Buscar este blog

sábado, 23 de octubre de 2010

Com llegir a Plató ?



En aquest video trobem una possible interpretació del  platonisme més popularitzat ...la caverna és el món sensible aparent  i l'exterior de la caverna ens presenta el veritable món platònic. Però és aquesta una bona proposta de lectura de Plató ? 





El problema doncs es presenta  en el com  saber llegir a Plató i el que per mi és evident és que el lector sempre afegeix en el que llegeix els prejudicis o preconcepcions que biogràficament l'arrastren..  Era Plató realment  platònic o més  aviat era socràtic  o  aristotèlic o ...?  En l'adaptació que els temps van fer de Plató el mite s'explica en clau de ciberespai. Matrix és una red virtual , una xarxa ....
Però en qualsevol cas tal com es sosté en el llibre "el naixement de la filosofia " de Giorgio Colli dins el capítol "La filosofia com a literatura"  ens parla de l'escriptura es modifica l'estructura de la raó,del logos. Amb aquesta es falsifica radicalment la interioritat. Plató inventa el diàleg com a literatura , com retòrica o dialèctica escrita.... i curiosament això s'anomena FILOSOFIA. Abans la tradició preliterària oral feia que la saviesa es comuniques d'altra manera. Plató doncs reconstrueix  aquesta situació de diferenciar la filosofia de la saviesa. El propi Plató explica en el Fedre que "aquells ques pensen que l'escriptura transmet coneixement són ingenus i fins i tot en la seva Carta VII diu que "cap home assenyat gosarà confiar els seus pensaments a discursos immòbils com ara els escrits amb lletres".. Per tant després del que diem sembla que la lectura de Plató mai és bona si la fem a la llum extratemporal i dogmàtica. 

martes, 19 de octubre de 2010

És Plató un cadàver ?

Explicant com comença el diàleg platònic de la República intento fer reflexionar sobre l'actualitat de Plató. El diàleg comença quan tornen d'una festa religiosa i acaben a casa de Cèfal allí els qui arriben entre ells Adimant, Glaucó, Sòcrates i Polemarc es troben en una improvisada reflexió sobre el final de la vida. Un home vell examina en veu alta què ha estat la seva vida..Aquesta idea platónica es viva i present avui en dia ...només una vida examinada (posada a examen) val la pena ser viscuda. Què vol dir això ?  Si ara us demanés que tothom posi a examen la seva vida perquè seria capaç de valorar-la ?  Si la pregunta com segueix en el diàleg sembla que posi a examen un determinat estil de viure -una estética de l'existència- aleshores : quin és la forma de vida o estil de vida millor ?  I en Plató això coincideix amb la vida més justa, la més bona. Per això a aquesta pregunta segueix la idea de l'home vell que examina la seva vida i troba que ha estat just en tot perquè no ha robat, ni ha mentit...
AIxò fa iniciar un diàleg on el primer que intervé és Trasímac, un sofista de la segona generació que defensa que la justícia és l'interés personal del més fort ..
El debat doncs és actual : Què és la justícia ?  I en què consisteix ser un home que actua justament o injustament ?  A Mataró l'any 2006 un tribunal popular va jutjar una dona i un home per haver robat i assessinat la seva veïna . El tribunal popular va imputar a la dona ´tan sols el robatori . Uns anys més tard un tribunal de justícia ha considerat que la dona té provada la seva autoria respecte a l'assessinat ... Quina és aquesta idea de justicia ? La del relativisme de la sofística que considera una justíicia vinculada a cada interés personal de cada ciutadà ?  Posem aleshores l'exemple del Tribunal COnstitucional ...què fa que no es possin d'acord en els membres que representen el màxim òrgan de justícia ?  Cada membre és votat per un partit polític on queda l'interés general o comú ?  Sòcrates té una idea de la justicia on la persona o ciutadà no pot entendre la justícia si no busca la idea de justicia de l'Estat.  Aquest doncs sembla el problema la justicia com un mitjà o com un fi ...Trasímac sembla defensar la idea d'una justicia al servei de...o sigui com a mitjà  a diferència de Sòcrates ( Plató ) que pensa en una idea de justicia com a fi ..Es doncs el tema actual ...quan critiquem la justicia pensem que aquesta és una qüestió de l'Estat o de les intitucions jurídiques i polítiques i ens desvinculem d'aquesta. En el món grec la ciutadania era un estil de viure que s'havia d'entendre com una recerca constant dins un mateix de la justicia per ella mateixa i no com un bé al servei ... Plató doncs deixa de ser un cadàver i es converteix en un autor actual ... Quina és la millor forma de govern  possible ?  Quin és la forma de govern més justa ?  Sembla que el problema de la justicia continua sent com abans el problema ..De quina justícia parlem ? De la dels codis civils , penals , militars, .. o bé ?

viernes, 15 de octubre de 2010

Què fer a les classes d'història de la filosofia ? El procès d'aprenentatge.

Fa pocs dies llegia els darrers debats que s'estan produint en la xarxa de professorat de filosofia a Catalunya.  Aquesta sensació de no saber cap on tirar, de no saber si el que fem té quelcom de sentit , de no saber si realment els nois i noies aprenen alguna cosa sembla que s'acaba contagiant dins els discursos creuats i presenta  una reflexió sobre la pràctica docent. Fins i tot hi ha qui comentava que ja hi havia prou de pedagogia. Però cal dir que em sembla que dient que no volem saber res de la pedagogia en el fons acabem parlant de com ensenyar, com ajudar a aprendre , com educar. Una de les intervencions penso que donava la clau del que fa temps penso que ens està passant.La realitat és una i la nostra pràctica és un altre. El meu desencís des de fa temps en els resultats de les proves de les PAU constata precisament aquesta idea. No ensenyo per superar una prova , no estic al nivell d'exigència que es demana des del departament. Aquesta realitat que succeeix fa uns tres o quatre anys evidencia aquesta distància entre la meva docència i la demanda europea del que ha de ser la filosofia. Bé hi havia alguna professora que ho expressava molt més bé. D'altra banda els companys i amics que fa temps penso i crec que tinc com l'Alejandro Sarbach o en Jordi Beltran en els seus blocs sembla que intenten iniciar una línia de reflexió serena i prudent per moderar aquest malestar entre la didàctica i la realitat docent. Com explicar a classe de filosofia més enllà de les lliçons magistrals que fan tenir alumnat passiu i poc receptiu doncs no participen del procès d'aprenetage personal ? L'altre dia veia com una de les alumnes més atentes precisament mentre jo projectava en la pantalla la imatge i un resum del mite de la caverna ella realitzava un exercici de llatí o grec. El cert es que no ens pot deixar indiferents coses com aquestes.Ja fa dos cursos a propòsit del Seminari Virtual de filosofia que algun professorat comparteix vaig iniciar el propi curs de moodle que tinc obert per visitants.El curs intenta penjar materials propis i d'altres companys i companyes que es troben a la xarxa per tenir una mena de col·leccions d'informació i també oferir la possibilitat de realitzar tasques personals on-line útils per reflexionar i treballar els autors. Però aquest sistema tampoc crec que ajudi a crear una dinàmica interessant i oberta dins l'aula. Enguany tinc 40 alumnes a classe i resulta difícil mantenir com deia el professor Ramón Sánchez l'atenció, la motivació i realitzar una bona lectura dels textos sel·leccionats dels autors. D'altra banda llegia aquests dies dos professors que van oferir fa pocs anys el curs de competència digital de filosofia virtual al qual alguns de nosaltres vàrem poder participar insistint en la idea del bon professor. Ensenyem el que curricularment ha d'explicar-se i són els currículums indicadors de les necessitats socials i humanes del món actual ? Els cinc indicadors  que semblen voler les families pels seus fills i filles poc tenen a veure amb les classes repetitives i memorístiques que oferim. Per altre cantó com superar la classe informativa o instructiva ? Llegia a Gilles Deleuze i Fèlix Guattari en el seu llibre ¿Qué es la filosofía?  i reprodueixo el que em feia pensar sobre la nostra pràctica : 

" Los conceptos no nos están esperando hechos y acabados , como cuerpos celestes. No hay un firmamento para los conceptos.Hay que inventarlos, fabricarlos, crearlos. (.....) Los filósofos ya no deben darse por satisfechos con aceptar los conceptos que se les dan para limitarse a limpiarlos y darles lustre, sino que tienen que empezar a fabricarlos, crearlos y convercer a los hombres de que recurran a ellos.(....) pero hay que sustituir la confianza por la desconfianza, y de lo que más tiene que desconfiar el filósofo es de los conceptos mientras no los haya creado él mismo (Platón lo sabía perfectamente , aunque enseñara lo contrario...).....La filosofía no es contemplación , ni reflexión, ni comunicación..... la idea de una conversación democràtica occidental entre amigos jamás ha producido concepto alguno......Conocerse a sí mismo -aprender a pensar- hacer como si nada se diese por descontado -asombrarsede que ...., estas actitudes interesantes no constituyen una ocupación bien definida, una actividad precisa ni siquiera desde una perspectiva pedagógica.(.....) Se habla del fracaso de los sistemas en la actualidad , cuando sólo es el concepto de sistema lo que ha cambiado. (...) Si la filosofia tiene unos origenes griegos , en la medida que se está dispuesto a decirlo así, es porque la ciudad , a diferencia de los imperios o de los Estados, inventa el agon como norma de una sociedad de amigos, la comunidad de hombres libres en tanto que ciudadanos .Tal es la situación constante que describe Platón : si cada ciudadano inventa algo se topará obligatoriamente con otros rivales,..... La rivalidad culmina con la del filósofo y el sofista que se arrancan los despojos del antiguo sabio , ¿pero cómo distinguir el amigo falso del verdadero, y el concepto de simulacro? ...."

Sembla doncs que aquesta pràctica filosófica resulta ser més que una pràctica docent on l'aprenentatge no és un procès en una sola i única direcció. El subjecte i els subjectes participen del mateix aprenentatge i les eines i la metodologia hauria de ser compartides. Les pràctiques cooperatives i els grups de treball per projectes, per nivells d'interés trenquen evidentement l'esquema curricular però com podem explicar Plató sense parlar del present i contextualitzar la realitat del diàleg filosòfic en un debat o en un producte compartit i pensat entre tots. Els meus primers dies de classe l'entusiasme sembla que novament circulava per les meves venes però quan llegeixo debats sobre les condicions formals en què es produeix l'aprenentage com la del professor Rafael Robles que reflexiona sobre l'ús del vosté per  dirigir-nos a l'alumnat tinc la sensació que les coses van per altres camins. El cert es que a primer aquest "corsé" no es produeix tant per això aquest curs estic treballant amb les sèries de televisió com els simpson, house, els soprano. Fins ara això em permet treballar de manera més creativa i oberta i l'alumnat sembla que dona un altre tipus de resposta no uniformitzada, no estandaritzada, no reproduida. Si en canvi tinc bons exemples d'alumnas com la Laia i l'Anna que entren força bé en el joc de la creació personal del fer-se, del construir-se, del descobrir-se,del nèixer amb les seves aportacions al curs de segon batxillerat amb els post o newsletter que publiquen. Intentaré llegir el llibre que algunes companyes de filosofia recomanaven de Don  Finkel per seguir pensant com no desesperar en l'intent de fer ? donar ?  impartir? les classes a l'institut de Mataró.

