lunes, 13 de febrero de 2012

CRISI ÈTICA MÉS QUE MAI



Vivim en territoris de resistència permanent .  Dades que m'han fet pensar aquests dies : manifestació dissabte mestres S.O.S  salvem educació pública a la plaça Sant Jaume . Tambors i xerinola turistes que compartien la rua amb gegants i capgrossos de la festa de Santa Eulalia .Era realment un espectacle no era més que grups de nois i noies , professorat amb família inclosa que convertien en una festa de l'educació les retallades i el malestar.  Això és el que busquem ? 
L'alumnat del centre fa vaga d'estudiants com a menors d'edat la direcció els hi fa signar un permís de consentiment per exercitar el dret a la vaga. Això és un dret clarament. La resposta dins el nostre Reglament de Règim Intern és que automàticament l'alumne té la falta d'assistència a les matèries d'aquell dia justificades pel pare o mare. O sigui sembla que els drets quedin excemps dels deures com alumnat de responsabilitzar-se de fer vaga. Clar això entenen que si l'alumnat falta sense causa justificada més d'un 20 % pot perdre el dret a examen dins el nostre RRI . Parlo amb la directora per explicar que considero que promoure aquesta signatura dels pares o mares perquè els seus fills o filles vagin a la vaga no els educa en cap forma de compromís ni responsabilitat social ni personal. Doncs la majoria opta per quedar-se un dia a casa dormint més estona o anant de festa. Som o no som una escola per educar ?  Clar el problema es que quan dius això sembla que diguis que no vols que vagin a la vaga i precisament el que vull dir es que exercir el dret a vaga implica unes conseqüències clares no les de una familia que justifica la impunitat del fill o filla en faltar a classe aquell dia sense cap compromís a res més. I si exigim que cal anar a classe per no perdre el dret a examen en el fons que estem exigint ? Drets a la vaga sense cap deure a canvi ni ètica personal o col·lectiva --

Com fer coses junts ? La dominació actual de les administracions i de les institucions és molt forta. Quedo sorprès que a la sala de profes tinguin cartells a tot color per una paellada que el professorat valencià ha fet aquest dimecres passat i uns cartells a tot color per l'escola de pares que van realitzar l'altre dia acompanyats de la paraula ÈXIT . I la proposta del company i amic d'història que organitzo per parlar de la insurrecció al baix llobregat dels anarquistes durant la II República que va ser silenciada pels fronts d'esquerra enviant els amotinats a un vaixell preso a les Canàries tingui que ser jo mateix que pagui cartells, benzina, detallets, hores, etc... No penso posar cap paraula com ÈXIT .. La reforma laboral necessita de gent que pensi que fer donacions perquè els nois i noies puguin anar de colònies perquè ens han retallat els pressupostos als instituts sigui el que resolgui el dèficit de l'educació pública en aquests moments. Com podem avançar ? Els espais i els territoris son la base de la resistència en aquests moments i no els trobem en associacions ni ens col·lectius com els nostres que a la sala de guàrdia portem nens o nenes a fer proves , a organitzar dossiers, a autoexpulsar-se i segons si és amic o amiga del qui fa la guàrdia ho permetem o no ho permetem .  Aquest fariseisme cada cop és i resulta més evident dins la nostra societat. Ja no ens refiem de ningú i el pobre del carrer, o la persona gran deixa de ser per nosaltres una mirada d'amor i d'afecte i passa a ser el desconegut i desconfiat immigrant que perd sempre. Com arribar al poder  ?  Potser cal canviar no d'estratègies sinó de models de lluita social  i cada vegada més penso que la lluita està perduda i que l'esperança la trobem en canviar els nostres estils de vida , les formes de vida com deia Foucault o Hadot i que els grecs van intentar per canviar el model econòmic i social que ens domina tot portant-nos a valorar l'energia nuclear com a positiva, les noves tecnologies com les claus del futur, les imatges com espectacle com feia la premsa aquest diumenge amb la dona afganesa infermera que curava a un soldat ferit ...  No hem de caure en cap ortodòxia rígida i burocràtica com la que vivim ara mateix.Si no és medicament genèric no entra per la via pública i lo públic permet gratuïtat però també és el culpable de la crisi social, econòmica, ètica, cívica , antropològica ... Els moviments del Maig del 1968 van culpabilitzar a la població intel·lectual d'haver perdut la gran oportunitat de les esquerres unides i dels canvis i alliberaments socials com la relació amb el cos, el feminisme revolucionari, ... Aquest involucionisme que avança no vol altres formes de viure que no siguin les que ells ens imposen : demà serà Sant Valentí el dia dels enamorats, demà passat serà la pasqua , més endavant ...el consum ens atrau desitjos i ens fa caure en el que el capitalisme que juga amb la doble moral : austeritat salarial i compres i compres i consum per reactivar l'Estat. Les cooperatives podrien haver estat una base del canvi perquè permeten una filosofia social o els moviments antiglobalització però s'han convertit en un fracàs al servei dels qui manen. Ikea compra a les ONG'S que volen veure el grau de sostenibilitat i de economia verda que sembla que la empresa defensa tot re decorant les nostres vides dia a dia. On es fabriquen els seus utensilis ?  Amb quines condicions ? 
ÊXIT.  No ens cal reflexionar ara per ara ja sabem qui juga a que i amb qui , si sóc amic o enemic, si vaig amb tu et miro o no et miro i si ara et saludo o no et saludo ... Podem trobar un capitalisme de rostre humà ? Jo penso que no el que vivim és en un estat salvatge que deprecia el pobre, el feble, el qui no té sostre,  el qui no té ingressos, el qui no viu del treball i qui no té diners. Hem d'aprendre a cooperar sense perdre la identitat com senyala Hossbam  potser ?  No hi ha cap projecte perquè no hi han condicions per tenir possibilitat de canvi social. Què fer amb la crisi econòmica ? dominada per un patriarcat encara exigent de com viure i que pensar ? Si consumim més i més acabarem com diu el Roto amb la pròpia espècie humana :extinció total . 
Qui porta el vaixell ? En el Titànic qui es salva són els banquers, els empresaris, els burgesos rics i poderosos  i vivíem fa pocs dies aquesta metàfora en un altre vaixell enfonsat. 
Tenim estratègies realment per acabar amb el capitalisme ? Hi ha una boira instal·lada dins nostre permanent. Cal crear estratègies per transformar però no les tenim ara per ara. Si indiquem el camí com diuen els detractors dels indignants estem marcant el camí que el poder ja coneix i pot contrarestar. Però  no és un camí teòric de llegir teories de Marx, Negri, Lennin, Bakunin,  ..) potser ens pot ajudar a comprendre a entendre millor la realitat. Ni tampoc la idea de la relació mitjans i fins vol dir no tenir idees ni cal cap bona organització per canviar les coses o que sigui l'esquerra  unida la que transformi el món capitalista. La via és el que fem cada dia o sigui deixar de consumir més i més però com un desig potent de canviar nosaltres. La concentració de poder total que hi ha ara mateix és un greu problema d'armament, de coneixement, perquè anticipa els nostres desitjos per part de qui ens vol comprar i vol que consumim més i més. El capitalisme en els seus orígens neix d'una catàstrofe demogràfica que apareix amb la pesta negra. El capitalisme i la por sempre han anat de la ma ens cal perdre la por , ser valents i tenir coratge com diu Foucault el coratge de dir la veritat , en grec la parresía, la capacitat de dir les coses-acció pel seu nom .. La revolució del 1936 no hi havia por perquè es podíem enfrontar amb la por ..Les nostres idees son filles de la Il·lustració que ens dissenya i ens ordena el que hem de fer i no fer. La ciutadania i la seva educació és bàsica pels il·lustrats que cridaven llibertat, igualtat i fraternitat. On queda ara mateix ? Les vides són diferents i diverses com diu AGAMBEN si depenem del salari, de tot això , Què podem fer ? No  tot és pot comprar i vendre. Com enfortir condicions de vida diverses alternatives que formin COMUNITAT  no associacions ni sindicats ni assemblees... El capitalisme ha destruït la comunitat de vida per això ens cal destruir les relacions capitalistes :  dependència del salari, consumisme, .. cal crear alternatives distintes contra el poder per tenir cert nivell d'autonomia pròpia alimentaria de riquesa en el camp i autogestió, de les necessitats bàsiques , La pel·lícula "Mort a Venècia " explica això aquest desig insatisfet de no viure com he volgut viure atrapat per el poder de l'estat o les seves institucions.. No hi ha ordre hi ha caos això únicament per això auto regular la vida i la mort no pot ser que visquem fins al final allargant la vida ... però això no vol dir que no volem viure però no com ens fan viure... Potser cal fer de la super vivència una forma de vida i fer política en el caos..i potser les dones es troben més preparades per això per fer d'una sopa una bona escudella en temps de crisi i de treure de les pedres pans, i ..perquè sempre han estat molt més a prop del caos que el patriarcat i els homes ..Cal trobar petites experiències amb poca gent i més veritables per oferir alternatives al Caos i capturar el desig de les persones ......"Lo que sé lo pienso, estará parte de mi , en una relación de violència y no violencia pero ese reinado oscuro me da asco  como encuadrar todo esto en mi interior "..

Bé en definitiva penso que ara per ara tanquem el televisor, deixem d'anar al cinema, no sortim de compres , i busquem en la relació amb la natura, els boscos, els animals, i nosaltres mateixos una nova forma de saber viure bé amb nosaltres les altres històries no van amb mi ara per ara...

1 comentario:

Ana Martínez dijo...

Kropotkin a la seva obra, A los Jóvenes diu: "Y como esa lucha no puede ser eterna, o tendréis que subordinaros a ser un miserable, o romperéis con la abominable tradición y vendréis a nuestro lado a trabajar por la completa destrucción de esta injusticia económica, social y política; entonces seréis socialistas revolucionarios."

És evident que la societat està dividida en dues parts completament despropocionades. Els subordinats, aquells que per por a perdre el que en realitat mai han tingut o els que per comoditat s'estimen més quedar-se un dia a casa dormint com tu dius (que malauradament representen la majoria) i els quatre que trenquen amb la tradició i decideixen lluitar per acabar amb aquesta injusticia que sembla ser cada cop més gran...

Et convido a que miris aquest vídeo si no ho havies fet ja: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=lNxafgc9Z48#!

Qualsevol nit pot sortir el sol! Una abraçada