miércoles, 26 de mayo de 2010

PER QUÈ EL NAZISME ES POT VINCULAR AMB NIETZSCHE ?

Un autor com Michel Onfray en el seu llibre " El sueño de Eichmann" publicat per Gedisa inicia un recorregut sugerent on qüestiona  part  del treball que Hannah Arendt va fer el 1961 contra Adolf Eichmann a Jerusalem. 
En la segona dissertació de la "Genealogia de la Moral" paràgraf 6  Friedrich Nietzsche ens dirà el següent: 
"En aquesta esfera , és a dir , en el dret de les obligacions , té el seu lloc de naixement el món moral de les idees com culpa , consciència , deure, santedat del deure. El seu inici , com l'inici de totes les coses grans a la terra , ha estat amarat de sang des de les seves arrels i durant molt temps. I no podria hom afegir-hi que , al capdavall , aquell món no ha tornat a perdre mai del tot certa ferum de sang i de tortura ? Això s'esdevé fins i tot en el vell Kant : l'imperatiu categòric put a crueltat ....) ..."  [traducció Joan Leita.ed 62]
En la darrera reunió de zona recollíem les paraules següents : 
" Un autor canviarà.Pels comentaris que s'han comentat a les reunions de sots coordinadors, l'autor a substituir seria Nietzsche. Motiu : a la Genealogia de la Moral , tot i que és una de les poques obres articulades d'aquest autor i que es poder posar per a la prova de les PAU, és un text incòmode i , podríem dir, que un xic políticament incorrecte , perquè poder ser molt aprofitables per a alguns alumnes poc madurs intel·lectualment , en el sentit neonazi del terme......" 

Aquesta vinculació de l'autor amb el nazisme és motiu de debat ? En primer lloc Onfray separa el Nietzsche desinteressat per la política ( o les formes ideològiques) i el Nietzsche vinculat a la metafísica de l'art. Una vinculació política la va realitzar la seva germana postumament i una ideologia com el nazisme que s'apropià de les seves idees. Per defensar aquesta idea Onfray recorre a les paraules del coronel de les SS Adolf Eichmann que cita entre les seves lectures favorites a I. Kant . L'obediència a la norma legal , a l'ideologia del partit i del màxim representant el lider carismàtic del Fürher planteja aquesta diatriba entre la proximitat del nazisme entre un Nietzsche que diu el que diu i un Kant que ofereix la moral del deure , de la llei, de la raó pura pràctica i d'un proïsme que sembla restar lluny de l'individuo. 
En aquest sentit  Eichmann era kantià o Nietzscheà ? Viatjan a camps de treball com Mauthausen es pot observar en les instalacions un disseny d'una solució final  fruit del pacte amb la racionalitat . El nazisme pensa unes estratègies per guanyar la guerra , imposar la seva voluntat i eliminar els seus enemics. La tesi d'Onfray fa que s'entengui el deure kantià com un pacte d'obediència cega al deure moral  sense cap possibilitat d'objecció ni d'escletxes possibles. Eichmann indica que tot reinterpretant a Kant es pot dir :

" Actua de tal manera que la teva màxima ( de la teva voluntat) pugui valer com a principi d'una legislació universal "

.[font : Arendt , Eichmann en Jerusalen. debolsillo.]

Per això el famós dilema entre la legalitat i la moralitat kantiana que semblen voler coincidir sembla que es trenca quan una cosa son les veritables intencions de les persones en realitzar els seus actes moralment deontològics i una legalitat que no acaba del tot de creures i per tant de sentir-se vinculant amb la persona i la seva ètica universal.  Com es vincula una persona amb el deure moral ? Aquesta obediència a la llei que sembla que Eichmann defensa (legalitat) cumplint amb el seu deure moral ( moralitat). Però com sempre el kantisme sembla defensar més una ètica formal que pot oblidar el contingut moral concret que s'hi juga.

Per això fins i tot la vessant normativa de la història proposada en algun dels articles que Kant va escriure sobre la seva idea de filosofia de la història amb preguntes com : Què és la Il·lustració ? que de forma evident poden obrir una nova manera d'interrogar qüestions es queden en el propi present complex on el pensament té una tasca d'anàlisi crític de la pròpia responsabilitat històrica. En aquesta línia el paradigma nietzscheà sembla del tot diferent tal com apuntavem al principi doncs la historicitat es atemporal i és el compromís amb aquesta nova manera ètica de relacionar-se amb la realitat present la que acaba configurant i dissenyant la voluntat ètica i existencial. Aquesta possible diferencia de temporalitat històrica situa al vessant ètica de forma molt divergent entre aquests dos autors Kant i Nietzsche i potser pot donar resposta a la pregunta que ens fèiem al principi. Nietzsche presenta el temps com una reiteració amb caràcter de repetició dels fets on el present necessàriament ha de ser interromput , dividit , escindit i si és així l'orientació ètica nietzcheana és conseqüència de la falta de decisió com una falta de coratge o un excés d'autoritat i obediència. Pensar doncs seria una actitud moral o ètica i no política com l'art de no ser governats , de no deixar-se conduir i de relacionar-se amb la llibertat individual que permeti canviar la seva i la nostra relació amb el poder. Està clar doncs que Nietzsche no es el discurs que queda legitimat per Eichmann a diferència de Kant que si sembla que en el regne de la llibertat la moralitat del deure condueix a aquesta legalitat cega.Kant defensor de la superioritat de la raça blanca , antisemita , defensor de la pena de mort, defensor dels drets de l'estat i dels deures de la ciutadania va pensar l'obediencia com una forma que es sotmet a l'autoritat i que limita la persona a un espai privat intern d'intencionalitats sospitoses. Ja Giorgio Agamben en el seu llibre "Estat d'excepció" planteja aquesta existència vinculant entre l'estat d'excepcio i la sobirania establerta per Carl Schmitt . Per això el totalitarisme modern es pot definir afegeix l'autor com :
"la instauració d'una guerra civil legal que permet l'eliminació física no sols dels adversaris polítics sino de categories senceres de ciutadans que per qualsevol raó no es puguin integrar en el sistema polític" [Font. Agamben . Estado de Excepción. Homo Sacer II, 1 . Pre-textos]
Si el que justifica la moralitat és la legalitat que l'Estat imposa , aleshores els marges que viuen sense aquesta identificació o identitat legal , com es poden vincular amb un poble com el jueu que ha estat desprotegit de la seva condició legal per les lleis de Nuremberg del 1935? Però sembla que el partit nazi arriba per les urnes a la legalitat i justifica en la seva ideologia aquesta relació amb el poder que instaura la xenofòbia, el racisme i la anomenada solució final jueva . Nietzsche en aquest sentit trenca aquesta relació entre legalitat i moralitat i per tant no pot imposar-se com filosofia pròpia. El jueu no és la persona amb drets segons el nazisme i no té ciutadania. L'Estat kantià il·lustrat de l'Europa antisemita si que pot perfectament justificar l'obediència segons el doble ús públic i privat de la raó. 
En aquest sentit el professor de filosofia ha de utilitzar les llistes internes , els fòrums de debat, els manifestos interns per qüestionar-se si Nietzsche és o no un bon autor i es considera políticament correcte però com a funcionari públic ha d'obeir a la jerarquia . " raoneu tot el que vulgueu però per sobre de tot obeiu ".



No hay comentarios: