Què representa Friedrich Nietzsche respecte el pensament de René Descartes ? Era l'any 1873 i un jove Nietzsche dicta al seu amic Gersdoff el fragment de "Sobre veritat i mentida en sentit extramoral". Ja no volia saber res de la filosofia de Schopenhauer l'atreien més els lliurepensadors francesos. El fragment no surtirà fins la seva mort 1903 i utilitza l'anàlisi genealògic del sentiment com art per desenmascarar les arrels ocultes emocionals de les actituts i judicis de valor de les persones o individuos.
Les dues primeres seccions del fragment és una crítica del llenguatge i de la seva idea de veritat. Per això fa un retrat d'aquesta condició humana i existencial absurda, petita, insignificant com animals que busquem el coneixement i el saber davant la grandesa del cosmos i la nostra necessitat per fingir que sobrevivim .LA VERITAT ÉS UNA MENTIDA COL·LECTIVA I L'IMPULS DE VERITAT UN OBLIT I REPRESSIÓ INCONSCIENT D'AQUESTA MENTIDA.
Què constata això ? Doncs que en el llenguatge que uniformitza socialment i del sentiment del deure de ser "sincers" Nietzsche denuncia que les necessitats d'utilitat social com Rousseau o Hobbes deien a manera de pacte les que codifiquen socialment el llenguatge , la nostra manera de parlar i de fer-ne ús de les paraules. Per això la societat premia la veritat i penalitza la mentida. Això de codificar-ne l'ús socialment és ficticia doncs és només una pura arbitrarietat fruit del pacte i les costums del grup sota la base del buit , del no-res. HI ha una separació clara entre l'origen del llenguatge i el coneixement científic , els estimuls físics de les imatges psíquiques i a les imatges internes de les paraules que són externes. O sigui no hi ha causalitat entre subjecte i objecte com havia dit Descartes en el segle XVII . La veritat que amb el filòsof francès quedava garantida per la base d'aquesta unitat causal garantitzada per Déu ara amb Nietzsche queda totalment desacreditada i serà la pròpia fantasia la que acaba per vincular o mediar la relació llenguatge i coneixement. Imaginació doncs contra la lógica cartesiana ; metáfora , analogia i models contra ordenació del discurs, lógica argumentativa, ...Aquesta escició entre llenguatge i realitat anticipa la diferencia de Marx entre concepte i diner :
¿Qué es entonces la verdad? Un hueste en movimiento de metáforas, metonimias, antropomorfismos, en resumidas cuentas , una suma de relaciones humanas que han sido realizadas, extrapoladas, y adornadas poética y retóricamente y que , después de un prolongado uso , un pueblo considera firmes, canónicas, y vinculantes ; las verdades son ilusiones de las que se han olvidado que lo son; metáforas que se han vuelto gastadas y sin fuerza sensible monedas que han perdido su troquelado y no son ahora ya consideradas como monedas, sino como metal..." K.Marx
Per això per seguretat social l'home adquireix un compromís moral de mentir gregàriament però amb el temps i l'ús menteix inconscientment i precisament aquest hàbit i de la seva inconsciència adquireix el sentiment de veritat. Per això la diagnosi és extramoral doncs l'impuls de veritat o sinceritat té l'arrel en aquest oblit o acte inconscient de que el concepte és només el residu d'una metáfora, o sigui, que la veritat és un producte fantasiòs, fruit de la imaginació i de la incapacitat per viure de forma confortable
No hay comentarios:
Publicar un comentario