Sembla que educar és un repte fins i tot podria dir que és un problema. Bé resulta un obstacle si hi ha una oposició a l'autoritat. Una autoritat que representa la bondat natural del sistema i que garanteix el baluard del civisme i de la societat civilitzada. Llegint el Walden y del deure de la desobediència civil de Henry D. Thoreau llegeixo el següent :
"En vez de trabajar por la paz, tendríamos que empujar a los hombres a relajarse , a dejar de trabajar; a tomárselo con calma, a soñar y a ociar, a perder el tiempo. Retiraros a los bosques si encontráis uno. (...) ¿Qué puede valer vuestra fatiga , al fin y al cabo, si mañana junto a vuestros seres queridos podéis ser reducidos a migas por algún loco exaltado o un director de empresa histérico o un presidente de gobierno obnubilado? "
Llegia un article de l'anterior ministre i filòsof Àngel Gabilondo a qui vaig escoltar en un congrés fa anys de joves filósofs a les cotxeres de Sants sobre l'art i la poesia i no em va desagradar gens. L'article "La inútiles..." fa referència a moltes de les coses que en educació s'estan produïnt. Increment hores de matemàtiques, pla de lectura, nova matèria d'empreneduria a tercer d'ESO . Implementació dels cicles formatius econòmica i socialment amb més facilitats i més possibilitats ... Sembla en principi que tot plegat respon a millorar els resultats a nivell europeu que la comunitat ha de garantir davant la productivitat econòmica.
http://blogs.elpais.com/el-salto-del-angel/2012/06/las-in%C3%BAtiles.html
Els centres han acabat per tenir equips o juntes directives el nom fa la cosa avui més que mai , ( potser caldria parlar de juntes) amb capacitat de gestió i organització més que en autèntics plans d'autonomia i de pedagogia i didàctica de centre. El no qüestionament de la rendibilitat del projecte anomenat 1x1 , la practicament desaparició del model crític en matèries com ciutadania i ètica cívica confirmant-se una voluntat de ideologització del currículum.
Clar jo veig un cert involucionisme vers postures més dogmàtiques, més intolerants amb la diversitat cultural, la immigració, un augment del pragmatisme social vinculat amb una ètica de l'individualisme d'èlits socials dominants.... La normativització de l'educació amb la conflictivitat a l'aula entesa com a efecte més de una casuística de la jurisprudència que de la mediació consensuada. Un poder menys assembleari dels claustres i dels departaments amb unes coordinacions més representatives de la bretxa o la separació junta directiva i personal docent , una desinclussió de l'alumnat en el poder de decidir els seus drets ... I aquest avanç de l'autoritarisme directivista que no es deixa qüestionar el model economicista ideològic amb matèries com estada a l'empresa, economia , economia i organització d'empresa, formació i organització laboral, ... on hi ha una absència en els llibres i materials d'una ètica aplicada al model empresarial no semblen oferir garanties ni de transparència ni d'educació ... Potser Walden ens pot ser una bona lectura en aquests moments i entendre que quien "calla no otorga " simplement el que fa és oposar-se a una visió autoritària del món impregnada de valors antidemocràtics i egoistes..
No hay comentarios:
Publicar un comentario