lunes, 11 de julio de 2011

Desfer els errors i borrar la memòria : Aprendre a desaprendre III

No hi espai per res. Ja no queda . Pedra a pedra omple les raons dels qui no han sabut viure amb els errors. La vida és la comèdia dels errors de Shakespeare... Errar és bonic. Errar és preciòs. Qui mai no s'equivoca és que és diví , un deu o una deesa. Tothom s'equivoca. Les pedres fins i tot són testimonis d'aquests errors.
Una paraula mal dita, un gest improcedent, una mirada inoportuna, una mentida, una veritat mentidera, un engany, un desencís, una vergonya, un oblit, una rancúnia, una voluntad de fer mal a l'altri..... Es poden desfer els erros si volen desfer-se del que són ..errors... de l'error no és pot viure -bé si es pot viure però malament. Vivim sempre des de la por a l'error, i des de la compasió per qui s'equivoca per qui s'esgota, per qui diu que t'estima i no t'estima diu que pensa en tu i no pensa en tu, diu que ha fet això i no ha fet això, diu que et sent i no et sent, diu que ... errors que procedeixen de la falta de ser honest amb un mateix , o sigui, de sincerar-te sobre el que ets i el que et fa viure aquesta manera de ser i d'estar.... L'error neix de la idolatría del ego, del jo que cau en un narcicisme que provoca que un només escolti el que diu , el que pensa, el que creu i s'oblidi de l'altre ... L'error neix de la voluntad de fer mal , encara que sigui relatiu ... Vivim d'erros constants i aquests es permeten sostenir les nostres mentides ... MIrar-se el mèlic per creure que la realitat és el que jo penso com a realitat o sento com a realitat... Un error molts cops és un autoengany del que un vol fer-se creure a si mateix, ... per això la vida està plena de petits i grans errors...com nèixer, o crèixer, o parlar, o conèixer, o sentir, o ... fins i tot morir... La memòria ens permet esborrar els errors que hem comès i per això sel·lecciona els errors que no ens agraden com a errors. És una manera de desfer-nos de la memòria del que no ens ha ajudat a viure amb certa tranqulitat la vida i per això aquesta constància en l'error fa que sapiguem que tot el que deixa de ser memòria permet i garanteix aprendre .. Però podem aprendre de l'error? Hauríem de desaprendre aquesta mirada competitiva de no voler caure en els errors ?  Aprendre a desaprendre el que fem i el que som, el que diem i el que no diem....

1 comentario:

montse dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.