lunes, 11 de octubre de 2010

EDUCAR NO ÉS EDUCAR-SE ? . DINS LA MIRADA PRÒPIA


Fa pocs dies a classe de filosofia vaig parlar amb -penso i crec- cert entusiasme de la màxima que la meva alumna Laia ha intentat reproduir aquí. Recordo molts cops una petita estatueta amb tres micos que a casa tenim. Per saber viure : no veure, no parlar i no escoltar. Quan a classe vaig utilitzar aquesta idea introduia a Sòcrates i els sofistes. Aquest fet de presentar una contraposició com aquesta entre els estrangers arribats a l'Atenes de Pèricles i el savi Sòcrates amb qui discuteixen  fa anys no m'acaba d'agradar. Un autor com Michel Onfray en la seva obra " Las sabidurías de la antiguedad" ens intenta presentar la sofística com una alternativa no a qui utilitza arguments capciosos o falsos amb intenció de buscar l'engany amb la intenció de dir que no són veritablement filòsofs. Onfray ens presenta els sofistes com els defensors del relativisme, el perspectivisme, l'individualisme,el realisme empíric, el materialisme fenomenista, la immanència monista, l'escepticisme polític,la democratització de la cultura, l'ús públic de la filosofia. Es en aquest sentit Plató un pijo orgullos que menysprea qui guanya diners amb el seu treball no com ell ? No menysprea Plató  aquest intent de democratització de la cultura a les classes populars ? Realment Plató és un home privilegiat en una Grècia on els pobres, els treballadors són clarament discriminats així com les dones, esclaus, etc... Aquesta idea de Paideia (educació entesa com a cultura) era clau per aquesta cultura o civilització.
Si penso en aquesta idea de poder configurar el propi caràcter o manera de ser com una estètica de la existència penso en determinades idees que podriem dir m'enganxen i obsessionen. En primer lloc la configuració del caràcter ens la construim sempre al llarg de tota la nostra vida. En segon lloc la proposta d'educar molts cops és llunyana dins la nostra vida mateixa. Com entendre que un adolescent que ha viscut rodejat de llibres i llibres amb quantitat de parets folrades i ha vist llegir hores i hores i comentar el que es llegeix mai ha agafat un llibre pel seu compte i fins i tot rebutja sistemàticament les lectures obligatòries que se li proposen des de l'escola ?  Com entendre que ara estudiant la matèria de filosofia a batxillerat s'adona que  a casa tenim mussols, estatues amb el pensador de Rodin i que la filosofia és un toston absurd i avorrit ?  Com entendre que els jocs preferits de l'adolescent siguin els més violents i agressius i que tenint la oportunitat d'un viatge a camps com Mauthausen no en vulgui saber res ?  Com ?  Per això torno de nou a la imatge que la Laia ens va enviar per el concurs de fotografia filosòfica que cada curs venim realitzan . Per viure no veure, no parlar, no escoltar.... I per això penso que educar no és educar , educar no és no educar, educar no és educar-se.... Per molts intents que fem per explicar-nos mai ho acabem de fer i l'amiga o l'amic pot confondre les intencions amb les creences, o els seus presuposits amb els nostre gest. Vivim en aquesta permanent confusió del que fem i del que diem , del que amaguem i del que demostrem... la pròpia experiència ens diu que l'altre persona només veu el que vol veure, tan sols escolta el que vol escoltar,  i tan sols parla del que vol parlar.. I quan tenim experiències que fracassen ens adonem d'aquesta realitat que ens delata : som el que els altres volen que siguem malgrat intentem desfer els enganys com la historiografia filosòfica amb els  sofistes. I segurament als molts missatges que rebem donant resposta o explicacions al que hem fet per mereixer o per desmereixer , a voler entendre els fets o fenòmens incomprensibles per nosaltres no ens queda més que el silenci sense més i el dit acusador del qui configura la història com creu i vol que sigui.

viernes, 8 de octubre de 2010

EL ESPÍRITU DE LA DEMOCRÀCIA ....O LA OBEDIÈNCIA POLÍITICA DE LOS SÚBDITOS.

