Buscar este blog

domingo, 31 de enero de 2010

On està la innocència : Das Weisse Band de Michael Haneke



La sala del Verdi en versió original de gom a gom dissabte tarda. No observo el nerviosisme de pel·lícules més comercials. Hi ha una mena de silenci. La pel·lícula de Haneke no pot deixar indiferent a cap espectador. A la sortida tothom comenta que és una pel·lícula difícil. I hem pregunto :difícil per què? 
Jo he decidit anar a veure aquesta pel·lícula per diverses raons. En primer lloc no és la primera pel·lícula : La pianista, El tiempo del lobo, Funny Games, Codigo desconocido, Caché, El video de Benny ,..... En les primeres pel·lícules vaig començar a tenir un cert intererès per un autor que analitza des del cinema les relacions socials i humanes. No fa un cinema d'entreteniment ni tampoc un cinema artístic o estèticament cinematogràfic. Des de les primeres cintes l'espectador es veu implicat és una mena de complice ^[referència a article ] que de manera voluntària o no entra en el joc del director. Reflexionar avui des del cinema d'altre banda no resulta fàcil perquè el cinema té una mena de immediatesa o de temporalitat que fa que no et creguis del tot el que la pantalla t'explica. Però precisament penso que el cinema de Haneke ho fa. El temps és un altre , no precisament immediat i per això l'espectador entra en el joc de mirar i entrar en el que s'explica. La cinta blanca va començar a interessar-me amb dos articles . El primer d'ells de Miguel Parra aparegut al País a les pàgines del suplement "Babèlia". L'articulista presenta la pel·lícula guanyadora de la Palma d'Or del Festival de Cannes com una reflexió sobre els perills del fanatisme religiòs i la psicologia d'uns inicis del totalitarisme alemany. L'autor parla d'una bona part del cinema alemany com revisionista de la pròpia història amb pel·lícules com "El hundimiento" "La ola" " la vida de los otros" ... El segon article va apareixer en la Vanguardia el suplement de cultura del 20 de gener Pantallas amb el títol : "Un silencio raro; un miedo largo" d'Ivan Pintor. En l'article es posa ènfasi en el contrast entre la bellesa del film i l'horror que sembla despertar. Haneke en una entrevista al diari Liberation recordava els perills dels fanatismes i rigorismes polítics, relilgiosos en aquests dies d'immigració, de globalització, de canvis i xocs culturals on l'antropologia i l'etnografia semblen ser les protagonistes d'una veritable "torre de babel". 
La pel·lícula en blanc i negre recupera estèticament una bellesa inusual -fins i tot diria que perduda- en el cinema d'avui. Els primers planols , el contrast de llum en un país on la neu sembla passejar quasi tot el temps , generen un clima gèlid i oníricament de gran bellesa. En aquest sentit els protagonistes -els nens i nenes del poble- atrapen fàcilment amb les seves tendres mirades i veuetes que imploren a l'espectador comprensió i estimació. El món adult rigoròs ,normatiu, impositiu, capriciòs, topa amb el món dels infants. Un món adult pervers davant la mirada dels nens i nenes que amb les seves manetes ofereixen el nou futur històric. El film sembla molt a propòsit per aquests temps que vivim docns obliga a reflexionar sobre educació , paternitat, .... El paper del mestre que relata amb una veu en of queda perfectament fora de lloc. Qui és ell en aquest entramat i a com es resolt la situació?  Les normes semblen que imposen la bona educació i marquen tot recordant constantment la necessitat de mantenir-se fidel als principis morals i ètics de la religió. L'estat de la innocència obliga a acceptar amb odediència cega les ordres del pares. Per això només hi ha una culpidora resposta que no ens pot deixar indiferents: el mal s'apodera de la voluntat dels més febles quan l'odi, la venjança, la irreflexió resulten permanents. L'educació no dona cap lliçó a qui creu que el rigor ofereix la clau de la perfecció moral i ètica més aviat sembla que sotmet dins un estat d'inconsciència col·lectiva.

jueves, 21 de enero de 2010

Per què tot està fet d'argent menys els homes ?


Aquest cartell el vaig trobar en una escapada a la Provença. No recordo el nom del poble podria ser Rousignon o .... Avui una persona m'ha fet pensar en aquesta frase. Per què tot està fet de plata menys els homes ? Recordo que era una casa amb una  curiosa distribució disposada en una mena de clot on els vianant podiem observar plenament la dona que hi vivia.  La frase té una connotació feminista o simplement el mot "homes" fa referència a un genèric universal? Per un lector podria semblar que la plata és un mineral noble molt preuat i que precisament el món es troba noblement construit a diferència de la nostra espècie que no té aquesta noblesa. Però explicat el context d'una casa amb bandera feminista la frase adquireix un altre sentit. Els homes som nosaltres : masculins i mascles. Fent referència a   la teoria crec de Hesiode amb el mite de les races
observo que els filòsofs són construïts de material noble com or , els guardians amb plata o argent i el poble amb materials com el bronze o coure... Les dones no semblen fetes de cap material. En aquest sentit si retornem a la frase les dones son d'argent i els homes clarament no ho són de cap manera. Això deu ser conseqüència d'algun fet o situació de domini del mascle d'anys i anys diria jo ? Però perquè tot és plata i no or ? això voldria dir que aquest "excepte" significa que encara hi ha un material més noble que ès l'or per qui està disposada la naturalesa dels homes mascles ?  De fet continuo preguntan-me la frase què vol dir exactament perque jo encara no l'acabo d'entendre ?

domingo, 17 de enero de 2010

La dificultat per dir res

Aquests moments inapropiats -si es que existeixen- ens ajuden a vestir-nos d'assenyats i a gaudir de nosaltres mateixos. La noticia que ens incomoda resulta motiu de debat: Hi ha necessitat de les imatges amb les víctimes de les catàstrofes ?  De quin són les imatges ?  La comunicació ajuda o desajuda a que les noticies arribin amb esperança o menyspreu. 
El debat doncs sembla que està servit per un "salvame" quotidià. Diguem si tu em vols dir , parlam si tu em vols parlar.... Encara el poder de la paraula continua existint i fent que el diàleg configuri un espai de reflexió i de tendresa. La resta és immediatesa. Ho dic a propòsit dels emails que acostumem a rebre demanant suport a causes desconegudes o a motius .... Crec que hi ha gent que pensa en segons quines situacions " jo voldria baixar a la següent parada i marxar d'aquest viatge que no m'agrada "... I així callar, deixar de pensar, oblidar i seguir dins la closca personal i íntima de la teva existència. En el fons aquesta és absurda, inapropiada, incoherent i plena de moments bonics i moments indecorosos que voldriem amagar per sempre més... Quants sunamis o terratremols personals hem de passar a la vida per poder començar a actuar a fer a caminar i deixar que les paraules ens acabin traint com sempre ?  Hi ha docns dificultat per dir res , per pensar res, per respirar sobre res... Per això sempre he pensat que visc en una incomoditat permanent entre el meu propi error i la miserable existència que conviu amb aquest. 

lunes, 11 de enero de 2010

Lhasa de Sela : la mort d'una cantant



La mort d'una cantant pot ser a vegades el descobriment de la seva música.Aquesta cantant ha mort de càncer avui . D'origen canadenc dominava el francès, l'angles, l'espanyol, i altres ... La seva mirada i la seva veu semblen plenes de melangia , d'un amor contagiòs i d'aquesta penumbra que el món ens porta per instants i ens desconcerta... Amiga de gossos,d'animalons en el seu darrer concert a Montreal va començar a despuntar com una mena de personantge cosmopolita que era ciutadana del món , amiga de la solitud però a la vegada amiga del món...  Us animo a seguir la seva trajectòria discogràfica i d'escoltar i comprar la seva música com homenatge a algú que ja no hi és però que ha estat amb nosaltres....








sábado, 9 de enero de 2010

Platón : en audio

jueves, 7 de enero de 2010

Carta a un adolescente





Mañana tengo un encuentro con la autora del libro "El aula desierta". Como mis intereses habla de educar. Efectivamente parece que este concepto sea hoy un pañuelo de los de usar y tirar, de los de un sólo uso o más bien de los que nadie sabe una vez usados que hacer con ellos .
Estas vacaciones han resultado para mi un verdadero tormento en algunos aspectos como por ejemplo en los de educar.  Creo que tengo un adolescente en casa de 15 años. El plan de vida que ha realizado durante estos 15 dias ha sido el siguiente : dormir de mañana hasta las dos del mediodia y jugar con on line con el PC de su madre a "CAll-Duty Modern Warfare " hasta las 2 de la madrugada. Respecto a su dieta en estos dias ha consistido en comer todo aquello que le apetece , o sea, churros con chocolate, magdalenas, croissants, galletas, turrón de chocolate, coca cola, zumos variados, chicles, caramelos, flan o natillas, etc etc y como desayuna tarde no almuerza más que un plato de sopa que medio deja y eso sí pastel hasta la hora de cena que si esta en casa come bocadillos de jamón que resulta lo único que le gusta. Como se ha levantado tarde evidentemente existe excusa para no poner la mesa y si algun dia se digna a poner dura aproximadamente unos 4 minutos de reloj para colocar cuchillos, tenedores, vasos y mantel. puesto que en la mesa no existe nada más que se deba colocar. Su almuerzo durará aproximadamente unos 7 minutos de reloj para a continuación decirnos a su madre y a su abuela su expresión preferida "vale , majos me voy". Seguidamente se dirige a su habitación donde la cama esta por hacer hasta que su abuela o su madre se acerquen a ella y se pone nuevamente frente al ordenador con su juego favorito. Su sistema es muy curioso puesto que tiene la música del móvil encendida a todo trapo para que nos enteremos los que vivimos en la otra parte del piso y la santa vecina holandesa que disimula cuando nos ve salir por la puerta. Mientras teclea las acciones para matar a todo ser viviente puesto el juego consiste en eso ponerte en lugar de un soldado marine para matar a cuantos más mejor y demostrar tu dominio en armas de todo tipo se comunica con su amigo del alma que esta on line en el chat jugando a lo mismo. Por eso tienen una linea abierta en la telefónica que les permite estar horas y horas con el telefono inalàmbrico abierto con el altavoz para hablar como si estuviesen alli mismo. De hecho todos los que estamos cerca de su habitación lo escuchamos horas y horas hablar sobre el tiro mejor o la arma que funciona más. Si alguna vez hablamos de responsabilidades nos mira con una cara de " no os pongais de mal rollo que no hay para tanto". Bajar el perrito que tenemos para él que lo realiza en contadisimas ocasiones dura unos 2 minutos tiempo insuficiente para que el perrito pueda levantar su pata y mear. Por la noche se ha acostumbrado a salir algunos dias a casa de sus amigos para ir a dormir o bien trae algun amigo a casa que por su puesto ni pone la mesa, ni se hace la cama donde dormirá, ni quita el lavaplatos ..... Eso si cuando va al cine pide sus 20 euros de rigor para palomitas, coca cola y la entrada sin ningún problema. Esta es su dinámica de cada dia de vacaciones sin más. Recuerdo un diálogo que he tenido con él para hablar de un fiesta que hicieron donde su amigo les dejo su casa y les preparó comida y películas para que estuvieran muy bien. Sin embargo todo acabo muy mal puesto que cuando los padres regresaron se encontraron con una mampara rota, vomitos por toda la casa, meados, etc etc .... reflexionando sobre el comportamiento de su amigo él parecía que justificaba las mentiras a sus padres sobre su borrachera, o las mentiras sobre sus actos de violéncia descontrolada. Yo ingenuamente intentaba hablar de su responsabilidad de su incapacidad para ponerse en el lugar de los padres que les dejan la casa. Hoy sé que su amigo que causo destrozos y se emborracho sólo fue castigado por su madre por no llamar cuando le dijo que le habia de llamar y nada más. Insistiendo más en porque bebían él justificaba que muchos amigos saben controlar bien la bebida y no beben compulsivamente ni beben por beber... Cuando le hablo que es importante ducharse y no gastar mucha agua por un problema global su respuesta és 20 minutos o más en la ducha a diario. Claro que sólo ha suspendido dos matèrias y como él mismo dice que todo el mundo suspende y ya está. Ha tenido Reyes Magos , Santa CLaus, y ha salido cuando ha querido porque es responsable puesto que controla cuando bebe y no fuma y no se mete en lios con nadie. Eso si está un promedio de 10 horas frente al ordenador matando a todo bicho viviente pero eso es lo de menos.
Como veis mañana seguiré hablando de educación frente a la incoherència de un hombre que vive con un adolescente de 15 años incapaz de leer, de responsabilizar-se , de comprometerse, .... y me pregunto si puedo seguir siendo lo que soy un escritor de epístolas sin sentido ? ???? ¿Dónde está el problema? ¿Dónde está la solución? ¿Dónde está el compromiso? ¿Dónde está la educación?

PUBLICIDAD GRATUITA