miércoles, 8 de septiembre de 2010

Començar

Avui davant la classe de filosofia he pensat en l'avorriment. Avorrida és la vida monotona i repetitiva . Avorrida és el cercle teòric que reprodueix les mateixes paraules i les mateixos acudits, els mateixos exemples i les mateixes interrogacions. Avorrida és la classe que any rera any produeix el primer dia una letàrgia entre els adolescents i provoca un estat de somnolència.... Avui davant la classe de filosofia he dirigit el gest i la paraula on sempre, on cada any, on cada curs, on cada estat de la meva existència. Avorrit és no tenir esma per fer res, per dir res, per pensar res.... Avorrit és el discurs que genera a l'auditori una mena d'afecció i urticària entre el públic. Avorrit és el gris, el negre .... la fase inicial que interpreta el que ja està interpretat, el que ja està dit, el que ja està pensat... Avorrit és creure que hi ha inicis diferents, desiguals en cada curs, en cada estat, .... Avorrit és pensar que hi ha creació en la filosofia cada any i cada instant, ...........Avorrit és els principis on tothom es creu innovador , es creu motivador, és creu diferent... No hi ha res diferent més que la producció permanent d'una reproducció constant  del que ja s'ha dit, pensat, establert, ,,,,,, Avui davant la classe de filosofia no sabia que dir, que pensar, que comunicar.... no hi  havia res de nou, res de vell, res de començament... En molts blocs he llegit que cada curs es diferent, que tots els anys un es permet entusiasmar-se per el que fa ,el que vol creure que fa, el que creu que farà ... també he llegit aquest entusiasme per la novetat del que es vol improvisar i iniciar........ i això m'empeny encara més a l'avorriment... resulta avorrit pensar que tot serà diferent enguany, que serà distint , que serà únic, que no serà com sempre..... No hi ha res de nou , res que no estigui ja condemnat a la repetició dels fets ............. Per això avui a classe de filosofia he pensat que n'era d'avorrida la vida del professor de filosofia que es merceix amb el temps creient-se que el que fa l'ajuda a creure en la diferència ,la novetat, la creació... ingenuitat perversa que només condueix a l'autoengany.......... No som més que simples homes i dones que gratuitament ens mirem el melic diariament per intentar ser protagonistes en les nostres aules  i en el fons només som simples titelles de nosaltres mateixos.... Per això penso que un altre any serà avorrit, tremendament avorrit dir el mateix, creure que faig coses diferents, que no és el mateix, i per això seguiré sent un profe avorrit que fa que els seus alumnes restin adormits al llarg del 50 minuts..... I no hi ha reptes de cap tipus ni proves de les PAU ni aprenentatges màgics que indiquin que és millor o pitjor, ni frases ni videos pedagògics..La pedagogia de l'avorriment s'hauria de reivindicar com un fet , com una realitat.... No es tracta de fer que l'alumnat aprovi la prova de les PAU ( que fa temps que ja no ho fa) ni que s'estableixi la coincidència entre la meva pràctica docent i la prova que han de superar per demostrar-me no se que a no se qui, ... No , tan sols és tracta d'avorrir-nos mutuament i deixa que el curs avançi poc a poc perquè le hores, minuts i segons passin força depressa.  Tot per l'avorriment , pel nostre avorriment per la nostra ingenuïtat del que pensem quan diem que fem aprenentatge i pedagogia i didàctica ............. en el fons fem la síntesi perfecte: l'avorriment.


No hay comentarios: