miércoles, 8 de febrero de 2012

THE KID 1921 : EMPATIA O EN-PATHEMA



" Sembla que no s'entengui que l'ànima infantil vulgui sempre sortir-se'n amb la seva  si les coses no s'han fet pels adults com s'haurien de fer  en els primers anys  més tard serà difícil aconseguir l'objectiu. Permetre-ho tot no vol dir estimar un fill o una filla. Aquests primers anys presenten  una gran avantatja  que podem utilitzar la violència i la coerció perquè amb el temps els nens o nenes ja oblidaran tot els que se'ls hi va fer i el que va succeir en la seva primera infantesa. En aquesta etapa si podem desfer-nos de la seva voluntat mai més tornaran a recordar que van tenir una i precisament per això  la ma dura i severa ha de ser  necessària perquè no tindrà cap conseqüència greu posterior...."                  1748

En el llibre d'Alice Miller  "Por tu propio bien" Raíces de la violencia en la educación del niño" es parla de la infantesa d'Adolf Hitler  amb el subtítol   : "de l'horror ocult a l'horror manifestat "...El mateix Hitler deia que volia una joventut violenta, dominant, impàvida, cruel. Deia que calia suportar dolors i afegia que en aquesta etapa no s'ha de fer res feble ni tendre...Som feres  per crear per innovar per violentar els altres de forma agressiva qui som i quin és el nostre territori.  El fenomen de la destrucció humana no és innat segons Miller sinó  es producte d'una reacció  ... 
Tenia Hitler empatia amb els altres ?  Ens podem identificar amb els altres i el seu destí ? En aquest cas un nen anomenat Adolf sense jutjar-ho amb els ulls o la mirada "pre-jutjada  i pre-educada dels ulls d'un adult ?  Ser humà i ser bàrbar o bèstia no són excloents.  La bestialitat extrema només la trobem en  l'espècie humana  i per això ens podem preguntar   :  per quin motiu passa el que passa ? Si ens girem d'esquena a allò que no entenem i ens resulta incomprensible mai sabrem perquè passa i quina és la seva natura. Fa poc escoltava el noi que va ser acusat de matar el seu pare amb una "Sageta" i que sabotejava la línia de trens del Maresme. El noi es va presentar en una pel·lícula que ell n'era el protagonista..."El perdón"  un documental realitzat per Ventura  Durall que intenta parlar de que en tota foscor sempre hi ha una llum.  Andrés  Rabadán  declarat per la justícia culpable per patir una esquizofrènia paranoide  condemnat a 20 anys  serà internat en un psiquiàtric penitenciari. Amb noves proves i nous testimonis demana una segona oportunitat perquè té un passat.  

Miller  llegint  l'obra "Pedagogía negra"  observa com la racionalitat i la irracionalitat no es troben tan separades entre sí.  La raó és només una part de l'èsser humà que domina molt poc. Quin és l'origen de l'odi i del mal ? Aquesta pulsió de mort i autodestrucció que la psicoanàlisi parla com si fos la causa o la raó de fons del problema del mal i l'odi. Tampoc Klein que interpreta l'odi com quelcom innat i pulsional resolt la qüestió. O bé la ràbia narcicista que parla Kohut  Heinz com si fos la no disponibilitat del nen davant l'objecte bàsic. 
Quin odi dominava a Hitler ? Un nen humiliat de petit pel seu pare i maltractat i obligat a estimar sense mostrar el seu dolor davant la situació que pateix;  Com es pot sentir ? El  nen que era el perseguit en un moment es converteix posteriorment en el perseguidor.  Què fan els pares o mares amb els seus fills o filles ? Hi ha violència domèstica pares-fills o pares-filles  o mares-fills o mares-filles ? Què passa a la primera infantesa per la ment dels nens o nenes ? Què sentiria aquell nen que anava acumulant en el seu interior quan era colpejat i vetxat  des de petitó pel seu pare ?
L'eneagrama que és una tècnica que també s'utilitza parlaria de familia amb un perfil totalitari ; Però és aquesta la raó que pot conduir a ser més tard un perseguidor ? En la pel·lícula Germinal on s'analitza el naixement del moviment obrer es veu com les families de classes obreres cedeixen fàcilment als patrons o amos deixan que les dones o filles siguin ultratjades o violades sense poder-hi fer res. Obeir sembla més important en determinada època que res més.En l'Estat nacionalsocialista o feixista aquesta funció de despit i de vejació la tenen els cossos de seguretat o repressors. Com a guardians d'esclaus i alhora esclaus d'ells mateixos que han d'obeir el règim. El paper de l'opressor davant l'oprimit.
En el nostre cas els oprimits són els nens o nenes. Ells o elles es troben febles, desamparats, fins i tot quan el gos que es té pot servir per pegar i desfogar tota la ràbia i l'odi en compte del fill o filla. Pensem en l'obra de A.Camus i l'estrany o estranger quan l'home vell pega el seu gos per aquesta solitud acumulada en ell mateix.
Els camps d'extermini eren un bon exemple d'això que diem quan els propis presoners eren els pitjors botxins i maltractadors que la policia de les S.S en alguns casos. 

No hay comentarios: