miércoles, 8 de agosto de 2012

CONCERT RAGA YAMAN







El concert RAGA YAMAN  és avui diumenge dia 5  a les 19.30 arribo i una noia elegantment vestida a la manera occidental em rep a la porta. La sala és buida hi han disposades unes alfombretes negres amb un coixins rodons en forma de bolet doble disposats al llarg de tot l'espai. Al fons una estaueta de Buda i una espelma encesa decoració austèra i mínima. 
El sitar tocat per Debashish Sanyal  acompanyat de la tabla per Jaume Catà es troben disposats preguntant-se per si hi haurà públic suficient. Hi ha un noi amb estil heavy com a tècnic de so i un altre noi amb gorreta estil Che i barba que em parla que si no hi un mínim de deu persones potser no es fa el concert. A l'entrada ens descalcem i em deixo les espardenyes. 
El local és fosc com si la mística hagués d'acompanyar-se de el procés que fa i desfa la llum del local. Una noia pelroja amb el peu lesionat resta recolçada a la pared lateral . M'apropo. Esperem. 

Al cap de 10 minuts arriba un altre noieta jove que amb pinta de Janis Joplin es situa a l'altre costat meu . Ja som uns quants a la sala. Sembla que s'afegeixen alguns amics que amablement em saluden. 

El noi que toca la tabla va vestit amb una llarga camisa i uns pantalons de fil indumentària perfecte per l'acte. Sembla una figura com la Jesucrist asegut a la seva taula. Al seu costat un pot de polvos de talc. 

A l'entrada m'han ofert un paper que explica el concert  que diu així : 

Amb el concert que us presentem tindrem el plaer d'apropar-nos als mistics sons de l'Índia ( acentuada per ser tònica) de la ma del mestre del sitar Debashish  Sanyal , acompanyat a la tabla per Jaume Catà.La durada del concert aproximada és  d'una hora , al llarg del qual es presentarà un Raga o composició típica de la música clàssica del nord de l'Ìndia.En la música clàssica del nord de l'Ìndia , els ragues es determinen depenent dels factors com l'estació de l'any, l'hora del dia....i fins i tot l'ambient del lloc o l'estat anímic del músic. En Debashish ha decidit que interpretarà Raga Yaman, ja que és una raga de tarda-vespre i el sentiment que evoca és de felicitat. El Raga es divideix en : Alap que és una introducció on l'artista reflexiona sobre el Raga i el toca nota a nota i composa frases -primer molt simples però complicant-se cada cop més.L'Alap es presenta "ad libitum" de manera semblant a la cadència occidental , i va guanyant dinàmica progressivament a mida que es va creant les frases determinades del Raga. És així com l'artista ens mostra el seu coneixement i sensibilitat pel Raga. Jhod quan l'artista creu que la introducció del Raga és completa introdueix un pols rítmic a la música tocant breus frases. Amb la introducció en aquesta part d'elements rítmics les improvitzacions es tornen més adornades i llargues , i la velocitat és major a mida que s'avança. Jhala quan l'artista toca diferents frases rítmiques més complexes. El Jhala es pot introduir en aquest moment però també al final de la última part : el Ghat  que es caracteritza per tenir una composició ja creada que es toca sobre un cicle rítmic repetitiu ( Tal ) . El tablista que té la funció d'accentuar aquest Tal acompanya ( hi ha una falta d'ortografia ñ en comptes de ny) l'instrument melòdic a partir d'aquest moment fins al final. La tabla i el sitar interactuen durant el desenvolupament d'aquesta part. En general aquesta fase es divideix en dos Ghats , un de lent i un altre de ràpid . Arribat a aquest punt l'instrument principal pot tornar al Jhala acompanyat aquest cop per la tabla i arribant a una velocitat sorprenent , és aquí on la interpretació del Raga arriba al seu punt màxim.  Al llarg del desenvolupament de tot el Raga tan el públic expert com l'inexpert podrà identificar les frases que el sitarista va creant. També es podrà identificar el moment en què es completa el cicle rítmic ja que és un moment màgic en què els dos instruments es troben , suscitant aplaudiments.......


Finalment la noia informa que es fa de forma gratuita el concert però tan sols una estona. S'inicia els sons del sitar a la sala. Hi ha una incomoditat al principi d'estar pendent si arriba més gent al concert però finalment sembla que només serem els presents. Els sons van endinsant-nos en una calitja mística i aseguts al terra els nostres dits de mans i peus dansen al ritme del sitar. Finalment entra la tabla que provoca en els assistens una  mena de sensació de benestar i evasió plena... Ens mirem tímidament el públic... 

Penso en aquesta sensació que experimento dins el local , en el budisme i en la la filosofia hinduista que hi ha al darrera. Rellegeixo mentalment les lectures que al llarg de la meva història personal he fet sobre el tema. Ara recordo per un moment a Alan Watts i la seva obra referent El arte de ser Dios. (Más allà de la teologia)  de l'editorial Kairós 1998. Watts en aquest llibre intenta apropar la mística a la ciència tot explicant que les angoixes, misèries , depresions que son el resultat de la forma de vida i existència  no són més que producte de creure que vivim com persones aillades, soles i tancades , separades dels altres , de la naturalesa i del cosmos  quan realment no som altre cosa que una espurna dins el context ecològic universal. 

Finalitza el concert i ens donen les gràcies. La noia ens diu que si volem donar la voluntat pels músics ...Penso en fer-ho però sóc tímid i no m'apropo a la gent...marxo pensant que qualsevol dia tornaré a l'espai...La música ha estat una font de pau i serenor....  Recordo novament la lectura de Alan Watts , El camino del Taó de Kairós. En aquest llibre amb textos de Lao-tzud, Chuang-tsu i el I Ching parla del llenguatge xinés que serà la segona llengua mundial i parla del Tao ( influir en la naturalesa). A la muntanya em trobo sempre amb pau amb mi mateix i gaudeixo de la sensació de llibertat entre boscos, paratges, rieres, rierols, prats, camins solitaris, ....  Watts a morir al 1973 relatada pel seu amic així : 

El darrer matí que vaig compartir amb Alan Watts va ser a la biblioteca de la muntanya amb vistes a Muir Woods, bebent un te, tocant una flauta de bambú i pulsant les cordes cordes d'un koto entre els eucaliptus..Erem aseguts al terra de la biblioteca , somrient, ...aleshores ell es va aixecar i va començar a dansar cridant "Ah-ha, t'ai chi és el Tao , wu-wei , tzu-jan , com l'aigua, com el vent, navegant, lliscant sobre l'aigua " dansant amb les seves mans ,el seu cap, els seus genolls, la veu   Ha Ha ha ha  La la lala  ah ah Ah ..... Aleshores es va deixar caure sobre la cadira del seu escriptori , va escriure aleshores en la seva màquina un pròleg ......


La visió de Watts explica que l'home tecnològic preten el domini absolut sobre la natura i dels costums de la societat però això és un enganyi , perquè ha quedat esclau d'ell mateix. Per dominar cal més domini fins que el dominador mateix cau en una trampa....  Viure no és dominar , no és pensar que volem saber cada vegada més i més per controlar la vida...L'existència es controla sola a sí mateixa .....................

No hay comentarios: