viernes, 17 de diciembre de 2010

L'ULTIM PAS DE LA RAÓ ÉS RECONÈIXER QUE HI HA INFINITES COSES QUE LA SUPEREN . BLAISE PASCAL.


Enguany sóc també professor de ciències socials i història a segon d'Eso. El segon curs centra la història en l'Edat Mitjana. Experimento amb els nois i noies que entusiasmats veuen en les novetats motiu d'alegria i emoció. Els ordinadors com una joguina perfecte per sonmiar ..... i aprendre. Però més enllà de les hormones i feromones que desprenen i a vegades -haig de reconèixer- m'esgoten, fa que també aprengui amb ells història. 
Ara estem parlant de la baixa edat mitjana on la crisi apareix amb rostre : la peste negra o bubònica. Pensem entre tots que al segle XIV i XV amb un nou estil artístic naixent com és el gòtic majestuòs amb les seves llargues torres i vitralls lluminosos resulta força curiòs que la fam i la mort acompanyin aquest moment. La burgesia sembla que nascuda del comerç i mercadeig ha revolucionat les ciutats medievals i ha permés iniciar un procès perquè fins ara els poderosos començin a veure amenaçats els seus privilegis. En el segle XVIII l'esclat de la revolució vindrà precisament liderat per aquesta nova classe social.
Pensem que avui també estem en crisi però ara la fam no sembla ser important a primera vista. Un dels nois comenta que el seu pare està a l'atur i que el seu germà gran també ... Sento com aquest fet avui forma part de la societat del benestar que sembla amenaçada. El retall de les pensions, la disminució dels sous o salaris , el sistema que es va imposant de copagament en sanitat i educació amb les escoles concertades , la privatització de moltes entitats públiques que està per caure aviat, ..... fa pensar en la pèrdua del poder de les classes burgeses treballadores. Sembla que les classes mitjanes amb la crisi han vist la pèrdua del seu benestar social i dels drets que s'havien conseguit. I aixo fa pensar novament en la història. De nou hi ha dues classes que es troben a l'extrem : les riques que amb la crisi consumeixen més que mai amb ostentació d'un luxe descarat i insultant els esportius, els abrics de pells, els iots , els rolex d'or, els seus habitatges majestuosos presentats sense pudor en programes televisius  i les pobres que demanen caritat, que s'apropen als contenidors de nit dels supermercats, que viuen al carrer, que s'alimenten del banc dels aliments, que demanen subsidis i ajuts, que viuen en pisets de 40 m2, que porten roba de fa anys, que ...  I entre aquestes dos extrems la classe mitja aburgesada que baixa el cap i paga religiosament les quotes de les hipotèques, que  sempre diu a quasi tot que si, que no renuncia al consum en qualsevol data, que suspira en els temps passats, que mira enrera amb melangia....I si es fes una marató per aquesta crisi ?  



">L'assassinat a Olot no és casual diuen els psicòlegs i psiquiatres. La publicitat llença missatges consumistes en temps de crisi per superar la crisi. El joc (futbol, basquet, automobilisme, ...) incrementa el !"pan i circ" . El sexe ofereix paraïsos perduts i un fals hedonisme mediàtic desinhibidor de líbidos . La política cerca fòrmules pragmàtiques per convertir la màquina burocràtica en eficient i eficaç però amagant la incompetència i la falta de responsabilitat pública en molts casos. Davant la crisi podem ja parlar com deia un sociòleg fa poc temps de les crisis : ètica, política, social, econòmica, ideològica, ....La pandèmia de la grip A no ha estat cap peste negra però tampoc la sida en els països del primer món a diferència dels tercer món on moren encara milers de persones. Hi ha però un aire de temps de canvi per mobilitzar-nos les classes asalariades, les classes mitjanes. Potser hauríem de començar a viure no com ens fan viure , no amb els slogans que la publicitat ens ven, potser ens cal començar a decidir per nosaltres mateixos i decidir amb llibertat que no volem el que els poderosos ens dicten, que estem en contra d'aquesta tirania encoberta dels països rics i de la gent que enten la vida com una competència constant entre els qui treballem i els qui viuen dels qui treballen. Una amiga colombiana deia un dia " el vivo vive del bobo, y el bobo de su trabajo" i tenia raó. El treball acaba sent l'excusa perfecte per retallar drets socials, drets laborals, drets privats, drets personals... L'amenaça del princep de Maquiavel o del ciutadà Leviatan de Hobbes sembla omnipresent.... L'energia puja, el transport puja, l'alimentació puja... i ens demanen contenció salarial , ens demanen control de la despesa pública i privada , ens demanen comprensió....  

La història ens ha d'ensenyar que la europa il·lustrada ha mort amb les seves idees i que la raó ha deixat d'imposar-se sota criteris de raonabilitat humana. Ara companys i companyes ens cal començar a esmolar potser les eines no ?  

No hay comentarios: