lunes, 3 de octubre de 2011

EL DIBUIX DE SOFIA .....


Avui  tinc una sorpresa de bon matí. El dibuix de la SOFIA. La Sofia és filla de dos grans amics que van decidir que jo fos un dels seus padrins civils. Eren les 8 del matí hi he tret el dibuix tot posant-l'ho amunt la taula de la classe de filosofia. Llegíem " Walt Disney y los terroristas suicidas". Ha estat quelcom espontani i que m'agradava fer : observar el dibuix de la Sofia com si ella estigués present en la mateixa classe de filosofia. El món de Sofia de Jostein Gaarder precisament és una història d'una adolescent que un bon dia rep un curs de filosofia per correu en petits lliuraments que setmanalment arriben a casa seva. 
La Sofia dibuixava això l'altre dia en una festa perquè m'arribés en forma de missatge dins una ampolla o dins un paper o dins .... En el dibuix hi puc veure un pollet que amb el bec obert diu "PIO" i mentre una papallona de topets vermells  vola al seu voltant com si estigués enmirallada.
  1. Per què el pollet groc diu PIO PIO ? I per què té el bec obert ? QUè demana?
  2. Fer la papallona al voltant d'un pollet podria ser una experiència gratificant ? I per què un pollet és un reclam per aquest insecte de l'especie dels lepidopters ? 
  3. I els topets vermells amb antenes groguetes no representa la transformació del pollet en papallona o la papallona en pollet ?

   A  l'altre banda una nena amb una cua llarga i un vestit blau riu i riu   ..Els seus ulls verds oberts semblen que desprenguin una paraula que la Sofia coneix molt bé ESPERANÇA. 

  1. Cal tenir els ulls ben oberts a la vida  ? 
  2. I perquè quan riem ho hem de fer sincerament i de forma espontània ? Per què el riure aquest si que és infantil, primitiu, instintiu, irracional, inesperat? 
Aquesta noia que podria ser la pròpia SOFIA mira un paissatge meravells pler d'arbres i de verd amb una mena de mar o riu d'aigua que brolla com a font d'una mar que s'exten per tot el dibuix amunt i avall .... i   en el mar com sostenent-se en l'aire com per encanteri  el nom XAVI. ´

  1. HI ha un paradís perdut que encara no hem trobat ? 
  2. I aquesta font de vida que és l'aigua realment omple l'inmens mar de tot i de res ? 
  3. I què representa un nom un simple nom en aquest oceà ? 


La SOFIA podria dir que avui ha assistit a la primera classe de filosofia.... i he pensat en la bruixola que en els meus 50 anys un día em va regalar . La bruixola que senyala el nord o el  sud .... 

La SOFIA ha estat com espectadora d'excepció a la classe un article que parlava del poder de la imatge i del món indolor, insípid i incolor que cada dia tenim al davant ... En acabar la classe de filosofia he guardat gelosament el seu dibuix que ara tinc en el meu despatx pensant que avui precisament ha començat el primer curs per correspondència de filosofia per la SOFIA un encant de nena una preciositat plena de saviesa...

No hay comentarios: