domingo, 8 de enero de 2012

PLATÓ I EL MITE DE LA CAVERNA ....



Un dels autors que han estat més llegits des de molts àmbits ha estat Plató i precisament això permet entendre que les lectures de les seves obres en forma de diàlegs han estat interpretades de diversa forma. Per això si un llegeix la història de la filosofia de Frederick Copleston volum 1 pot trobar una visió molt distinta i distant de la que fa W.K.C Guthrie  en la seva Història de la Filosofia Griega en els seus 3 volums dedicats a l'anàlisi de cada diàleg de Plató; de la mateixa manera que si un llegeix el llibre de R.M Hare sobre Platon dins Alianza editorial l'autor adverteix que la dificultat primera ve donada de la situació de Plató en el temps com a pioner o primer filòsof que inventa un métode i una terminologia en la fase inicial per això acaba proposant una mena de desdoblament de Plató un seria el defensor de la filosofia que diferencia lo material i d'allò espiritual , món dels sentits i de la materia    i un altre Plató que resulta del tot diferent doncs el seu interés prové de la ciència , de les matemàtiques  i de la filosofia del llenguatge. Seguint en aquesta línia d'interpretació de comentaristes de Plató trobem a I.M Crombie i els dos volums dins Alianza Universidad "Análisis de las doctrinas de Platón. El hombre y la sociedad . Teoría del conocimiento y de la naturaleza" , el professor d'Oxford adverteix que l'objectivitat en les interpretacions de la seva obra és quasi impossible . També trobem un llibre que va arribar a Espanya l'any 1997 de Thomas A Szlezák "Leer a Platón"  també dins Alianza Universidad on es critica el paradigma romàntic en les interpretacions platòniques de Schleiermacher i repensa en el filòsof una actitud negativa vers l'escriptura i el discurs oral ....tal com sembla que el llibre de Giorgio Colli "El naixement de la Filosofia" ( butxaca 1984) sembla apuntar en alguns dels seus articles dedicats a la Filosofia com a literatura. Ens queden molts autors i interpretadors per citar-ne alguns de pròxims als meus estudis inicials dins la Història de la Filosofia de Felipe Martínez Marzoa volum 1 trobem una exposició de les arrels històriques dels conceptes filosòfics bàsics com a forma d'investigació sobre l'etimologia dels seus propis conceptes. Recordem també l'estudi de F.M Conford "Antes y después de Sócrates" de l'editorial ariel on es dedica un capítol a Plató com a seguidor del gran savi Sòcrates.
Amb tot el que hem dit i el que podriem encara seguir dient intentem fer entendre que qualsevol lectura de les obres com les de qualsevol forma narrativa d'art sigui poesia, pintura, música, teatre, escultura, novel·la, cinema, assaig, etc etc  requereix una profunditat i una certa aptitud per arribar a situar-se en l'autor. Això ha de preveure el propi context on es situa les accions històriques, polítiques, culturals dels autors i del moment amb el seu coneixement i domini,  en segon lloc una lectura atenta i que requereix un esforç intel·lectual tal com senyala el professor Marzoa de veure els elements lingüístics que configuren el diàleg : noms, personatges, escena, ordre d'intervencions, nexes sintàctics, semàntica terminològica, etimologia dels conceptes, coneixement dels dialogants, estructura de la lingüística del fragment si és expositiu, argumentatiu, etc,  i en darrer terme saber reinterpretar el veritable sentit i intenció que busca l'autor Plató en aquelles paraules el que seria el pretext pel que ha estat escrit el fragment , el propòsit del que ens vol comunicar i dir que requereix una certa capacitat de tenir una certa visió global de tota la teoria i obra del filòsof.
Per anar acabant voldria indicar doncs que no podem pretendre en filosofia que hi hagi una única forma interpretativa vàlida i objectiva que ens vingui donada per la visió d'un expert concret, d'un professor universitari, d'una correcció penjada a internet per un professor determinat, ... precisament això fa que la lectura perdi el veritable valor narratiu i interpretatiu que fa que l'obra de Plató no sigui el platonisme mateix i que vagi molt més enllà de legos filosofants, de persones doctes i coneixedores del tema i de aquesta "aparença d'objectivitat que en nom de la cientificitat es preten valorar el món i la realitat". Si precisament caiem en això com sembla que darrerament es vol fer entendre en les proves de les PAU treiem tota categoria de pensament crític, reflexiu, humanístic a la filosofia.
En el video es pot veure una possible interpretació de l'al·legoria de la caverna o el mite de la caverna que el professor Emili Lledó va saber interpretar molt habilment

No hay comentarios: