sábado, 11 de junio de 2011

L'art i no el coneixement fa que l'home sigui creador....


       Deixava la taula parada i sobre les estovalles d'un blanc pervers per la puresa que semblava projectar es podia observar la seva obra d'art :potser un simple i boníssim pastís . Un art que el feia prop d'aquella immortalitat que ell tant buscava. Les lectures de Thomas Mann "Doctor Faustus" i "Mort a Venècia"  així com la del jove artísta que busca i creu en l'art per l'art no l'havien deixat indiferent, Res li semblava prou apasionat  , prou intens, prou viu com per aturar la seva respiració i quedar expectant davant la situació fins a morir allí mateix com si res més tingúes la categoria de  ser etern. Precisament la diferència entre reproduir i crear era la relació que Nietzsche havia establert entre el coneixement segons la filosofia socratica-platònica i l'art dionisiac del pacte  mefistofèlic. 

      Reproduir-(se)-(nos)-(vos)  a la vida deixa que les coses ens condueixin per una inèrcia quotidiana de repetir les coses per un costum i un hàbit  que ens porta a creure que això ens portarà a la felicitat. El model que sosté en els manuals d'autoajuda i en els llibres divulgatius la idea que ser feliç significa tenir èxit, triomfar, ser competitiu, fer diners, tenir familia, parella, treball ....sembla que intenta que s'entengui que viure és ordenar la vida com si es tractés d'una capseta de colors amb vetes i fils de colors on cadascún d'ells es troba situat en el seu lloc i regular els espais és dominar la pròpia vida. D'altre banda hi ha un altre cosa que no és model de res ni ho pretén ser que busca dins seu quelcom entre la paradoxa i la contradicció permanent de viure i sobreviure de crear i de lluitar per poder "balbucejar"sons i paraules sense gaire més que provocar-se quelcom que ens sostingui en aquest mar de dubtes i de tirabuixons permanents que és el viure.Aquesta opció és desendreçada i sempre el seu caós el fa avançar i retrocedir , girar i recular, i demanar que els moments s'aturin per un simple instant per ser eterns. La vida així no és res més que un pou fosc on sura tota mena d'esculls, de remores, d'objectes moguts per un atzar. 
L'art és el que fa que ens relacionem amb nosaltres mateixos sense sentir la compassió que Nietzsche ens qüestionava i ens aboca a llençar-nos amb els ulls clucs a l'abisme de la negror més absoluta.. Per això la fidelitat a la terra no resulta altre cosa que descansar en la tristor i melangia dels desheredats , dels exiliats, dels desposeits , dels incompresos i potser m'atreviria a dir dels indignats...precisament perquè no creuen en somnis i capsetes de colors.


"Però quan el camí tombà de nou rera d'una roca , el paisatge canvià tot d'una i Zaratstra es ficà en un indret on regnava la mort.Penyals negres i vermells s'hi dreçaven cap enlaire: ni un bri d'herba , ni un arbre, ni un refilet d'ocell. I és que era una vall que tots els animals esquivaven, àdhuc els animals de rapinya.....(...)  Zaratustra , però, es colgà en un negre record  , perquè li feia l'efecte que ja havia estat alguna vegada en aquesta vall...(..) Llavors veié, quan obrí els ulls , alguna cosa que seia a la vora del camí , alguna cosa que tenia la forma  d'un home, però que amb prou feines ho semblava , quelcom inexpressable. I de cop una gran vergonya s'apoderà de Zaratustra , la vergonya d'haver vist amb els ulls una cosa semblant; tornant-se vermell fins a l'arrel dels seus cabells blancs , apartà la mirada i aixecà el peu per ananr-se'n d'aquell indret tan trist. (....) i finalment en sortí una veu d'home i un parlar d'home : - quue deien així: 
          -Zaratustra ! Zaratustra! Resol el meu enigma ! Parla , parla! Quina és la venjança contra aquell que ve a retre testimoniatge!  Jo t'invito a tornar enrera , ací hi ha gel relliscós! Vés amb compte, vés amb compte que el teu urc  no s'hi trenqui les cames!  Et penses que ets savi, tu orgullós, Zaratustra ! Resol , doncs , l'enigma , tu , dur trencanous -l'enigma que jo sóc !  Parla , doncs : qui sóc jo!  
           - Però quan Zaratustra hagué sentit aquestes paraules  - què creieu que s'esdevingué a la seva ànima?  La compassió l'escometé ; i s'esfondrà de cop , com una alzina que ha resistit llarg temps molts llenyataires ...."  

No hay comentarios: