispàniques, clàssiques, musicòlegs, filòsofs, lingüístes, en una reflexió a propòsit de la lectura de "Apotegmas sobre el marxismo" 2 edició 1979 , un text treballat per Agustín García Calvo.. Era una primera vegada que jo em trobava amb altres tertuliants que venien de camps d'estudi diferents als meus. Les tres o quatre sessions van servir per veure que les lectures eren profundes i ens questionaven absolutament tot referent a les paraules i al seu ús dins la realitat mateixa. 

En primer lugar , si una crítica de la Realidad , una denuncia de la mentira necesaria del Estado , puede ser que de veras se enfrente con el Estado y le ataque en algún modo "desde fuera" y sobre la Realidad  actúe de una manera negativa o , como se dice, revolucionaria, está claro que , viceversa , todo estudio o comentario acerca de aquella crítica y denuncia ....." [Apotegmas sobre el marxismo.2edic 1979. abril ..

Ara fa tres anys vaig assistir a una xerrada a la Facultat de Filosofia que el professor Antonio Alegre feia invitant a Agustín Garcia Calvo a parlar sobre la realitat. L'aforament era pler i sorprenia fins i tot una dona que portava el seu nadó per escoltar aquell personatge. Aquella primera i darrera vegada vaig veure en directe el carisma de l'escriptor a qui molta joventut estimava. En les intervencions de nombrosos membres del públic va participar la seva companya i molts joves assistents del públic. En acabar alguns amics meus s'aproparen a donar un petó a aquell professor. Em va sorprendre la seva representació desenfadada i amb una tranquilitat absoluta del que feia i deia com si no tingués por de res..

En el darrer any he tingut més a prop el seu pensament i les seves lectures com la seva obra "De Dios". Enguany però vaig començar a entrar en una paradoxa quan em vaig discutir amb un seguidor de les tertúlies de Madrid a l'Ateneu . En un sopar veia com el pensament meu xocava amb l'ús de les paraules que el meu contertulià feia amb conceptes com Sistema, Ideologia, ...Jo sostenia que el marxisme i la psicoanàlisi eren sistemes d'idees tancats que no admetien crítiques al respecte .. La veritat es que va trontollar tot el meu pensament per un moment quan a la taula semblava que la resta de contertuliants també sostenien aquella manera de parlar i de discutir sobre la realitat i l'ús del llenguatge. Aquella nit no vaig descansar gaire i al dia següent em preguntava fins a quin punt havia establert un veritable diàleg i havia entrat en contradicció el meu sistema de pensament en aquella tertúlia. 

Aquest estiu vaig continuar a Vitòria parlant amb aquest filòleg d'hispàniques i físic i amb altres amics seus que cada any es reuneixen per fer tertúlies a la població de Espejo (Àlaba) . Novament vaig trobar-me amb un pensament que em regirava absolutament tot el meu món i la meva realitat . Hi havia presents alguns filòsofs que també em deien que fins que no van descobrir Garcia Calvo no van aprendre realment filosofia ...Vaig descobrir un llibre sobre Heráclit d'Agustín. Fa poc vaig veure una obra seva protagonitzada per una actora que el venera.

Avui puc dir que encara no tinc coneixement del seu pensament i que sé que hi ha alguna cosa que em remou que em fa bellugar i tremolar però és el mateix que m'atrau cap al seu pensament...