viernes, 11 de febrero de 2011

Tinc dues idees i no sé que fer amb elles ......COMPLICITAT I COMPASIÓ


Penso que la il·lustració ha estat la necessitat de voler creure en l'ésser humà i en la potencialitat de la raó. El progrés de la ciència ha de fer possible el progrés de la humanitat i de l'espècie. El segle XIX de fet va poder creure que la revolució de c.Darwin  i les revolucions industrials amb el vapor i el petroli feien avançar l'ésser humà amb l'objectiu d'un món millor. Les utopies socials, literàries de Moro,Campanella, Fourier, Swift, semblaven una realitat possible. El segle XX amb les dues grans guerres mundials va desmentir aquesta idea. Sembla que l'extermini massiu del poble jueu, del poble gitano, dels col·lectius homosexuals, de soldats republicans, .dels testimonis de jehovà , desmenteix la tesi il·lustrada. Com explicar aquesta barbàrie ? 
Com entendre Austzwitz , Mauthausen, Gusen, Treblinka, Birkenau, Ebensen, ........?  
Som o no som còmplices de l'horror i de la barbàrie ?  La Guerra d'Espanya va establir complicitats silenciades que encara avui s'hereden en nosaltres .... l'ammèsia col·lectiva en els conflictes permet disoldre les complicitats i responsabilitats.... Com Eichmann  obeim ordres , simples ordres ........històries com els nens segrestats en el franquisme, en la dictadura de Pinoxet, en la de Videla,  exemplifiquen aquestes complicitats... I d'altra banda la compicitat del règim amb el suport logìstic als criminals nazis oferint aixopluc i silenciant els seus crims... Com els crims de guerra en els pobles d'Espanya a la Guerra , o els crims de guerra del nazisme amagats i enterrats silenciant la complicitat de governs estrangers amb el boicot als republicans no reconeguts pel franquisme, ... sempre hi ha aquesta complicitat que ens delata, ens responsabilitza del que no hem fet, del que no hem dit, del que ens ha fet mirar cap a l'altre banda del carrer quan agredien a un immigrant , del que ......   
Qui no és complice de res ?  Qui no justifica amb la seva indiferència i la seva mirada el mal del món, les injustícies del món, ....... ? 
Per això la compasió desperta en nosaltres un sentiment d'apropament a les víctimes  , als desconeguts, als altres a aquells que no tenen rostre, ni paraula, els musulmans que deien els nazis , els que han perdut tot senyal de dignitat humana... La compasió i la complicitat son senyores que cabalguen per els prats de les nostres muntanyes cercant entre nosaltres una vall darrera per instalar-s'hi per sempre més ....

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Con-pasión aprovecho tus reflexiones, mientras añado a las mías éste fragmento de Alain Finkielkraut.
"¿Qué quiere el pensamineto posmoderno? Lo mismo que las Luces: hacer independiente al hombre (...)Con el matiz de que la cultura ya no se considera como el instrumento de la emancipació, sino como una de las instancias tutealres que la obstaculizan. Bajo dicha perspectiva, los individuos habrán realizado un paso decisivo el día en que el pensamiento deje de ser un valor supremo y se vuelva facultativo (...)Para ingresar efectivament en el área de la autonomía tenemos que transformar en opciones todas las obligaciones de la era autoritaria."

(La derrota del pensamiento)

Salud!

XAVIER ALSINA dijo...

Reyes mate , La tolerancia compasiva parte de la idea que hablar de la humanidad es un absurdo, un paraíso sin horizonte o con un sin horizonte perdido...La verdad es extraña sin la referencia a nadie , pero también la ética resulta incomprensible sin la referencia a nadie, y el lenguaje resulta absurdo sin la dirección de nadie ni nada..La tolerancia compasiva tiene al otro como simplemente otro sin preguntarle quien es , que religión tiene, que ética le compromete , de que ideología es... ¿ Por qué Marx era un judío antisemita? ¿Por qué Hegel un pensador sensible a pueblos y tradiciones? El problema pues gira entorno a la ley o a la verdad puesto que ambas parecen incompatibles. En la derrota del pensamiento Alain Finkielkraut sostiene que la linea divisoria entre modernidad y postmodernidad no existe puesto que ambas buscan el estado de emancipación del ser humano por encima de las ideologías , sin embargo conviene diferenciar entre la cultura de las masas , propia del sistema , de los cánones y la cultura suburbana, la cultura como anticultura que no hace más que intentar alcanzar esa diferencia entre el progreso idealizado de la tradición ilustrada y la subjetividad de quien pretende balbucear algo incompresible para que nos reconozcamos como seres verdaderos. Por eso la ley dicta y la verdad muestra se revela se presenta... El pensamiento facultativo no impone ni dirige simplemente ofrece sin más... lejos nos movemos entre este magma de sensaciones contingentes más allá de la razón deje de someternos a nada ni a nadie y lo digo casi con la boca pequeña , ¿Cuando la razón ha confirmado algo de verdad en nuestra historia? La amarga experiencia del destino ejemplifica más y mejor el rumbo perdido de nuestros ocasos...gracias por tu comentario amigo.