domingo, 18 de marzo de 2012

CRIMEN Y DESARROLLO : MI INQUISICIÓN

Hem sento inquisidor , sí inquisidor com Torquemada quan ahir vaig anar a comprar peix a la Carmen de tota la vida peixetera de professió i ella com a bona botiguera va senyalar-me els escamarlans frescos que tenia aquell dia. Jo amb la tonyina ja en tinc prou des de que sóc vegetarià però vaig caure com a bon consumidor capitalista neoliberal atrapat per la gula i la fam de consum.. Els animalons encara eren vius i es vellugaven dins la bossa hermeticament tancada de plàstic ... Ai , quina mala consciència em va entrar !!!  Vaig pensar ràpidament en el budisme i vaig voler anar al mar a la vora de la Barceloneta per deixar en el mediterrani aquella bestioleta encara viva... Comprar per alliberar éssers que viuen i encara mouen les seves potetes i manetes com si demanessin a crits on som que no em se trobar ...... Però en arribar a casa van quedar a la nevera i els bons propòsits atrefegat per la correcció de proves i més proves i avaluacions del que els alumnes deien l'altre dia : más que aprender filosofia aprendemos a aprobar los exámenes del Xavi "  vaig obidar-me de la primera intuició que havia tingut. 
I quan l'amic Rafa va apareixer per casa meva allí mateix vaig treure els animalons petits i vermellosos que encara vius respiraven el poc que els hi quedava de vida fora el mar.  I així mateix sense pensar com si fos un Eichmann amoral dins aquesta banalitat del mal d'Arendt vaig llençar a la planxa de vitroceràmica els escamarlans que entre goteta d'oli d'oliva encara els sentia moure's en un últim cant a la vida ... Pensava més tard que no valia la pena el seu tast ni el plaer del seu sabor , ni sentir el poder de l'inquisidor que condemna a la pira del foc unes víctimes innocents sense cap escrupol... Vaig pensar que sempre cometem errors però allò no havia estat un simple error ... sé que mai més tornaré a menjar escamarlans ni llagostes ni gambes ni animals vius o semivius ni res que em pugui recordar el poder d'enviar a les flames unes víctimes innocents en un holocaust canibal .. Sigui aquesta letania un homenatge com a botxi a 4 escamarlans que jo mateix vaig matar sense saber ni tenir consciència de qui eren què feien allí i què volia jo d'ells i no mai més de mi com menjar de vegetarià per tota la resta de la meva vida.... 

2 comentarios:

Anónimo dijo...

jo no sòc vegetariana però "estoy en ello", t'entenc... a mi tambè em faria mar el cor, de fet, no m'acosto a les peixateries entre altres perquè no suporto veure la lluita per sobreviure dels peixos i de més bestioles. diuen que la meva relació amb l'especie animal és malaltissa.què fer amb els escamarlans?..... difícil, sino els llences al mar.. potser...donar-lis mort abans que pateixin més? ..difícil.

marina dijo...

m'he trobat en situacions semblants, i al final, me les prenc com un moment de meditació sobre un mateix... i aleshores recordo el que Khalil Gibran deia a El profeta, al capítol de "el menjar i el beure", algo així: "pel mateix poder que et mata, jo també sóc occit, i també jo seré consumit".

:-)
salut....!

i bon profit ;-)