En un tiempo no muy lejano yo también fuí guerrillero. Combatía contra la guerra, contra el odio, contra la contra, contra el mundo , contra los estúpidos que viven del cuento, contra los idiotas que parecen empresarios de corbata y traje, contra las chicas bien maquilladas con tacones altos y colonia chanel número 5, contra los intelectuales ratas sabias de biblioteca, contra los que por pertenecer a una organización no gubernamental como Amnistía o Intermón se creen que heredaran el reino de los cielos, contra los avariciosos, los malévolos, los cizañeros en claustros y asambleas, contra los amargos de corazón negro que opinan de todo y no hacen nada de nada, contra los que ordenan y mandan a cambio de vivir ellos mejor, contra el profesorado engreido que utiliza a sus alumnos para su egolatría narcicista, contra los sabios  impenitentes amantes de ignorar quien menos sabe en apariencia, contra los medios de comunicación que difunden falsas verdades o medias mentiras obedeciendo a los poderes fácticos del sistema, contra los que utilizan su política personal para crecerse a sí mismos, contra los directores de banco que presumen de dominar el dinero a costa de los jubilados, los  mileuristas, contra los que se olvidan de las injusticias del mundo , contra los que utilizan la raza para sembrar el odio contra todo lo diferente a ellos y ellas....
Hoy en el periodico "El País" edición impresa se observa que las guerrillas o sus guerrilleros ,  los contestatarios, los protestones, los que se quejan, los que viven empreñados o disgustados con todo y contra todo no estan de moda.  Por un lado el peligro del ciberespacio resulta cada véz mayor. Parece según Ignacio Torreblanca que un virus introducido en un USB puede ocasionar un efecto más devastador que una bomba de 500 quilos. Veo pues como la teoria del nuestro coordinador de informática del centro se confirma. La nota que recientemente dirigia a toda la comunidad confirma esta setencia "alguién sobreescribió un archivo en otro archivo y descompuso los boletines de notas" pero también "alguien borro dos carpetas de gestión del centro"... ¿Hay profesorado saboteador del sistema y deberíamos censurar los contenidos, controlar el acceso , identificar el usuario ? ¿Existen los piratas informáticos docentes ? . Avanzo en la lectura y me encuentro con un titular que me llama la atención :  LA CALIDAD DE LA DEMOCRACIA A LA BAJA SEGÚN UN INFORME. El autor de la noticia Blanchar indica que la fuente de información es la Fundación Alternativas en su último artículo. Concreta el fenómeno con la falta de ganas, de motivación, de interés por lo político, por los sistemas de participación política como pueden ser el voto, el debate, el forum, las asambleas, los equipos de trabajo, etc...  Cita textualmente `[Hay una erosión de la confianza , la mayoría de los ciudadanos entienden que la situación política es mala y va a peor lo que provoca desapego ...] y cita a Joaquín Estefanía como periodísta referente. El caso de esta erosión puede estar en la falta de independencia de el Tribunal Constitucional  o el Defensor del Pueblo que se han acabado politizando. Me pregunto como un Sindic de Greuges puede declarar que la respuesta de los maestros de no realizar salidas este año escolar puede ser un atentado a la libertad de los alumnos y sus familias, dirigiendo de forma "criminal" la mirada social hacia nuestro colectivo.  O bien la intervención de la Defensora del Pueblo con sus declaraciones sobre la lengua catalana en relación con la lengua castellana en Cataluña.  Pero siguiendo el orden del periodico veo una carta de un profesor de Universidad de Pedagogia de la U.B bajo el título "Criminalizar a un alumno pacífico" y se refiere a los hechos acaecidos durante la huelga general frente a la Plaza Cataluña. El profesor señala que la falta de imaginacion para anticiparse y coordinar los posibles sucesos que pueden ocasionar la ocupación de un edificio puede justificar el acoso y derribo de los movimientos antisistema, de la criminalización de los sectores contrarios a las economías actuales , o la carga contra las redes sociales y medios de comunicación que opinan diferente. El juego de la prensa confirma precisamente esta fragmentación comunicativa entre la buena y la mala. Por eso unas páginas más allá el profesor Joan Culla i Clarà  insiste en marcar y definir a esos "agitadores sociales como encapuchados ladrones de pantalones de marca " ..Y sigo pensando que mi alma de agitador recuerda como hace pocos dias algun profesor jovencillo enarbolaba la bandera de la decencia y el honor a la estética y el buen gusto señalando con su dedo inquisidor a aquel alumno que mostraba sus pectorales y su tatuaje en las clases.. Cruel realidad esta que ve en el decoro el problema social de nuestros adolescentes y se olvida de otras cosas.... O bien el debate intenso y provocador de un profesor por llenar una hoja de datos administrativos frente a los verdaderos debates que encendidos nos deberían llevar a cambios pedagógicos y a movilizaciones educativas... Pero claro cuando alguien como un profesor esconde en la huelga general sus miserias humanas y su falta de ética profesional todo esta perdido... Sólo me falta hablar de la conferencia debate que ayer escuchaba en el instituto goethe de Barcelona sobre un autor como Walter Benjamin. Se presentaba como un encuentro multidisciplinar entre arte, historia, filosofia, literatura,...de este pensador que se suicido en Portbou. Volvió a salir de mi interior esa contra permanente. Nada parecido a lo que anunciaba indicó que había un encuentro disciplinar ni por el formato ni por el propio punto de unión o desunión. Hay quien hablaba de su obra reivindicando un lugar en el mundo, hay quien simplificaba el arte entre dos momentos Heidegger y Benjamin, hay quien citaba a Genet para hablar de su tarea, y entre todos Benjamin ausente. Suerte que Reyes Mate con su idea sobre la memoria histórica intentó hacernos entrar en este lado oscuro que siempre nos atrapa como humanos. Sólo aquel que sufre , que padece  puede reconocer en el tiempo la idea de repensar la historia.

domingo, 3 de octubre de 2010

IMAGINE DE JOHN LENNON



Imagine there's no heaven
It's easy if you try
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people
Living for today...

Imagine there's no countries
It isn't hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace...

You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will be as one

Imagine no possessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
A brotherhood of man
Imagine all the people
Sharing all the world...

You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will live as one.

Is posible imagine a country without warms ?  These world now has been very inconscient with animals, humans, ecology, .... I think that the new generations can be found any ocations for change these planet.
Lennon form much people represented one ideology. The peace not are the problem , the problem are more and more people that yours reasons are very estupid and crazy. Why they want money ? Why the religion is a big thing that can change the mind of people and cultures ?  
Now if John Lennon had live in these planet his songs can be representative for all the world . I invited that sing these song Imagine and enjoyed with your close eyes and your hand in your heart..

PUBLICIDAD GRATUITA