jueves, 23 de junio de 2011

Antimanual per desaprendre part 2



Walter Benjamin en el seu llibre "Breu historia de la fotografia" diu el següent :

Pretender fijar fugaces espejismos , no es sólo cosa imposible , tal y como ha quedado probado tras una concienzuda investigación alemana sino que el mero deseo de proponérselo es ya una blasfemia" 

Em sembla que en aquesta reflexió que apunto no es tractaria de fer del propi subjecte , o sigui, el jo un nucli sólid per encorar les moltes i multiples percepcions que les mirades o les relacions que estableixo amb les formes d'aprenentatge poden produir. Quan parlo de desaprendre ho relaciono amb l'arrel profunda del jo mateix. Podem dir que és el joc de la reinvenció. Què volem dir amb això ? Doncs que hem de deixar de ser els mateixos sempre , hem de poder desfer-nos del que som i del com som... Perquè l'experiència ens relaciona amb el que som intímament i precisament aquesta ens condiciona si no sabem desfer-nos de la motxilla que portem sobre nostre. Com mirar diferent per aprendre diferent? Per mi aquesta és la qüestió que em porta a la necessitat de parlar de desaprendre'm per poder arribar de manera diferent a la realitat amb una mirada que no sigui com fins ara ha estat sempre la mateixa... Sempre mirem de la mateixa manera , sempre ens condicionem a nosaltres mateixos ..... Es tracta de realitzar una veritable emancipació del que un mateix és ...per això cal deixar de ser el jo que fins ara ens vesteix, el que ens fa mirar com sempre, el que ens apropa de la mateixa manera a la realitat...  JPerò el problema es precisament aquesta emancipació com espectadors ...Jacques Rancière  ens deia la visió és exterioritat , desposeir..... Per això quan més contemplem -ens  diu - menys som nosaltres mateixos.... En aquest mirar ens separem de la veritat , de la veritat mediatitzada del que sempre reproduim del que ens fa relacionar-nos amb l'existència...Per això en les formes d'aprenentatge aquesta relació entre nosaltres i la realitat no pot ser un producte resolt , acabat, configurat per una estandarització del que ja hem portat dins nostre com a elements que ens determinen el que fem, mirem, vivim, experimentem .... Desaprendre té aquest sentit  de relacionar-nos amb el món d'altre manera per poder aprendre de manera diferent... 

1 comentario:

el refugi de la memòria dijo...

Difícil empresa que proposes Xavier. Deixar de ser nosaltres? posar-nos a la pell d'un altre? Viure l'experiència -ja per sí subjectiva- des d'una altra perspectiva? Interessant si més no! Una vegada, en un curs, ens van fer la següent pregunta: què fa moure una bandera penjada dalt d'un pal? Respostes?!