domingo, 24 de abril de 2011

El costum i la necessitat ....Reflexions entorn de la diada de Sant Jordi

                                            tallar un arbre .....per costum o per necessitat ? matar la vida...
  

Tradició                                      
-Saps Mercé per Sant Jordi em torno a enamorar cada any ? 
-Què vols dir que només et sents enamorada per aquesta data Josep ? 
-No , és una manera de parlar ...tu ja m'entens ...
-Doncs no , no sé que vols dir "tornar-se a enamorar" ...És què no estas enamorat encara ? 
-Què vols dir amb aquest "encara" sona com a costum   potser ...
- Si és el costum de dir-ho així ....
-No vols dir que és la necessitat el que fa que aquest "encara " ?  
- No m'atabalis si us plau i gaudeix de la diada tan bonica...
- Com puc gaudir si encara no sé que vols dir amb això del costum dels encara o de les necessitats de la festa o diada...? 
- Deixem-ho estar si us plau sempre que discutim no arribem enlloc ... ( passejant per Rambles) - Discutim perquè ens estimem no et sembla ?  O creus que ho fem per alguna altre cosa ? 
-Avui no tinc el cap per la teva filosofia barata de pa sucat amb oli .... deixa'm ....
-Ara és la meva : estas donant-me aquesta oportunitat que fa tan temps buscava ? Marxar i deixar-te ...? 
- No home és una manera de parlar tu ja m'entens .... jo no volia dir el que he dit ..ja ho saps..
-Doncs no sé que cony fem parlant fa estona sobre paraules que no diuen el que diuen i coses que no es pensen com es pensen ...  No et sembla que potser hi ha prou d'això ? 
- Tornem-hi  "això " ...  ........ allò ,   acabem sempre on hem sortir .... ja fa anys ....llàstima.....




Novetat




Mira Miquel estic tant entusiasmada que no  sé per on començar a donar-te petons....
Dona , si em  dones una abraçada ja en tinc prou ....
Què poc romàntic que ets !!! Sempre igual !!!
Ja saps que el món està pler de romàntics  i fracassats ....
Ets a vegades tan poc sensible però "sé"  que t'estimo bojament ...com la meva  vida...
Laia què exagerada que ets....no s'estima com la vida s'estima com podem....
Tu sempre sembla que recitis les classes de Morey quan el desconsol justifica la soledat de la pròpia existència....
Doncs no jo també penso i sento que t'estimo ...però això no és una raó sinó un fet , un acte, un  sentiment que m'atrau cap a tu .....
I Miquel ? Sempre m'estimarás com avui ,Sant Jordi? 
Ja , ja , ja.....no existeix l'eternitat només a les pelis ...som una estrella fugisera i prou....
Què poc romàntic , quin poc entusiasme per les coses,...es pot estimar sense  dir t'estimo? 
No ho sé però ...no ho sé......




Postmoderns de temps molt postmoderns


Oye tio me caes bien (hablando por teléfono)
Y tu Juan me encantas
Pues vale 
Pues vale tambien
Que happy me lo pase ayer noche .. me gusta tanto hacerlo  contigo
Pero lo nuestro - con mi madre por en medio- no tiene salida....
Bueno eso ya lo veremos....no te parece
Andrés sabes que te deseo más que mi corazón
Lo sé Juan , lo sé ....
Me gusta estar contigo casi casi siempre aunque me destruyas cada noche
Bueno ya será menos . Por cierto has sacado a Puxi a pasear esta  mañana ... sabes que no llegaré pronto esta mañana....decidimos liberarnos y no hablar de ataduras....ahora mismo estoy con él..
No tienes perdón mi corazón  siempre igual.....pero te quiero a mi manera...

1 comentario:

Anónimo dijo...

"Porque el hombre es trascendencia, jamás podrá imaginar un paraíso. El paraíso es el reposo, la trascendencia negada, un estado de cosas ya dado, sin posible superación (...) La belleza de la tierra prometida es que ella prometía nuevas promesas. Los paraísos inmóviles no pueden prometer más que un eterno aburrimiento".

Simone de Beauvoir