martes, 20 de julio de 2010

Viure

"Acostumbraba llevar a pasear un poco a los conceptos para curarlos del miedo a la aventura, amaba embarrarlos de lodo para hacerlos más humanos, en fin......"
                                                                        XIX , Fadanelli .Lodo.


Fa pocs dies com a filòsof em vaig trobar amb la vida quotidiana. Estavem sopant una colla de gent i de sobte va sonar el mòvil d'un d'ells. La trocada va fer canviar ràpidament el rostre de qui anava amb prou feines escoltant. Va començar a gesticular, a gemegar, a plorar  i es va fer un gran silenci a la taula. La noticia que li havien comunicat era la mort d'una adolescent de 14 anys al Tibidabo. La seva filla gran també present en el sopar va començar a plorar desconsoladament. Llençava a l'aire preguntes i frases per intentar trobar sentit als fets. La noia morta era una de les millors amigues de la seva germana petita que es trobava de colònies d'estiu. Com li podria dir una noticia com aquesta ?  No podia ser !!!!  No volia que ningú li digués a la seva germana ..... Aleshores directament em van dir : Què dieu els filòsofs de la mort d'una adolescent ?  .....
Plató i el seu diàleg "El Fedo" ens parla de la filosofia com una pràctica a l'aprenentatge de la mort. En el fons ens diu que no hauriem d'estar veritablement preocupats per la mort doncs és l'ànima o l'esperit qui essencialment ens defineix i configura com a éssers humans..... El filòsof deixa d'estar preocupat pel cos i pensa que la seva immortalitat s'aconsegueix amb l'aprenentatge del camí de la filosofia. Sòcrates ho diu hores abans de morir i ho diu com a home gran que ja té la vida configurada. Qui està preparat per la mort ? El vell o el jove ?  Sembla com deia algú de la taula que la mort d'una adolescent és antinatural als 14 anys i que la superació del seu record pels pares resulta quasi bé impossible . Com viure la vida sense la teva filla de 14 anys?  La nit anava entrant fins a llargues hores de la matinada i ens va servir per treure al damunt de la taula els nostres morts. Pares , germans, fills, filles, avis, àvies, amics,amigues....alumnes, alumnas, coneguts, conegudes.... Tothom guardava silenci sobre aquesta penyora que hem de pagar els humans a la vida. 
Començava però amb aquest fragment de la novel·la que ja vaig fer referència en el seu dia de Guillermo Fadanelli . El professor de filosofia protagonista Benito Torrentera que té una història de passió i gelosia amb una noieta Flor Eduarda entra en el debat sobre les seves raons profundes racionals que han portat a tenir una vida grisa i trista amb els seus impulsos barroers, primaris, instintius , tàntrics, ....La mort en el desenllaç fa que el professor entengui que el fang , (lodo) sigui la condició existencial que a tots ens fa sentir fràgils i contingents. L'aventura de viure és un repte constant per poder sobreviure en aquest món terbol, gris, mediocre i fosc que ens aboca a l'abisme constant de la nostra existència personal. La mort no té cap sentit , no podem trobar-hi una resposta , no hi ha cap paraula que ens reconforti . El plor de l'adolescent davant la mort de la seva amiga potser resulta la imatge més filosòfica i socràtica que existeix.... Jugar amb el fang amb les paraules, els conceptes, desfer i fer, construir i destruir, refer i fer, oferint entre les fangerades els elements vitals que donen tot el que som i vivim ,  la pols , la terra, l'humus, el substrat , ..... conceptes que serveixen per enfangar-nos amb la vida mateixa i amb la mort com la de l'Andrea.









No hay comentarios: