En aquest video trobem una possible interpretació del platonisme més popularitzat ...la caverna és el món sensible aparent i l'exterior de la caverna ens presenta el veritable món platònic. Però és aquesta una bona proposta de lectura de Plató ?
El problema doncs es presenta en el com saber llegir a Plató i el que per mi és evident és que el lector sempre afegeix en el que llegeix els prejudicis o preconcepcions que biogràficament l'arrastren.. Era Plató realment platònic o més aviat era socràtic o aristotèlic o ...? En l'adaptació que els temps van fer de Plató el mite s'explica en clau de ciberespai. Matrix és una red virtual , una xarxa ....
Però en qualsevol cas tal com es sosté en el llibre "el naixement de la filosofia " de Giorgio Colli dins el capítol "La filosofia com a literatura" ens parla de l'escriptura es modifica l'estructura de la raó,del logos. Amb aquesta es falsifica radicalment la interioritat. Plató inventa el diàleg com a literatura , com retòrica o dialèctica escrita.... i curiosament això s'anomena FILOSOFIA. Abans la tradició preliterària oral feia que la saviesa es comuniques d'altra manera. Plató doncs reconstrueix aquesta situació de diferenciar la filosofia de la saviesa. El propi Plató explica en el Fedre que "aquells ques pensen que l'escriptura transmet coneixement són ingenus i fins i tot en la seva Carta VII diu que "cap home assenyat gosarà confiar els seus pensaments a discursos immòbils com ara els escrits amb lletres".. Per tant després del que diem sembla que la lectura de Plató mai és bona si la fem a la llum extratemporal i dogmàtica.
"La cosa es en parte fácil porque nadie puede errar del todo el tiro , y en parte difícil porque nadie alcanza la precisión necesaria"
Recordo els estudis sobre hermeneútica amb Josep Marqués insistint en els continguts de Veritat i Mètode de Gadamer. Trobar en el text un company amb qui parlar, xerrar, pensar, reflexionar com si fos possible entendre que llegir a Plató obliga a pensar amb Plató sobre les seves idees. El lector es converteix no sols en espectador sinó en actor mateix.. La República ofereix aquest paper de lector-actor i ens obliga a pensar en "aquesta vida posada a examen, aquesta manera de viure en comunitat , aquesta forma de vida justa...
La ciutat és l'agrupació d'homes en un lloc per fer societat i ajudar-se tot convivint. I el ciutadà ? un home amb una naturalesa que el fa diferent per fer la feina que més li escau..... I sembla que l'origen de la ciutat és aquesta necessitat de supervivència .......fins i tot els comerciants de complexió més dèbil i inútils per fer qualsevol altre treball i que formen una casta. Avui està clar que Plató ha de ser llegir i escoltat a les classes novament davant els economistes no us sembla ? I els obrers que són servidors que en la seva intel·ligència no estan a l'altura de la nostra societat, però que tenen un vigor corporal suficient per sofrir penalitats ; aquests venen la seva força com un serveii del preu en diuen sou.... Plató té una idea de l'obrer com un ésser inferior .... està clar que pertany a una casta dominant com és l'aristocràcia cultural i poderosa d'Atenes. La justícia sembla que en aquesta ciutat la trobem en les relacions mercantils i d'intercanvi que s'estableixen entre els ciutadans.Són ciutadans on la seva dieta és vegetariana (blat, civada,....) on tan sols hi ha pagesos, camperols , obrers, mercaders, marxants, comerciants....però no caçadors ni pastors i els animals sembla que s'utilitzen per llaurar, transportar, etc...per això el propi Plató diu que viuen , mengen, dormen en pau i salut dins una vida saludable plena de fills..
No hay comentarios:
Publicar un comentario