domingo, 14 de agosto de 2011

RABINDRANATH TAGORE I LA VISITA DE BENET XVI





"El dia ve a nosaltres cada matí, blanc i nu, pler de fragàncies com la flor.Però sabem que és vell , que és el temps mateix. És el mateix i antiquíssim dia que va rebre en els seus braços al nostre globus recien nascut , cubrint aquest amb el seu blanc mantell de llum i llançant-l'ho al gran peregrinatge entre els estels...."




Aquests dies l'arribada del lider catòlic  Benet XVI posa al meu davant alguns dubtes que sempre es presenten en aquest tipus d'actes. La religió és avui un element integrador, plural,  defensor de la pobresa al món, defensor de la política dels indignats, de l'exclusió social, de la pau i l'amor , de la malaltia i l'opresió política,social i humana..? 
 La religió com a forma de "relligar" o sigui de lligar les persones amb el trascendent i la necessitat de sentit ... ofereix un bastó o  unes crosses  per aquest món inhòspit i cruel a vegades,absurd i incongruent, solitari i desèrtic d'emocions i de paraules buides ,de corrupció i decensís ? . 
El simbolisme -  com element  cultural -  amb  l`ús dels rituals i dels mites  configura les característiques  del sagrat i del profà que dibuixen una part de la  realitat.


 Per què creiem  en uns simbols que com animals  utilitzem i  emprem  de forma espontània com èssers humans? Quina és la diferència entre creure en aquestes formes de ritualització com una escenificació en la missa catòlica i en els mites de la gènesi de la creació del món   i no creure (tenir fe) en aquestes escenificacions però si en els concerts de Bruce o de Shakira , o en la gènesi de la formació del món produida per una primera explosió BIG BANG  ?


 Nietzsche planteja en una de les seves obres més famoses "Així parlà Zaratustra " - ara   publicat en còmic manga - que l'anunci de la  mort de Déu pel profeta  interroga sobre el fet  (acte ) tan gran i impensable. Un dels personatges interrogats pel profeta és un papa que es dibuixa com un home desesperat , sotmés a la preocupació del seu negoci que veu com s'enfonsa. La religió és un negoci útil i lucratiu per tots aquells que hi viuen i l'utilitzen com ho van fer part  del papat d'Avinyò o la Roma qüestionada per Luter durant la Reforma . Aquest representant deixa de tenir productes que oferir. 
Però sembla que avui aquest problema resulta relatiu per la prensa d'avui 35.000 joves catòlics en la missa multitudinària al parc del Forum de Barcelona o la visita del papa el 18 al 21 d'Agost a Madri amb la voluntat de celebrar la  festa de la Jornada Mundial de la JOventut nou mesos després de les seves visites a  Santiago i a Barcelona . 
Una altre figura que es interrogada per Nietzsche  és un ermità que canta i lloa a déu tot envoltat de natura... Aquesta persona no sembla que la mort de Déu li preocupi excessivament. De fet Nietzsche no el qüestiona... Per què ? L'home nu , despullat , sense cap instrument tan sols una petita flauta menja les cireretes de pastor i beu la llet de les cabres salvatges i es veu content. Sembla que la raó de la seva felicitat és viure en aquella muntanya dins una cova aillat del món dels homes , mentiders, enganyadors, mediocres, avars, rapinyaires, envejosos, cobdiciosos, miserables, ....

Hi ha antropològicament una idea interessant del paper que la religió o el sagrat ha tingut al llarg de la història que permet entendre que el culte als morts i la necessitat humana de respondre al sentit del mal, el dolor, la pena, la malaltia es presenta o es manifesta en la pintura, escriptura, escultura, .... com una forma de vida  més enllà de la pròpia realitat inmanent. L'home es busca a si mateix en el transcendent i ho fa per donar sentit al que no acaba d'entendre. Aquest home antropològicament lligat a una meta-realitat busca i cerca mès enllà de les formes un element alliberador del jo , del subjecte... 


Potser aquesta  diferència entre l'ermità i el papa la trobem en la mística com a forma d'apropar-nos al misteri. El misteri és la realitat presentada com a silenci , com a foscor, com a peregrinatge a les estrelles....Tagore ofereix aquesta idea mística però també militant de connectar-nos amb aquest absurd i inhòspit que ens revela la presència del sagrat. Un autor que també ofereix una bona mirada en aquesta línia és H.Cox. La mística actualment podria ser una alternativa a aquesta política religiosa allunyada de la idea originària de relacionar-se amb el sentit o falta de sentit. Freud ens va dir que déu era la il·lusió del pare , la substitució del pare quan ja no el tenim .Marx ens va dir que déu era l'opi del poble, la forma per estar al·lienats per una creença en no canviar el món i deixar que tot segueixi com fins ara. Nietzsche ens parla de la moral del ramat i del sentiment de culpa com un element de dominació i de submissió. Les manifestacions religioses semblen que no indignen a ningú , sembla que les autoritats faciliten espais, diners, cotxes, policia, etc   en aquest sentit sembla més una qüestió política que humana. On hi ha els irlandesos indignats per els abusos sexuals a nens i nenes per l'esglèsia catòlica ? On hi ha els ciutadans i ciutadanes indignades per la falta de valentia i transparència en la Banca vaticana o en els temes sexuals com l'ús del preservatiu per salvar de contagis a milions de malalts al Tercer Món ? On hi ha la reivindicació del paper de la dona ? On hi ha l'aceptació de la homosexualitat com un element de civisme i modernitat civilitzada ? On hi ha una necessitat de "relacionar-se amb la naturalesa " més enllà de  "domineu les bèsties i pobleu la terra "   ? 


Per això la religió i la religiositat son dues coses diferents ; en el primer cas la podríem vincular a la política a una forma de poder més dins el sistema social justificada per la por i la inseguretat de la gent en moments de feblesa i dolor ; en el segon cas es una forma antropológica de vida de relacionar-se amb la idea del transcendent , del que està més enllà de tu mateix, del que significa el que no dius, el que no penses, el silenci, la imatge de la natura ..... una idea de la mística en definitiva....Una mística que no es comunicable , que no és fins i tot comprensible, que forma part de la intimitat del que un és ,del que un viu...


Retornant a Tagore ..la seva idea d'amor i la seva visió mística de la vida.


No hay comentarios: