jueves, 5 de julio de 2012

BUSCAR NO ÉS TROBAR.




                                     "Leemos para saber que no estamos solos" C .H  Lewis 


                       Sé més dels llibres que de l'experiència    diria Lewis.     Recordo la pel·lícula " Shadowlands" dirigida per Richard Attenborough de l'any 1993 on es parla del dolor i de la pena. El propi autor i escriptor havia escrit l'any 1961 una obra amb el títol " Una pena en observación" publicada per l'editorial Anagrama i amb una excel·lent traducció de Carmen Martín Gaite que va inspirar el director de cinema i el seu guionista. 


" ¿Por qué el amor cuando lo pierdes duele tanto? Yo he perdido dos grandes amores en mi vida. Cuando era un niño a mi padre y entonces decidí escoger el camino de la seguridad. Soy un simple y solitario  profesor. El otro cuando he sido hombre que he amado a Helen y entonces he decidido escoger el camino del sufrimiento , la pena o el dolor. " 


                           (fragment darrer de la pel·lícula "Tierras de penumbra" 





Lewis escriu i reflexiona sobre la mort de la seva dona a causa d'un càncer d'ossos. No parla del dolor sinó de la pèrdua de l'altre.


Endormiscat en  els bells indrets del temps ja perdut escolto la vida i mentres reservo l'avui  per un altre demà.         Endormiscat sommio en l'ocasió de la llum i la vostra esperança on desperten les passions i un desitja l'oblit de tot espai tèrbol i fosc. 
          Endormiscat ensumo en els rius i les seves valls l'eterna solitud de la nostra història d'aquest            present que          poc a poc es va fonent  i del futur amb més absències.......
      Endormiscat acompanyo el secret guardat de la pròpia i personal presència que es desfà sense raó de ser i esclata davant els meus ulls com ho ha fet sempre....                                                            x.a   1994


Ignacio Castro Rey en el seu llibre "Sociedad y barbarie" m'ajuda a entendre el que potser vol dir Lewis.Creure o pensar que l'home es pot conèixer a sí mateix directament és un acte de gran ingenuïtat .El que s'exclou en l'home o la dona és la seva existència, la singularitat sense cap equivalència, precisament la pròpia contingència o feblesa que ens fa viure de forma traumàtica i dolorosa la nostra persona. 
Per què ? Doncs per la forma de viure més enllà de la xarxa social , ..doncs xoquem amb la nostra individualitat que no s'explica pel context .  Per això el valor de l'ús exclou tota forma de vida ètica i converteix la moral del consum o sigui del ser home de consum o consumidor en una evasió del dolor, la pena, la ignorància, la por, la vergonya, la rancúnia, la malaltia o la mort. 




Si ara per fi aterro en el títol intentarem explicar perquè sempre busquem i ens equivoquem com a buscadors que ja sabem què volem escoltar, mirar, conèixer, saber, fer, desfer, etc  i en canvi no ens adonem que hem de ser trobadors per trobar allò que no esperem, allò que no coneixem, allò que no volem, allò que no desitjem, allò que no sabem...  Qui busca dins seu marcat per el tarot de l'optimisme i la il·lusió mai es capaç d'adonar-se del que diu Lewis ; aquesta solitud existencial que ens torna fràgils i febles tantes vegades. A diferència com els trobadors de l'antiga edat Mitjana qui no busca troba sempre de nou en el gest, la paraula, la mirada , el dibuix , la mort , la malaltia, el desamor, la fragilitat la força per arribar a una forma de viure distinta. 


Està clar que no sabem perdre , ni mai sabem guanyar, ni potser ho pretenem però Lewis en aquestes reflexions que giren entorn d'una espiritualitat cristiana ......ha trobat que de la pena s'observa en un mateix la fortalesa de viure i veure la vida . No hi ha culpa si no hi ha religió, no hi ha expiació si no hi ha més que home o dona que lluiten dins la natura amb tota la capacitat de ser on son 




Per acabar recomano la lectura de Lewis perquè ens situa com a trobadors i no buscadors que ja sabem on anem i que volem trobar. Si ho fem així segurament encara que endormiscat per la duresa i pètrea vida que tenim posarem en observació la nostra pena i el nostre dolor com a única esperança per un demà. 










       





No hay comentarios: