miércoles, 31 de marzo de 2010

Le Concert de Raduu Mihaileanu



Tchaikovsky .....com recuperar aquest compositor i músic ? El director de cinema de Bucarest Radu Mihaileanu nascut el 1958 ha conseguit impactar i emocionar amb la pel·lícula que ara es presenta a les cartelleres catalanes "Le concert". El guió avança poc a poc com si fos part dels moviments propis d'un adagio, allegro i alegro molto vivace i un finale...El motiu una revolta contra la prohibició de que els jueus participin en la seva orquesta. Andreï , director rus veu com el món soviètic comunista perd la gran batalla de la història i de les idees i s'imposa la realitat capitalista del món de les grans multinacionals i dels grans prohoms de la rúsia de Brezhnev. Enrera queda la seva direcció de l'orquesta del Bolshoi i el seu compromís amb els jueus...Ara la realitat li ofereix una possibilitat de poder oferir un concert a Paris amb els músics represaliats. Els moviments amb la música de Thailovsky van agafan forma i l'espectador sense perdre el sentit de l'humor en les difícils situacions que es troben producte de la globalització i de la recesió rusa , entra en la direcció i es deixa portar per "concert per violí i orquesta".. La solista triada per Andreï provocarà l'efecte esperat i el joc de mirades i complicitats entre orquesta com un conjunt d'armonia que sona disonant a l'inici i el final apoteosic que el violí de la solista i els seus arpegis contagia a tothom. El só simbolitza aquesta armonia perfecta que arriba a l'espectador amb força i complementa tot el conjunt. La superació de la realitat individual i egoista-com declara vàries vegades el director- acaba integrada en el col·lectiu de músics jueus que interpreten aquest gran compositor. 
La pel·lícula doncs permet gaudir de la música, de les emocions i de la lluita per superar les crisis socials, humanes i internes. Recordo que hi ha altres pel·lícules sobre concerts i música com "ensayo de orquesta"(1979) de Federico Fellini on tota l'acció es fa i desfa dins una esglèsia recreant les conjuncions i disjuncions entre músics i director, entre sinfonia musical i acords amb una direcció esplèndida. La pel·lícula de Fellini va ser acusada de fer apologia del totalitarisme i anar contra la democràcia perquè es veia molt bé aquesta egolatria de cada músic amb la seva voluntat per identificar el seu instrument com el més indispensable per l'orquesta i a la fi provocar el caos sinfònic  ; o bé la famosa " Anonimo veneciano"  (1970) de Enrico Salerno on s'intrerpreta amb gran maestria el "concerto en do menor  per oboe de Benedetto  Marcello.  El drama en aquesta ocasió es conseqüència de la malaltia que el director d'orquesta de la Fenice en l'entorn de la Venècia italiana  busca com a comiat final amb  la seva antiga dona. Salerno prepara un concert final com homenatge a la seva dona. L'oboe avança en aquest cas per una ciutat banyada en la tristor... on els músics de l'orquesta no tenen un paper rellevant però si que torna a l'espectador musical a sumergir en la música del barroc italià.





No hay comentarios: