sábado, 18 de septiembre de 2010

EL MODEL SOCRÀTIC : EL CLUB DE LOS POETAS MUERTOS.


Socràtes és un pensador que viu i conviu en la ciutat. En el diàleg de Plató que porta per nom "Gòrgies" Sòcrates diu que ell tampoc té clara la idea de que parla amb veritat, amb un grau de certesa suficient sobre el que explica o comenta i per això afegeix que realment el que fa és investigar juntament amb la gent que l'escolta i parla. Aquesta serà la idea que ens proposarà per poder pensar socràticament: aprendre és investigar un mateix la veritat. Però tal com afirma el professor Rafael del Àguila en el seu llibre "Sócrates furioso" aquest pensador es troba en constant conflicte amb la ciutat , expressant aquesta permanent tensió entre l'home i la polis. Això el converteix en qui reivindica la ignorància i no vol reconèixer el seu paper de savi. Actualment podem veure com alguns polítics utilitzen els espais públics que ofereixen els mitjans de comunicació per fer campanya a qualsevol preu. Ens podem preguntar si aquest xou mediàtic garanteix la proximitat amb la ciutat , garanteix la confiança, garanteix alguna relació beneficiosa entre les institucions polítiques i la ciutadania . Sòcrates sempre va voler ser qualificat de fio-sofos i no de savi tot desafiant la ciutat d'Atenes i els seus detractors poderosos més immediats. Ja aleshores la democràcia d'Atenes era motiu de corrupció, de conflictes, de caos , de crisi social i política entre els ciutadans. 
La pel·lícula "El club del poetas muertos" (Dead poets society) del director Peter Weir realitzada l'any 1989 i que situa l'argument en un centre educatiu del 1959 ens proposa la necessitat de canviar la mirada educativa per accedir a la veritat. Es tracta del "coneix-te a tu mateix" que permet trobar el mecanisme per investigar dins nostre el que estem buscant. El paper del professor-mestre és de col·laborador , d'ajudant , de formador, de tutoritzar l'alumnat. En aquest fragment el professor interpretat per Robert Williams presenta la idea socràtica de la maieutica. Sòcrates diu la tradició que té una mare que ajuda a infantar els nadons quan neixen: una llevadora. I per això utilitza aquesta realitat propera per fer entendre que aprendre és un procés de donar llum, d'ajudar a nèixer idees, de treure de dins el que portem com si es tractés d'un nadó. I per això xoca amb les institucions públiques polítiques  que volen que el fet d'educar sigui una reproducció de les voluntats del sistema , una mena de creure que aprendre és adaptar-se al sistema productiu econòmic que la polis necessita. Això a que ens sona ?  Amb les proves de selectivitat i els indicadors competencials que situen els països en una jerarquia de bons i dolents sembla que Sòcrates torna a quedar oblidat. El tàvec d'Atenes burxa fort amb un fiblò punyent que s'emporta per endavant tota persona poc sincera , poc valenta.
El cinema ens permet mirar com espectadors des de la finestra i amb la mirada emancipadora garantir que podem pensar activament. La mirada activa del cinema ha de permetre el joc socràtic de la reflexió i la recerca.

Qüestions per treballar a propòsit de la pel·lícula :


1.- Sócrates ,¿a qué viene toda esa palabreria ? ¿A qué ese pueril cambio de mutuas concesiones? ¿Quieres saber sencillamente lo que es la justicia? No te limites a interrogar y a procurarte la necia gloria de refutar las respuestas de los demás. No ignoras que es más fácil interrogar que responder. Respóndeme ahora tú. ¿Qué es la justicia? Y no me digas que es lo que conviene , lo que es útil, lo que es ventajoso, lo que es lucrativo, lo que es provechoso; responde neta y precisamente ; porque yo no soy hombre que admita necedades como buenas respuestas. (......)
     La dialèctica socràtica ofereix un model distint a la retòrica dels sofistes. El diàleg pregunta-resposta presenta un grau d'apSórenentatge diferent davant el dogmatisme sofístic que vol respostes tancades. Aquesta és la diferència entre el sofos( savi ) i el pseudo-sofos ( fals savi) ...Inici del descobriment de com enten Sòcrates l'educació. Educar és aprendre no informar, no oferir respostes, no reproduir clitxes o estereotips del llibre.

2.- Eres travieso, Trasimaco -le dije- :sabías muy bien, que si preguntases a uno de qué se compone el número doce,añadiendo : "no me digas que es dos veces seis, tres veces cuatro, seis veces dos, o cuatro veces tres, porque no me contentaré con ninguna de estas respuestas" , sabías, digo, que no me podría responder a una pregunta hecha de esta manera. Pero si él te decía a su vez : "Trasímaco , ¿cómo explicas la prohibición que me impones de no dar ninguna de las respuestas que tú acabas de decir? y si la verdadera respuesta es una de ésas , ¿quieres que diga otra cosa que la verdad? ¿Cómo entiendes tú esto? " ¿Qué podrías responderle?  (....)
Sócrates vol fer entendre que la seva idea de veritat no coincideix amb la veritat de Trasímac dogmàtica, asertiva, i que ve donada de forma tautológica per qui confirma el que està correcte o no. La veritat socràtica és interior, pertany a la persona, i és ella mateixa qui la ha de descobrir per si mateixa.. El conflicte doncs gira entorn a aquesta definició socràtica a la que s'hi arriba per convicció pròpia i no per imposició aliena. 


3.- Conozco vuestra intención . Queréis que Sòcrates según su costumbre ,en lugar de responder , me interrogue , y me haga caer en contradicciones.  

Es torna a recriminar aquest métode socràtic de pregunta-resposta , el que s'anomena maieútica i que fa arribar a la definició de les coses o de les virtuts. 

4.- Pero de buena fe, ¿qué respuesta quieres que yo te dé? En  primer lugar , no sé ninguna, ni la oculto. En segundo , tú, que todo lo sabes , me has prohibido todas las respuestas que podía darte. A ti te toca más bien decir lo que es la justícia, puesto que te alabas de saberlo. Y así, no te hagas de rogar. Responde por amor a mí, y no hagas desear a Glaucón y a todos los que estàn aquí la instrucción que de ti esperan.   (....)

Sócrates vol fer reconèixer la ignorància de l'adversari qui es creu que té coneixement de la idea de justícia .... un altre característica del seu mètode. 

5.- Pues bien, escucha . Digo que la justicia no es otra cosa que lo que es provechoso al más fuerte. ¡Y bien!  ¿por qué no aplaudes?  ya sabía yo que no lo habías de hacer..

La ironia és un altre característica del mètode socràtic .....


  1. Quina relació s'estableix entre la música i l'aprenentatge ? Per quin motiu? 
  2. Com pot resoldre el professor l'alumnat que no es veu capaç d'aprendre a fer poesia? 
  3. Quin és el significat de CARPE DIEM ? 
  4. Quina és la relació entre la mort i la vida que es pot veure? 
  5. Què significa aquesta preocupació per veure si el que diu el professor entra o no a l'examen? 
  6. Per què el pròleg poètic és un excrement ? Què pot significar ? 
  7. "No llegim poesia perquè resulti bonic més aviat perquè aquesta és plena de passió" ..explica aquesta idea. 
  8. "Només en els somnis tenim llibertat " ara explica aquesta altre...
  9. Per què cal mirar les coses pujats sobre la taula ? 
  10. Què et sembla que significa que el pare regali el mateix joc d'escriptori al seu fill un altre any ? 

Un model dels que han respost a les qüestions .......

2 comentarios:

carbonilla.net dijo...

Molt bon material. ¡Gràcies Xavier!
Alejandro

XAVIER ALSINA dijo...

Seguimos en ello , si alguien piensa en enriquecer este material o añadir algun dato más no dude en hacermelo llegar , grácias
xavier