viernes, 14 de diciembre de 2012

Ni tant ni tan poc .


Deixa-ho tot i torna a la casa del pare !!! 
Quin pare ? Jo no tinc pare el vaig perdre ja fa temps . De fet -ara penso- no vaig tenir gaires coincidències amb els  seus  sentiments. 
Per què ara dius això ? 
No sé però el món sembla que comença a ser distint per mi en aquests moments. Estic abandonant    moltes coses del meu ....
I per què vols abandonar ? 
Doncs perquè em sento abandonada des de fa temps . Potser com  Jane-Atarzana  m'agradaria tornar a la selva. 
Què et fa sentir així ? Ara en aquests moments ? 
No ho vull dir , no vull caure en el de sempre ...explicar què em passa i perquè em passa el que em passa. 
Però no siguis ruca !  Parla , si us plau !!!
Ja no tinc el control de mi mateixa , estic sola amb les meves misèries per això m'agradaria desapareixer...Sí, marxar per sempre ...
Però no ets feliç amiga  mevaf ? 
No , fa temps que em trobo enmig de la plaça amb la llum encesa i no veig clar res del que m'envolta ...
Però potser el problema el tens tu amb les teves cabòries i les teves neurosis ? 
No ho sé però he deixat de creure en mi mateixa , i estic presonera de la meva veritat ..Aquesta veritat que em traeix i que m'aboca al precipici. 
I saps què pot passar ? 
Doncs no però es com si esperes un final aviat que silenciosament em porti a la fi de tot ..Estic cansada de la lluita, de la desesperança , del malhumor i la mentida, de la rancùnia i de la por del meu jo per sobreviure davant tanta hostilitat... ..
Ufff,atura't si us plau no pots seguir així , saps que no vas enlloc ...
I què més dona si tot està perdut .. no és una preocupació és una desocupació de mi mateixa el que m'obliga a gemegar dins els meus refugis per descansar en pau. No vull pas seguir aquí ....Deixa¡m destí marxar , deixa'm fugir d'aquesta absurda realitat inhòspita i cruel , deixa'm que les ferèstegues tempestes que giren al voltant meu se m'emportin per sempre ....
Parles com una boja , un folla , com una dona  que ha perdut el seny amiga ..tanta ràbia i dolor tens del món , tanta ? 
Si no vull no vull restar en l'abisme cada nit de la meva solitud , en la gàbia que coacciona la meva llibertat esclava que malmet en el meu jo la guspira de la pluja per seguir un temps més aquí entre vosaltres...
Però demana ajuda tens molts amics, amigues, companyes companys, familia que pot parlar amb tu i que pot amb una ma acaronar-te el rostre de la teva impotència.... NO ? 
La familia va marxar fa temps i no tenen cap idea de qui sóc ells viuren en el seu món diferent , aparent, exclòs del soroll i la por, viuen en la seva caixa de vidre amagats de la resta del món , ..res em poden fer per salvar. Els companys i companyes res en saben i els qui queden amics i amigues han sorprés tantes i tantes vegades en el seu deliri la histèria del seu egocentrisme que no em crec res que vingui d'elles .. No han estat fidels més que a les seves reaitats acusant-me de la seva veritat quan jo no era més que una babaua enmig de la tempesta i han fugit quan han volgut..Mai han estat aquí... I per tant amb qui vols que pugui comptar? 
Bé potser amb tu mateixa no ? Ets únicament tu qui es pot salvar del que éts , del que estimes...
Però jo ja no estimo res de res , només el silenci i la quietud de la mar i la solitud de la meva presó... 
Doncs potser si que ara començo a entendre que vulguis partir al fons de l'abisme per sempre ... Ves i sigues feliç si és això el que vols..


I arribat aquest punt ... tanca la porta i s'apaga la llum .. No contesta a cap veu exterior , no hi ha trucada, ni trobada ,...es queda ella amb la seva solitud ..la de tant i tant poc  ...

No hay comentarios: