viernes, 3 de junio de 2011

Recuperar la història , per a què ?

No és el mateix ser víctima que ser botxi o perpetuador de l'horror o la barbàrie. La història molts cops analitza els fets de forma aillada com si per si sols i de forma diferenciada fossin motiu i garantia de veracitat. En el cas de l'holocaust explicar com Alemanya va jugar un paper de revisió dels propis fets permet entendre que en un procés com aquest res resulta fàcil ni suficient. La separació quasi immediata de Alemanya en dos blocs encara complica més la situació de la ideologia nazi i la seva relació amb el poble alemany com a responsables del genocidi jueu, gitano, espanyol, homosexual,...Ahir revisavem precisament aquests aspectes per adonar-nos que en aquests procesos Espanya i Catalunya no estem tan malament. La memòria histórica ha permés en els darrers temps realitzar debats entorn d'aquesta responabilitat del poble alemany en el procés de destrucció de les víctimes...L'apropiació de les mateixes per faccions i grups origina com a tot arreu problemes d'identificació respecte a qui són victimes realment i qui responsables ..No és fàcil fer això sense per exemple no parlar de la importància dels comunistes o marxistes però tampoc ho és no oblidar les atrocitats que Stalin va fer més enllà de l'alliberament dels camps en nom de l'antifeixisme. Alemanya amb nombroses lleis de l'amnistia ha fet que les noves generacions ens preguntin si cal interpretar la història amb elements emocionals que ajudin a fer aquesta catarsi col·lectiva o si cal buscar encara culpables i expiar la perpetuació de la dominació davant del feble. Ahir a l'estació de              on els jueus eren deportats massivament cap a Austchwitz la via finalitzava amb una placa on per primera vegada surtia la paraula els botxins nazis ...ens vem preguntar si això era un error o si era ......

1 comentario:

el refugi de la memòria dijo...

l'estació de Grunewald ;-)) gràcies per la reflexió!