"The Sessions" del director Ben Lewin és una pel·lícula desaprofitada. El tema que ofereix ha estat tractat pel cinema en alguna ocasió : el sexe i les malalties o discapacitats . La pel·lícula arriba a l'espectador amb la pretensió de naturalitat però trobo a faltar precisament aquesta línia directa entre sexualitat- religió- malaltia o incapacitat . Penso això perquè el tema -la història real d'un periodista que escriu un article "On seeing a Sex Surrogate" i poeta Mark O'Brien - narrada pel director Ben Lewin , que va viure més de 38 anys dins un pulmò d'acer i que vol perdre la seva virginitat amb l'ajuda d'un terapeuta pot plantejar moltes qüestions ètiques i filosòfiques.
Però com deia sorpren que com tantes vegades les imatges de la pel·lícula centren la mirada en el cos nu de la noia o terapeuta a diferència de cap imatge del cos nu de l'home. Novament la mirada androcèntrica condueix al tabú de la dominació masculina que deixa de banda una visió natural del sexe i el cos masculí i aleshores perd tota credibilitat la relació entre Mark i la seva terapeuta. Si que de forma implícita es verbalitza tot tipus de referències a la masculinitat : ereccions, ejaculacions, penetració del penis, dilema sobre els noms en referència al membre viril, mitificació del coit o desmitificació , consciència corporal , etc... Però resulta sorprenent que una pel·lícula que parla de com un home malalt de polio des de petit i sotmés a una vida totalment depenent d'altres persones que parla de l'experiència de la sexualitat com un fet natural i normal per qualsevol persona; no presenti de forma clara i evident el tema. Això precisament converteix la pel·lícula en una moralina i deixa de banda una veritable relació del tema amb els discapacitats, els malalts , i la societat actual. Penso que precisament el món d'avui que sembla voler informar als joves i adolescents sobre la importància del sexe dins la consciència i la identitat personal oblida que el cos no és un receptacle buit i innocent per gaudir en una determinada etapa o per gaudir entre unes relacions estereotipades. La excel·lent ocasió per desmitificar més enllà de la religió, dels tabus socials i dels cultes al cos amb una mirada diferent i oberta al tema de la sexualitat en els discapacitats converteix la pel·lícula en un silenci dins la sala però sense cap paraula.
En segon lloc al llarg de la pel·lícula un altre qüestió que es pot debatre és la diferència entre una prostituta i una terapeuta sexual que és qui preten curar o guarir a Mark. Sembla que ella insisteix de bon principi en el tema deixant clar que la seva relació és professional , que és limitada a un nombre de sesions i que simplement la relació és per guarir a la persona amb un problema. Però resulta poc clar si en la prostitució no es juga també aquest paper sense voler guarir , de limitar a sexe tan sols , i a ser una relació de professionalitat exclussivament. Novament els limits entre el concepte de terapia i realitat confonen a l'espectador actiu en un complice del dubte.
I un altre tema que es presenta que per mi passa molt per sobre és la relació entre sexualitat i religió. Centrada en el catolicisme que sembla que Mark ha viscut en la seva infantesa la noció de culpa i de pecat navega al llarg de les reflexions que ell es fa en relació al seu cos. Els diàlegs amb el capellà o sacerdot que presenta una imatge de Rocker dels setanta semblen que no ajuden a entrar en cap dilema o en cap posició de qüestionar-se la finalitat que la religió té dissenyada per la sexualitat. El capellà ofereix a títol personal una resposta d'ajuda i comprensió però sense establir un veritable diàleg entre Mark i les institucions. Fins i tot hi ha escenes amb un to còmic que frivolitzen o treuen importància a la qüestió. Un element d'altra banda que al llarg de tota la pel·lícula també s'observa presentant el tema amb una certa dosi de comicitat i perden l'element més reflexiu i més humà sobre la sexulitat.
En conclusió un altre vegada com la pel·lícula "Intocable" el cinema d'avui preten sempre alliçonar i donar dosis o pindoles de la medicina que la societat necessita : una moralina hipócrita, frivola i barata que no arriba a la veritable naturalesa humana.
Luc Dardenne en el seu llibre "Detrás de nuestras imágenes" escriu :
Me ahogo en las imágenes y en la música de ese cine que sólo puede imaginar bloqueando los movimientos de respiración de la realidad. Fantasmas pero no metáforas.Hay que comenzar no repetir ,hay que destruir códigos para reconstruir experiencias humanas . No pensar en gustar o no al público. Huir de todos los espejos que nos ofrece el cine, quedarse a oscuras,hacer el vacío para acercarse a movimiento esencial , al movimiento del sentido que busca expresarse , al movimiento de la forma que busca encuadrar. La obra de arte que emerge en ese movimiento es una interpelación al otro. El cine no es un lenguaje es un estado...
Pasa una mica el mateix amb un altre pel·lícula que la crítica que havia escoltat a catalunya ràdio oferia certa possibilitat de bons auguris. Le capital del director Costa-Gavras. Pel seu origen grec l'entrevistador la vinculaba amb la crisi econòmica que està succeïnt a Grècia amb la Unió Europea. La pel·lícula com tantes d'altres intenta fer una radiografia d'una part de la història de la crisi actual. Agafa el títol de la coneguda obra de Karl Marx "El Kapital" per presentar el món dels negocis d'avui en dia. El protagonista un banquer sembla convertir-se en un esclau del capital que a la fi l'acaba controlant a ell quan pot tenir oportunitat de superar les seves necessitats d'ambició i superació. La pel·lícula s'inspira en la novel·la de Stéphane Osmont que posa de relleu les deficiències del sistema financer capitalista davant la crisi mundial. Però la pel·lícula precisament no ofereix cap opció fins i tot sembla que el to més moral que ofereix quan el protagonista ha de decidir sobre els acomiadaments dels seus empleats o la compra d'un banc dolent per accedir al mercat americà no es presenta com un veritable dilema. En el seminari Taifa s'ofereix una crítica a la visió parcial de la pel·lícula de Costa-Gavras.
No hay comentarios:
Publicar un comentario