lunes, 8 de agosto de 2011

Lucian Freud ...

<iframe width="425" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/kH38lLWRS6I" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>




Retratar i mirar com el cos va degradant-se com si l'aigua que conté poc a poc va deixant com una secallona el greix, la pell tersa i brillant , les dents i els ulls desperts , les mans àgils i les cames i peus brincadors... Freud ho descriu en els dibuixos i quadres a la perfecció. Què som si no una mena de receptacle buit i desèrtic on els fluids, els liquats i .. tenen un lloc on caure ?  Freud ens retrata amb una mirada insolet que ens provoca una mena d'angoixa i inquietud pel que ens depararà el futur ..... Som el que som ... el carpe diem ens obliga més que mai a pensar en no tenir cap mena de refugi en res , ni en els objectes, ni en els altres o subjectes ni en nosaltres mateixos...Desprendre'ns de tot i de nosaltres per saber arribar a no tenir cap mena de desig ni de necessitat de res ni de ningú... això és el present , no hi ha cap memòria del pas del temps ni cap futur prometedor... aquestes dues constants temporals ens arroseguen massa per quedar-nos instalants i això no és .... 


1 comentario:

Anónimo dijo...

"Vitasapientis mortis meditatio" i descobrim en cada gest que la vida és el que ens resta, exposats a les ones que ens acaricien i golpegen..preciós post gràcies!